Raphinha perfora l’Alabès

Flick no va esperar més temps del convencional –la va provar dues estonetes abans– en fer-la servir al màxim de potència, i després d’haver comprovat que gira i forada com abans, la va utilitzar. No més d’una hora, un període també convencional per no cremar-la pel sobreús. Va substituir el trepant per la fregadora Pedri, recuperat del taller, perquè acabés d’embellir la reparadora jornada. Va trigar fins a l’últim minut.

Raphinha va ser una de les novetats de la nova alineació després de la derrota encaixada contra el Chelsea. Beneïda i esperada novetat, per la qualitat del futbolista brasiler i la influència que exerceix en l’equip. Dues carreres a l’espai de Raphinha van foradar el sector dret de l’Alabès i van descol·locar les seves defenses.

Un gol necessari

Les dues pilotes que li van enviar les va deixar als peus de Lamine Yamal i Olmo perquè el Barça remuntés el gol del Vitoria i assolís un triomf més necessari per a l’ànim de l’equip que per la classificació, tot i que els culers gaudiran veient el Barça al primer lloc.

Lamine Yamal i Olmo van córrer a abraçar-se a Raphinha perquè el mèrit del seu company va ser crucial perquè ells dos poguessin treure’s l’espina. Necessitaven tots dos marcar un gol: Lamine Yamal per apaivagar la seva ansietat de fer-ho en el Camp Nou, frustrada l’oportunitat de l’estrena davant l’Athletic; a Olmo li urgia restituir la seva deteriorada confiança davant la mirada severa dels altres pel seu discutible rendiment i va doblar la seva alegria. Lamine Yamal i Olmo van crear l’última jugada per si sols, ja sense el seu estimat assistent.

Les eines de l’Alabès són de marca blanca, més barates i menys fiables. El defensa Otto va fallar una rematada que Joan Garcia va resoldre amb agilitat des del terra –res a veure amb Szczesny– just abans que Olmo marqués el 2-1, un gol que hauria calmat la incertesa que s’havia disparat amb el d’Ibáñez 43 segons després.

Els enfadats, fora

No va provocar una baralla majúscula perquè milers d’espectadors no havien entrat encara a la grada de l’estadi. Un error informàtic de l’aplicació dels socis barcelonistes va esborrar les entrades telemàtiques per entrar. Quan van poder accedir al camp, no tenien motius per augmentar la seva irritació. Només els faltava veure algun gol. Ni Lamine Yamal ni Olmo van encertar fins al final, tampoc Lewandowski.

Flick va agitar l’alineació més enllà d’introduir la broca brasilera. Obligat a promoure una reacció a l’equip, va buscar més eines que insuflessin l’energia que no va tenir l’equip per córrer i barallar-se tant com els anglesos dimarts. És un dir, que només hi havia dos britànics al Chelsea.

Selecció catalana

Flick va apel·lar a les arrels del club i del seu projecte, donant el comandament al doble pivot que va iniciar la inoblidable temporada passada: la parella formada pels Marcs, Casadó i Bernal, titular per primera vegada. Amb totes les ganes del món va empènyer Raphinha a l’onze inicial per veure si l’equip compassa la seva pressió d’una punyetera vegada amb el davanter que més s’entrega a tan ingrata missió.

Els timoners es van comunicar en català amb els altres. El Barça era molt més que el nucli de la selecció catalana, amb nou futbolistes seleccionables per Gerard López. Raphinha i Lewandowski, figures mundials, eren dos cossos estranys entre els nens, amb tres jugadors de 18 anys. Amb Arnau del Girona i Puado del Espanyol per completar l’onze, Catalunya tindria un equip molt més que apropiat. Una entelèquia, una ficció que encara necessita molt de temps per fer-se realitat.

No era un dia per a xerrameques ni històries a la tornada de Stamford Bridge i menys ho va ser amb el 0-1 nascut d’un xut des del centre amb la defensa blaugrana adormida. L’equip menys resolutiu del campionat marcava sense haver-s’ho proposat; però quan va buscar el gol, es va trobar un Barça més atent per protegir un avantatge mínim que no havia sabut ampliar, perduda l’efectivitat inicial. L’Alabès va esgarrapar diverses vegades, pero sense arribar a causar desperfectes en l’estructura blaugrana, només en el guix.

FC Barcelona 3 - 1 Alabès

BARCELONA: Joan Garcia (8); Eric (6), Cubarsí (6), Martín (7), Balde (5); Casadó (7), Bernal (6); Lamine Yamal (7), Olmo (8), Raphinha (8); Lewandowski (4). Tècnic: Hansi Flick (7). Canvis: Koundé (6) per Eric (m. 46); Rashford (6) per Bernal (m. 46); Ferran (5) per Lewandowski (m 60); Pedri (6) per Raphinha (m. 60); Christensen (s.q.) per Cubarsí (m. 84)

ALABÈS: Sivera (6); Otto (6), Tenaglia (7), Pacheco (7), Parada (6); Blanc (6); Ibáñez (7); Calebe (6), Denis Suárez (6), Rebbach (5), Lucas Boyé (5). Tècnic: Eduardo Coudet (6). Canvis: Aleñá (5) per Rebbach (m. 58); Vicente (6) per Calebe (m. 58); Guridi (6) per Ibáñez (m. 68); Guevara (5) per Denis Suárez (m. 68); Martínez (s.q.) per Parada (m. 80).

GOLS: 0-1 (m. 1), Ibáñez; 1-1 (m. 8), Lamine Yamal; 2-1 (m. 25), Olmo; 3-1 (m. 93), Olmo.

ÀRBITRE: Ortiz Arias (6), madrileny.

Notícies relacionades

Jordi Vila-Puig, exjugador del Barça d’hoquei patins: "La meva vida és una aventura en el món de l’esport"

Piastri guanya l’esprint i redueix distàncies amb el líder Norris

TARGETES: Rebbach, Bernal, Calebe, Blanco, Joan Garcia.

VERMELLES: De la Fuente, Sorg.