Míchel Sánchez: "Hem sigut un equip tou, però ens estem endurint"

Sí, sí, tinc la sensació que estem creixent i millorant, evidentment. Ja són 13 jornades, seguim en descens i hem de continuar perquè hi serem un temps. Hem de donar més continuïtat al que fem en moltes fases dels partits.

Va faltar contra el Betis.

Va ser una primera part espectacular, el dia de l’Alabès també. Però la segona s’allunya una mica d’aquest rendiment que ens pot donar més continuïtat en els resultats i adquirir el bon costum de ser un equip agressiu amb la pilota i buscar la porteria rival, que crec que és la nostra virtut més important.

¿A què atribueix aquest descens en la segona meitat?

Deriva una mica de la mentalitat, el resultat i la posició en què estem. Aquesta necessitat et resta la determinació de fer les coses d’una determinada manera.

La determinació és confiança.

És clar. Va tot junt. No m’agrada parlar de dinàmiques, però sí de costums i de patrons com a equip. Hem anat construint patrons sobre el resultat i és una cosa molt difícil quan aquest és negatiu. Llavors has d’anar convencent els jugadors entrenament rere entrenament, que facin el clic, que hi hagi 10 o 12 partits en què es faci això, i es vegi en els resultats i ens facin sortir d’allà.

Aquests patrons no es poden construir amb la renovació de mitja plantilla cada estiu.

Però estem en un club en què això passa i jo no em puc treure de l’equació. Al principi de temporada ho vaig fer. Sabia que hi havia jugadors que podien sortir i jo m’agafava a això.

¿A què s’agafava?

A creure que seguirien. A continuar jugant al mateix sense jugadors enganxats. Això no genera seguretat. I quan no generes aquesta seguretat, el jugador es protegeix. Davant un problema, un tendeix a protegir-se i aquesta protecció propicia que no donis el rendiment adequat. M’ho recrimino, m’ha passat aquest any. Amb la Champions va venir la gent molt endollada; aquest any ha sigut més complicat i no me’n volia adonar. Volia pensar que no i era que sí, que hi havia més dificultats de les que pensava.

¿En quin sentit? ¿Que la gent no estava al 100% compromesa?

En això. I tu has de generar un sentiment d’equip, has de donar seguretat als jugadors i has de començar amb una base sòlida.

¿Diria que el pitjor va serel dia contra el Vila-real?

Va ser la primera vegada que em vaig dir: he de dir una cosa lletja perquè saltin les alarmes. Necessitava que passés. Primer per mi, perquè havia donat un missatge erroni, i segon perquè si un jugador se’n vol anar, jo l’he de tenir controlat i no alinear-lo. Calia evitar aquesta sensació de fragilitat i d’equip trencat que vam donar. Va ser un dia complicadíssim. Em vaig sentir fràgil i fora de lloc. Vaig parlar amb Quique [Cárcel] i em va obrir molt els ulls: tenia molta raó en el que deia.

¿Per què?

La pretemporada va ser molt bona. La gent havia tornat bé, amb molta energia. Fins que el mercat comença a moure’s de veritat. Comencen a saltar noms dels que podien sortir, i jo aquí no vaig ser llest. Potser el meu missatge podia xocar perquè sempre he estat alineat amb el club. Va semblar que hi va haver una ruptura i no volia dir això.

¿Mira la classificació? ¿Hi ha alguna diferència entre ser últim o antepenúltim?

No. Tenim els mateixos punts que l’Osasuna. Això va de sensacions, de rendiment i de resultats.

¿Què ha canviat aquest any futbolísticament parlant?

Els jugadors de les bandes ara tenen més energia. L’any passat teníem molta fortalesa dins; ara tenim menys fortalesa i un millor peu. Has d’adaptar-te als jugadors que tens. El que no he canviat gens és la filosofia. Vull un equip que jugui cap endavant.

¿A l’equip què li ha passat?

Hem sigut tous. La paraula és tous, per moltes coses diferents. Primer per no tenir un equilibri, perquè ens faltaven automatismes. No dic que els del darrere fossin tous; dic que l’equip era tou, perquè jugava sense ser agressiu i molt exposat. Som un equip que ha de ser més agressiu sense pilota per no defensar a la nostra àrea i ser més agressiu amb la pilota: no em quadra que tinguem un 70% de possessió, i disparem tres vegades. Si acabem amb 20 xuts, estarem més a prop de guanyar.

¿S’ha endurit l’equip?

Estem en el procés de fer-ho. Ens estem endurint. Els bons costums de fer millor el company és el més difícil. Hi ha jugadors per tenir la pilota. Si el rival ve a prendre-me-la, he de generar línies de passada, suports a dreta i esquerra, he de generar seguretat al posseïdor perquè aguanti la pilota... ¿És el mateix que et vingui un jugador a cinc metres que a tres? ¿Per què et sents pressionat quan està a cinc metres? Els parlo molt de l’olor de la colònia del rival: ‘Digues-me l’olor de la colònia al cent per cent. ¿Fa olor de roses o fa olor de gessamí? Que et vingui. I quan l’estiguis tocant, llavors és quan fas la passada’. Això és el més difícil en el futbol i és el més difícil de gestionar si no ho fas en el dia a dia.

¿Ha hagut de fer més treball psicològic que futbolístic?

És que van units perquè els conceptes de joc, de fer millor el company, surten des d’aquí [s’assenyala el cap]. ¿Tu per què no t’ofereixes? Perquè no vols sortir a la foto. És un tema mental. Gazzaniga en la primera jornada i totes les hòsties que ens claven... ¿Què li diré? ¿‘Gazza, no, tio, envia-la cap amunt?’ No. Ha sortit a la foto aquell dia. D’acord, però tinc milers de situacions en què ens ha donat sortida de pilota i hem fet gols.

Vuit setmanes sense guanyar un partit. ¿Ho van passar realment malament?

Jo, sí. L’any passat vam estar malament els últims quatre mesos i aquest any hem estat malament els quatre-cinc primers partits.

Fins aleshores no va poder alinear cap dels fitxatges.

Però això és culpa meva també. Em vaig enganyar a mi mateix. Sempre dic que hi ha tres pilars: els jugadors, l’equip i la competició. Has de plantejar partits sobre la competició i no ho vaig fer. Vam treure un punt. La realitat és que vaig ficar la gamba.

Perdre tant a casa crea més sensació de debilitat, ¿no?

Totalment. T’has de fer fort a casa i a sobre davant dels teus, davant de la teva gent. Tot el que és negatiu s’agreuja.

¿L’equip és prou dur per poder batre el Madrid?

Si el Rayo i l’Elx empaten amb ells, nosaltres podrem. Sé que han de passar coses, com que ells no tinguin un gran dia i que nosaltres siguem la nostra millor versió. Si ells baixen un punt i el pugem nosaltres, tot s’iguala en el futbol. Si som nosaltres mateixos durant molt de temps, estarem més prop d’un resultat positiu.

¿És un Madrid diferent?

Sí. Ni millor ni pitjor. Xabi Alonso és més intervencionista. Hi ha matisos en la idea de joc.

I sembla que tot es redueixi a Courtois i Mbappé.

Un dels millors porters del món, si no el millor, i un dels millors del món, si no el millor. Dos pilars importants, però tenen més coses. Sí que és veritat que les dades mostren que tenen més dependència dels gols de Mbappé.

Notícies relacionades

Espanya resisteix el setge alemany i se la jugarà a la tornada a Madrid

La pràctica de l’esport puja en els més grans de 75 anys

En canvi el problema del Girona és a les àrees.

A les àrees no hem sigut contundents, no dic que sigui un problema. Estem millorant en aquestes mitjanes. Si el Madrid és molt bo a les àrees i nosaltres no tan bons, caldrà fer alguna cosa perquè no passi diumenge.