Reyes Bellver: "No hi va haver cap càsting. Sonia Bermúdez és una entrenadora excepcional"

¿Com estan sent aquests primers mesos?

Ho visc amb una barreja de molta il·lusió i intensitat. És una oportunitat. És un privilegi poder estar a la federació perquè pots fer moltíssimes coses que, des de fora, somies poder-ne formar part. Aquí tens els recursos.

Veníem d’una època a la federació on feien falta molts canvis, però no sé si el programa que vostè es va trobar quan va arribar és el que s’esperava, o si era millor o pitjor.

En algunes coses, millor; en d’altres, no li diré pitjor, sinó més difícil. En algunes àrees m’he sorprès de les facilitats i de les ganes de fer. Hi havia també moltes ganes de dir-nos: "Per fi tenim els objectius clars i fem coses».

Al final hi ha molts recursos a la federació o, almenys, ho sembla. ¿Es pot fer tant com tothom demana?

Sí, sí que hi ha recursos i sí que es pot fer, però és veritat que els temps cal tenir-los en compte. I que has de consensuar amb tots els grups d’interès i que no és simplement una iniciativa del Departament de Futbol Femení, sinó que al final té impacte en competicions, en comunicació, amb les federacions d’àmbit autonòmic, en la parcel·la esportiva... No pots anar per lliure prenent decisions sense tenir en compte tots els aspectes. Això sí que és veritat que te n’adones quan estàs dins d’una institució. Però jo crec que l’important és no perdre aquest objectiu de saber què volem fer i on volem arribar. Volem construir un producte ambiciós i volem consolidar el futbol femení i que creixi. Ara, els terminis potser poden arribar a ser més lents, però l’important és que es compleixin i que al final tothom estigui dins d’aquest diàleg social. Perquè així serà tot més fort, neix més consensuat, que és important perquè després no desaparegui l’any següent.

Des que va arribar hi ha hagut dos moments clau. El primer, el relleu a la banqueta amb l’arribada de Sonia Bermúdez. ¿Per què es dona aquesta elecció?

Vull aprofitar que em fa aquesta pregunta per dir que des de la federació no vam fer cap càsting d’entrenadors i entrenadores. No hi va haver entrevistes de feina. Teníem molt clar, i totes les parts amb les quals es va consultar, perquè també són decisions que no prenc només jo, que prenen en consens, que el relleu hauria de ser algú que conegués la nostra base. Perquè el projecte esportiu, en el qual té també molt a dir María Pry, és un projecte de base a elit. Si no coneixem la base, no coneixem la sub-19, la sub-23, tot el talent espanyol... És molt difícil treballar en l’elit. I després hauríem de fer una bona combinació amb professionals amb experiència, d’aquí el tàndem [de Sonia Bermúdez] amb Iraya [Iturregi]. Amb la Iraya vam parlar des de l’inici perquè la volíem en el projecte, perquè valorem moltíssim la seva trajectòria. El que volíem era formar aquest tàndem que pogués equilibrar el que veiem que té relació amb el nostre projecte esportiu. Va ser una decisió complicada en àmbit potser més polític, però pel que fa a projecte esportiu ho teníem clar. Ara ve una etapa cap al Mundial 2027, en la qual cal treballar sota un model i una metodologia. I això és el que no hi havia a la federació, una metodologia pròpia, i és el que estem construint. Al final has de començar per les peces que treballaran amb tu en aquest projecte. I tot el cos tècnic, no només de l’absoluta, de totes les inferiors que hi ha hagut també renovacions, era important perquè tots han de tenir un mateix model de treball.

¿La proximitat de Sonia Bermúdez amb el vestidor, amb les jugadores, va influir en la decisió?

No, de la Sonia el més important i el més destacable, a part que jo valoro moltíssim el lideratge que té, que és molt important per a una seleccionadora, és l’experiència de la base i també la seva metodologia de treball. Nosaltres considerem que és una entrenadora excepcional. La seva manera de treballar en l’aspecte esportiu és el que aquesta federació vol consolidar. La relació amb les jugadores molts entrenadors la poden arribar a tenir, o exjugadores que han coincidit, però és veritat que nosaltres en cap moment volíem posar el pes a res relacionat amb les jugadores. És una decisió esportiva en l’àmbit de la Federació Espanyola de Futbol.

Arribant a l’aspecte esportiu, la tornada de Jenni Hermoso i Mapi León també va venir com una conseqüència d’això. ¿Com es va viure?

Des de la meva entrada vam intentar treballar per trencar amb qüestions que estaven pendents i que calia acabar per poder construir, perquè si sempre tens una cosa pendent és molt difícil avançar. De millor o pitjor manera, però calia tancar capítols. I després les persones corresponents, en aquest cas seleccionadors, ja que han de treballar que no hi hagi aquests capítols pendents. I teníem alguna assignatura perquè considerem que totes les jugadores espanyoles han de ser seleccionables, que no hi ha d’haver cap motiu pel qual no puguin venir. Que sigui una decisió estrictament esportiva i allà la decisió la tenen els tècnics, que són els que decideixen. Però nosaltres hem d’ajudar que no hi hagi cap problema extraesportiu. I això és el que sempre mirarem de fer. És molt positiu que totes les jugadores estiguin disponibles i sobretot que totes estiguin contentes quan reben una trucada de la seleccionadora.

Notícies relacionades

El Giro 2026 partirà de Bulgària amb un traçat enganyós

Aitana passa avui pel quiròfan i estarà uns quatre mesos de baixa

Arriba la final de la Nations. Espanya vol revalidar el títol. El títol també és un missatge, ¿no?

Primer, vull agrair el treball de Montse Tomé, de tot el seu cos tècnic, perquè aquesta final és també fruit del seu treball. És un repte. Però bé, són tots molt professionals i també volem disfrutar moltíssim. Hi som nosaltres, per la nostra banda, posant tots els mitjans perquè hi hagi un estadi el més ple possible, amb molt ambient, perquè elles s’ho mereixen.