Els consells del Rashford solidari

La de Marcus Rashford no va ser una infantesa senzilla, però el davanter anglès del FC Barcelona la recorda amb afecte. Les dificultats econòmiques que van patir ell i els seus germans vivint amb la mare a Wythenshawe, el suburbi del sud de Manchester on va créixer, li han forjat un caràcter compromès que el porta a involucrar-se en projectes solidaris de manera habitual. Ahir va visitar amb la directora de la Fundació Barça, Marta Segú, l’escola Vedruna del Raval, on va compartir reflexions i algun toc de pilota amb els alumnes.

"Recordo que vaig tenir una infància divertida. Sempre vaig ser feliç, però és cert que va ser complicada. Ho va ser més per als germans i la mare, perquè tenien més responsabilitats perquè jo era el més jove. Sempre he cregut que van fer una gran feina perquè sempre vaig ser feliç. No canviaria res de la meva infància perquè m’ha portat a ser l’home que soc avui", va afirmar el davanter als mitjans després de la visita al centre escolar. La Vedruna forma part de la campanya Escola sense violències, que desenvolupa el FC Barcelona en alguns centres amb la finalitat de detectar l’assetjament escolar i la violència de qualsevol tipus entre els més petits i posar-hi fi.

Rashford ha sigut sempre un home compromès amb les causes socials. La seva mare, Melanie Maynard, va criar els seus cinc fills tota sola i pluriocupada. Cada matí, Marcus veia com la mare es desvivia per portar a casa el salari mínim que els servia d’aliment i de vegades es veien obligats a recórrer als programes de menjar social del Regne Unit. "Sé què és passar fam", va arribar a explicar en entrevistes. Per això el seu compromís amb l’alimentació, i particularment amb la infància, ha tingut sempre molta força en els seus projectes solidaris. Quan residia a Manchester va col·laborar amb iniciatives alimentàries per a persones sense llar i en la pandèmia es va afegir a la campanya de FareShare per garantir el menjar als infants que havien deixat d’anar a l’escola pel confinament de la covid. Aquí, s’ha afegit a la campanya solidària de la Fundació Barça.

Notícies relacionades

El pitjor moment en la vida de Jordi Cruyff

El vestidor guanya Xabi Alonso

"Sempre vaig tenir ben clar que volia ajudar si mai tenia l’opció de fer-ho i afortunadament he pogut fer-ho. Soc en un país que no és el meu, però comprenc a la perfecció la situació d’aquests nens", va assenyalar. Diversos alumnes van fer preguntes en anglès al jugador, que hi va compartir consells i reflexions.

"El millor consell que tinc per donar-vos és el que em va donar la mare: que no tingués por d’expressar-me ni de parlar dels meus pensaments, sentiments ni del que m’apassiona", va compartir el davanter amb els alumnes, a qui va confessar que fins a 15 anys no llegia. "Ningú em va convidar a fer-ho. Més endavant em vaig adonar que és una eina meravellosa que ajuda la gent jove a formar les seves opinions".