El Madrid de Xabi pateix la ‘síndrome de l’impostor’

Des de la victòria en el clàssic del Bernabéu, els madridistes han sumat només sis punts de 12 de possibles mentre que el Barça de Hansi Flick comptabilitza un ple de 12 de 12 després de quatre victòries consecutives.

Xabi Alonso es lamenta davant Alexander-Arnold, a Girona. | DAVID APARICIO

Xabi Alonso es lamenta davant Alexander-Arnold, a Girona. | DAVID APARICIO / David Aparicio

2
Es llegeix en minuts
Fermín de la Calle
Fermín de la Calle

Periodista

Especialista en Esports

ver +

Quan Xabi Alonso va aterrar al Bernabéu el madridisme va celebrar efusivament el fitxatge del de Tolosa. Un tècnic exitós i àmpliament preparat arribava al vestidor blanc per modernitzar un equip ple d’estrelles. Res podia sortir malament. No obstant, quatre mesos després la síndrome de l’impostor s’ha apoderat del Reial Madrid de Xabi. De sobte, el tècnic i les seves estrelles han abandonat la seva aura i apareixen envoltats per una sensació fraudulenta que desperta molt recel entre rivals i seguidors. Fins i tot les explicacions d’Alonso a la sala de premsa sonen a excuses i a tòpics sense cap indici d’autocrítica ni explicació futbolística.

El 26 d’octubre, Xabi Alonso va fer cim al Madrid al guanyar el clàssic al Bernabéu. Els blancs tornaven a doblegar els blaugrana en un partit després de passar tota la temporada 2024-2025 sent sotmesos pels de Flick amb golejades doloroses per a la parròquia blanca i per a la presidència del club, que va acabar obrint la porta de sortida a Carlo Ancelotti.

Més enllà de ser un triomf sobre el Barça, el Madrid, i especialment Xabi, necessitaven guanyar un partit important després de ser golejat pel PSG i per l’Atlètic. Per això el de Tolosa va voler convertir el triomf contra el Barça en un punt d’inflexió. "L’equip necessitava la sensació de guanyar un partit gran", va advertir orgullós a la sala de premsa Alonso. Molts van donar per tancat el capítol de les ensopegades en "partits grans" aventurant una rutina triomfadora per als blancs.

Efecte contrari

Notícies relacionades

No obstant, el clàssic va operar un efecte contrari al que s’esperava. Des del 26 d’octubre, el Reial Madrid ha sumat sis punts de 12 de possibles, amb una sola victòria, a casa davant el València, i tres empats lluny del Bernabéu contra el Rayo, l’Elx i el Girona. Mentre que el Barcelona ha fet un ple guanyant els 12 punts que ha posat en joc amb victòries contra l’Elx, el Celta, l’Athletic i l’Alabès. El Reial Madrid de Xabi s’ha construït a cop de digerir derrotes difícils. Primer va ser la golejada en la semifinal del Mundial de Clubs, davant el PSG, que a més va inaugurar l’episodi de topades entre Vinícius i el tècnic. Després va arribar el del Metropolitano, amb l’aposta per un Bellingham fora de forma en un plantejament erroni del de Tolosa. I l’última va ser la d’Anfield, de la qual el Madrid encara no ha acabat d’aixecar el cap.

Als despatxos s’insisteix que "es manté la confiança en Xabi, però els partits a San Mamés i contra el Manchester City al Bernabéu marcaran el seu futur". En les altes esferes segueixen preocupats per les caòtiques decisions del basc, que no acaba de trobar la tecla pel que fa la tàctica i que ha acabat per confondre uns futbolistes que no saben a què juguen.