Espanya venç Alemanya i guanyala seva segona Nations League

Poques nits resumeixen millor el viatge emocional d’una selecció que la d’ahir del Metropolitano, on Espanya va transformar la ferida de l’Eurocopa i els dubtes de Kaiserslautern en una exhibició desbordant. La Roja va sortir amb la determinació de qui entén que les finals no s’esperen, es conquereixen, i ho va fer davant 55.843 aficionats, rècord absolut, que van convertir l’estadi en un batec vermell i col·lectiu per veure aixecar a una generació d’or la seva segona Nations League.

L’arrencada va tenir ritme, intenció i personalitat. Espanya, sense Aitana i amb Vicky López com a elegida per substituir-la, va imposar el seu pla des del primer minut, amb una Clàudia Pina desfermada que va avisar amb una jugada elèctrica que Esther va enviar arran del pal. Era l’avís de la versió que l’equip estava disposat a oferir: ambiciosa, vertical, ferma i amb un punt de rebel·lia.

No obstant, Alemanya va pressionar com era d’esperar. Gwinn va provar des de lluny, Bühl va trobar sempre Paredes al tall i Anyomi va forçar Mapi a intervenir amb autoritat. Cata Coll, monumental com a Alemanya, va sostenir l’equip amb dues parades decisives que van mantenir l’eliminatòria en equilibri. Espanya patia, sí, però madura i unida com una campiona.

Va tocar temperar. I la Roja ho va fer. La pressió avançada va començar a donar fruits i les recuperacions es van multiplicar. Pina agitava la grada, Mariona ordenava des de dins, Esther desgastava les centrals i Vicky López va vorejar el gol amb una pilota al travesser després d’una conducció sensacional.

Tres obres d’art

La segona part va arrencar amb un pols diferent. La Roja necessitava el gol i va començar a jugar amb més urgència i ullal. I va arribar el que tantes vegades va desencallar partits: el talent pur. Pina va combinar amb Mariona, va rebre a la frontal i va afusellar amb un xut impecable que va desencadenar un rugit gegant del Metropolitano.

Notícies relacionades

Un Espanyol nul s’estavella i el Sant Andreu frega la gesta

Sense entrades… i un pèssim càtering

No hi va haver pausa. La selecció va voler més i ho va trobar al ritme de Vicky López. La jove futbolista, lliure i descarada, va col·locar un tir imparable per al 2-0. I encara així faltava l’obra d’art. Clàudia Pina, en estat de gràcia, va recollir una pilota en tres quarts i va deixar anar un xut des de fora de l’àrea que va volar teledirigit a l’escaire per firmar el 3-0. Va ser un gol de final, d’estrella, de líder silenciosa que demana pas amb nits que ja són patrimoni del futbol. La celebració va ser completa.

Així, Espanya va aixecar la seva segona Nations League i el tercer títol de la seva història. Ho va fer amb molt futbol, amb caràcter i amb una resposta emocional d’equip gran: va plorar a Basilea, va resistir a Kaiserslautern i va regnar ahir a la nit a Madrid. Quan les victòries costen, saben millor. I aquesta, escrita en vermell sobre la gespa del Metropolitano, quedarà per sempre.