Pedri guia un Barça supersònic

"La veritat és que, quan es complica una mica el tema, pilota a Pedri i ell ho soluciona tot", va explicar Eric Garcia, un altre dels futbolistes a qui Hansi ha donat una vida extra, hipnotitzat com tot el Camp Nou, que va cridar amb admiració en tres ocasions el nom d’un jugador silenciós amb un impacte que en el grup no només canvia paisatges tàctics sinó que també altera les emocions. Aquest és Pedri.

A Flick li canvia la cara quan el veu al camp. I ell, que sembla lliscar sobre la gespa, de vegades sembla fins i tot que levita, va tornar per encendre el llum d’un equip torturat per aquest 2-1 del llavors puixant Madrid de Xabi Alonso. L’entrenador que ja té un càntic al Camp Nou: ‘¡Xabi, queda’t, Xabi, queda’t!’.

Pedri va tornar després de la clatellada a Stamford Bridge (3-0 d’un vigorós Chelsea) i des d’aleshores l’alemany mai s’ha quedat a les fosques. Juga amb un futbol lluminós i, alhora, transparent. "La passada adequada i en el moment adequat".

Així relatava el tècnic blaugrana el moment en què es van obrir els camins –un servei de banda mal executat per l’Osasuna va provocar la seva perdició definitiva després d’una hora d’exercici defensiu d’alta precisió– perquè Pedri, sí el mateix de la "passada adequada i en el moment adequat", cavalqués de camp a camp, amb el cap dret –potser mirava de reüll Iniesta, el seu ídol de la infància, que era a la llotja– abans de connectar amb Raphinha.

Les pressions a Koeman

Una assistència més. I ja en suma cinc a la Lliga, el seu millor registre, obtingut la temporada passada. Ara, en tot just 14 partits. A l’anterior va necessitar jugar 37 partits. Pedri, que juga amb la saviesa d’un vell futbolista del segle passat, anava regalant llaminadures per allà on passava.

Té 23 anys, però fa la sensació que porta una eternitat al Camp Nou, agraït com estarà sempre a que Ronald Koeman, un tècnic que no coneixia de res, li obrís la porta, resistint pressions –moltes internes, fins i tot del mateix president Joan Laporta- que empenyien per aixecar Riqui Puig.

Amb el canari tot és fàcil. És un dels millors centrecampistes del món –"per a mi és el millor, és top, és increïble, ¡què més puc dir d’ell!", va confessar Flick dissabte–, capaç de guiar el Barça a l’enlairament a la Lliga després de set triomfs seguits. O sigui, 21 punts de 21 possibles, amb 24 gols a favor (3,4 de mitjana) i 8 en contra, provocant tal estrès en els rivals que l’Atlètic no suporta aquest ritme i el Madrid va amb la llengua fora. Pedri, mentrestant, va a la seva, sense deixar d’escoltar del Camp Nou una onada de reconeixement unànime.

Un rècord personal

No és com juga. Molt i bé. Porta la seva millor ratxa en els tres últims enfrentaments de Lliga en què ha repartit quatre assistències. Un rècord personal. Una a Raphinha davant l’Atlètic per equilibrar el 0-1; dos a Sevilla contra el Betis en tot just 10 minuts (a Roony en l’1-3 i a Ferran en l’1-4) i la que va regalar a Raphinha per desmuntar el que semblava un impenetrable mur creat per l’Osasuna.

Notícies relacionades

El pàdel arrasa a Barcelona amb 50.000 espectadors en 4 dies

"Hisenda em va fer una inspecció quan me’n vaig anar del Barça al Madrid"

Tot just 10 segons va durar la jugada des que aquesta sacada de banda irrellevant de l’equip navarrès permetés al Barça trobar-se amb un gol salvador. Tot just 10 segons i quatre futbolistes. Cubarsí va tallar, que va entregar la pilota a Eric Garcia i ell, diligent, l’hi va donar a Pedri, que en cinc tocs la va tornar a Raphinha convertida en un tresor.

I el Camp Nou, quan Hansi Flick el va treure de la gespa, ja amb el 2-0 al marcador, es va posar dret. Iniesta, des de la llotja, no es va aixecar. Va mantenir les formes, camuflant l’enorme orgull que sentia dins seu, amb la companyia de Paolo Andrea, un dels seus cinc fills.