El Giro 2026 partirà de Bulgària amb un traçat enganyós

El Giro 2026, presentat ahir a Roma, continua marcant la tendència que condueix les grans voltes a promocionar-se internacionalment sortint lluny del país d’origen. Si el Tour parteix de Barcelona i la Vuelta, que es presenta el dia 17, naixerà a Mònaco, la ronda italiana veurà la llum a Bulgària, amb tres etapes, des del mar Negre fins a Sofia, la capital del país. La primera de les tres grans del ciclisme es disputarà entre el 8 i el 31 de maig amb un menú tradicional i amb la màxima duresa agrupada en l’última setmana.

En espera de la presència de Jonas Vingegaard –fa un any hi va renunciar l’endemà de conèixer-se el recorregut–, els organitzadors li han fet un Giro desitjable, que sens dubte li permetrà afrontar després el Tour sense trobar-se amb l’ogre Tadej Pogacar a la carretera. L’astre danès tindrà un recorregut simpàtic per a ell on pot complir la intenció de guanyar l’única gran que li falta en el palmarès.

Potser, si s’analitza el recorregut, es troba a faltar la presència d’alguns dels cims més famosos que han acompanyat la llegenda del Giro. No hi és Stelvio, ni Mortirolo, ni Marmolada ni els Tres Cims de Lavaredo, per citar-ne alguns, però, en canvi, sí que es pot parlar d’un traçat enganyós que assoleix els 50.000 metres de desnivell positiu en conjunt, costes que, sens dubte, engarrotaran les cames dels corredors. No obstant, alhora, els ciclistes es trobaran fets curiosos. L’etapa que, d’entrada, es considera com la jornada reina del Giro, la 19a, inclou sis ports, entre els quals hi ha el pas de Giau, tot i que agrupats en tan sols 151 quilòmetres. Un dia tant curt com intens per les Dolomites; sens dubte, del grat de Vingegaard, si és que hi va, per descomptat.

Amb dues jornades de repòs i una altra de trasllat (des de Sofia a la Calàbria italiana), inici en divendres i no en dissabte com acostuma a ser habitual, la primera setmana és intensa, la segona és una mica més suau i la tercera està creada amb la intenció de mantenir fins al final el suspens, cosa que no sempre li surt rodona al Giro, ja que provoca, en ocasions, que els corredors es reservin davant el temor de fallar en les últimes etapes de la prova.

El Giro femení

Notícies relacionades

Quatre gols, cinc de celebrats

Morir per tornar a néixer

Seran tres setmanes per buscar un substitut a Simon Yates, si no repeteix amb o sense Vingegaard en el Visma, equip de tots dos, en record a la gran etapa per la Finestre, en col·laboració amb Wout van Aert i en espera que Isaac del Toro, que va ser la gran revelació aquest últim any, agafi les regnes de l’UAE de Pogacar, i sense un clar favorit espanyol entre els aspirants a la victòria final.

Una altra novetat presentada ahir serà el fet que per primera vegada el Giro femení se celebrarà a l’acabar el masculí (entre el 31 de maig i el 7 de juny), seguint l’exemple del Tour com a quarta setmana de competició de la ronda italiana.