La gana de l’Espanyol

Hem travessat el primer terç del campionat i els números del club són una mica més que encoratjadors . Per tant, formularé la pregunta que correspon, que no té per què batejar-se com a trampa o avantatgista: ¿Quants de vostès haurien firmat després de la jornada 14 estar sisens a la taula?

Més enllà del que expliquen els números, traduïts en gols, minuts, assistències, etc., em quedo amb la forma i la comprovació de com juguem i de com afrontem els partits. El que des del futbol de sempre hem denominat com a "gana", que per una vegada ho conjugarem amb les ganes de menjar. Perquè, ¿quant temps fa que no vèiem en l’equip la possibilitat de marcar un gol, contra qualsevol rival, en el minut 92 sigui a casa o a domicili? Tot això era impensable fa una mica més d’un any. I és que al final tot es redueix a l’actitud. Així que ens queden les dues terceres parts del torneig per sumar 21 punts més i verificar la permanència. A partir d’allà, toca somiar.

Notícies relacionades

Laporta respon a la fi a Florentino: «El Madrid té barcelonitis i una mania persecutòria contra la millor època del Barça»

Flick reclama que el Barça es reivindiqui davant l’Alabès

I amb tot això es va reunir dimarts la junta d’accionistes que va presentar quatre nous consellers: Alan Pace, Antonio Dávila, Stuard Hunt i Rafa Marañón. Com ja vaig avançar fa dos mesos en aquesta mateixa columna, Mao Ye continua com a CEO. I també Rastar manté un percentatge accionarial, momentàniament, amb unes dècimes per sobre del 16%, un deute gairebé insignificant, a més d’un patrimoni net que supera els 100 milions d’euros. Tot això sembla molt molest, ¿no? És LaLiga la que posa les normes que els clubs decideixen i aproven, no ho oblidem.

Ara ens convé clavar un peremillàs a Balaídos i passar la mà per la cara a un tal Iago Aspas, que l’any passat es va passar cinc pobles criticant el joc periquito en una i una altra, i una altra, i una altra entrevista. No ho va fer mai contra cap altre equip: només contra l’Espanyol, com si tots els rivals a qui es va enfrontar el Celta fossin el Bayern de Múnic. Però... ¿Oi que no ho van ser? Doncs el Celta, tampoc.