Escac i mat a la transfòbia

"He intentat viure sent un home, però no ho he aconseguit". Amb aquesta afirmació descarnada explicava la francesa Yosha Iglesias la seva transició d’home a dona. Un procés que va durar més d’una dècada i que va concloure el 2021. Yosha, nascuda a París el 1987, va començar a qüestionar-se la seva identitat de gènere amb 20 anys. Durant gairebé una dècada va viure aquest conflicte en privat, sense exposar-lo públicament mentre competia i treballava en el món dels escacs, en el qual està des de fa més de 25 anys, i en què ha arribat a una puntuació Elo de 2319 punts.

Però entre el 2020 i el 2021 va fer el pas per viure obertament com a dona, moment que va coincidir amb la seva creixent presència pública com a entrenadora i creadora de contingut. "Va ser una etapa alliberadora i dura alhora, perquè la visibilitat em va portar tant suport com atacs", va reconèixer. A partir del 2022, "alleujada i per fi alineada" amb la seva identitat, Iglesias va defensar la inclusió de dones trans en competicions femenines, posicionant-se frontalment contra les restriccions de la FIDE, la Federació Internacional d’escacs. El 2023 la FIDE va implementar una política que prohibia a les persones transgènere participar en esdeveniments oficials exclusius per a dones durant dos anys. Però l’agost del 2025, ja reconeguda com a dona en l’àmbit social, esportiu i legal, Yosha es proclamava campiona de França femenina, i es convertia en la segona dona trans a aconseguir-ho.

En els anys 30 es va fundar irònicament el Club Menchik, que englobava els homes que van sucumbir al tauler contra Vera Menchik, escaquista russobritànica que va doblegar 41 homes, entre ells els grans mestres Max Euwe i Samuel Reshevsky. Però més enllà d’aquell cas, la comunitat científica i l’escaquística coincideixen que no hi ha evidència de diferències cognitives innates entre homes i dones que afectin el rendiment escaquístic.

Judith Polgar, que va ser la número 8 del rànquing, va derrotar Kaspàrov, Kàrpov, Topàlov, Anand i el jove Magnus Carlsen. Entre els que no van celebrar el triomf d’Iglesias a França apareixia Nigel Short. "Digues que els homes juguen millor als escacs que les dones (de mitjana) i seràs criticat la resta de la teva vida", va escriure l’anglès, vicepresident de la FIDE i subcampió del món el 1993. Però aquest odi, lluny de desgastar la parisenca, l’ha retroalimentat per seguir en la seva lluita: "El meu agraïment a totes les persones que em van insultar: gràcies a ells he forjat la meva força mental. Abans de la transició, no em considerava una persona mentalment forta. Ara, sí".

Notícies relacionades

Laporta respon a la fi a Florentino: «El Madrid té barcelonitis i una mania persecutòria contra la millor època del Barça»

Flick reclama que el Barça es reivindiqui davant l’Alabès

Yosha –FIDE Master i Woman International Master– s’ha convertit en un referent en el món dels escacs. Més enllà del seu activisme contra la transfòbia dins i fora del tauler, és una reconeguda entrenadora, jugadora i creadora de continguts en escacs. Iglesias va començar a assistir a clubs d’escacs als 9 anys. Amb 16 se’n va anar a entrenar a Sotxi, a Rússia, i va treballar a les ordres d’Annemarie Meier, la primera escaquista trans que es va proclamar campiona del seu país, a Alemanya l’any 2003. Yosha és una jugadora més versàtil que destaca pel seu compromís pedagògic amb l’ensenyament.

A Espanya, el DNI és el document acreditatiu de la condició de la persona i la Federació Espanyola d’Escacs ja va permetre la participació de Natalia Parés (subcampió de Catalunya el 1975 i el 1987 com a Josep) en els campionats femenins. "El meu títol pot mostrar a les joves trans que no han d’elegir entre els escacs i la transició. Jo intentaré recuperar els anys que vaig perdre abans d’acceptar finalment qui era", assenyala Yosha.