EL PARTIT DE CHAMPIONS
Despropòsit a Stamford Bridge
El Barcelona, perjudicat per l’expulsió al començament d’Araujo, una altra més, i un gol inaugural absurd de Kounde a pròpia porta, va claudicar davant un Chelsea que va esclafar els jugadors blaugrana amb el seu poder físic.
El Barcelona es va contagiar del refredat que arrossega Hansi Flick i no va aguantar el pols al Chelsea a Stamford Bridge (3-0). Com si li faltessin forces, va oferir una versió d’ell mateix desnerida i exsangüe, necessitat d’alguna cosa més que un antihistamínic per contrarestar el poder dels anglesos, quirúrgics i brutals alhora sota el govern d’Enzo Maresca. Una expulsió al començament de Ronald Araujo, una altra vegada ell, va marcar l’inici de la desfeta, en què Estevão va demostrar que el futur també li pertany davant la presència de Lamine Yamal.
El futbol, de vegades, no és només un joc d’errors sinó de despropòsits. Una malaptesa compartida entre Ferran i Kounde va costar el primer gol. Una protesta innecessària i una entrada d’animal sense domar d’Araujo sobre Cucurella va provocar l’expulsió i que el Barça es quedés nu. L’uruguaià, com davant el PSG amb el Barça de Xavi, va deixar l’equip estirat a la carretera, en posició de ser atropellat, davant un Chelsea que és una roca. El punxes i trenca l’agulla.
Ningú més intimidador que l’equatorià Moisés Caicedo. El terra tremola sota els seus peus. Ell tot sol seria capaç de reduir un exèrcit mitjà. Amb el cost del seu fitxatge, 130 milions, es podrien comprar uns quants tancs, però és qüestionable que resultessin més efectius en una batalla oberta. Caicedo és un panzer demolidor que va sotmetre De Jong, Eric Garcia i tot aquell centrecampista que Flick va posar al camp.
El va ajudar Enzo Fernández, que tampoc no va ser barat (120 milions) i que va demostrar tenir tants tatuatges com recursos. Li van anul·lar dos gols per fora de joc en el primer temps, abans de l’embolic ridícul de Ferran i Kounde amb què es va obrir el marcador.
El segon gol del Chelsea no va ser un regal. O sí, un regal per a la vista d’Estevão, el prodigi brasiler que va néixer el mateix any que Lamine Yamal amb només tres mesos de diferència. I el tercer, de Liam Delap, va acabar de sepultar un partit dels blaugrana per oblidar. Una ràbia: amb tants moments memorables que s’han viscut a Stamford Bridge i jugar així. No es va respectar l’esperit d’Iniesta.
Estava més cantat que el You’ll never walk alone que Flick tornaria a recórrer a Eric Garcia com a migcampista després de l’ovació que es va emportar en l’estrena del Camp Nou. Frenkie de Jong difícilment podria sostenir el ranxo amb Olmo, el sacrificat, davant les bèsties negres del Chelsea de la medul·lar. I ni així. Allò d’Araujo ho va trastocar tot.
Caps de cartell
Lamine Yamal i Estevão eren els caps de cartell del partit i Maresca va permetre que passés del màrqueting al camp. L’espanyol i el brasiler estan cridats a marcar una era, però se suposava que Estevão encara era al forn, coent-se. Tal com es va desfer de Cubarsí i de Balde en el segon gol abans d’afusellar amb la dreta, les percepcions s’escurçaran. Potser no hi ha tanta diferència entre tots dos.
Lamine Yamal, en el seu primer partit contra un equip anglès, no va marcar jerarquia davant Estevão. Ho va intentar. De fet, va començar fresc, però va tenir al davant un Marc Cucurella immens, que li va posar bastons a les rodes tota la nit. Va acabar substituït amb la frustració gravada a la cara.
Estevão, per la seva banda, va exercir de sastre, dels vestits que va fer en la freda nit londinenca. Stamford Bridge, sempre tan vociferant, va xalar com un adolescent, com un marrec davant una pastisseria. El va acomiadar el minut 82 amb una ovació entregada.
Amb el 3-0 el Chelsea va afluixar. Maresca va dosificar algunes peces capitals, pensant en el partit contra l’Arsenal de diumenge, primer i segon de la Premier, lliga d’un ritme que, almenys aquest dimarts, està fora de l’abast d’aquest Barça. Llevat que deixi d’immolar-se per Europa. Araujo passarà uns dies dolents.
Chelsea 3-0 FC Barcelona
CHELSEA: R. Sánchez (6); Malo Gusto (7), Fofana (7), Chalobah (7), Cucurella (9); R. James (7), Caicedo (8), E. Fernández (8); Estevão (9), Pedro Neto (6), Garnacho (5). Tècnic: Enzo Maresca (8). Canvis: A. Santos (6) per Malo Gusto (m. 46); Delap (7) per Garnacho (m. 59); Gittens (5) per Pedro Neto (m. 76); Acheampong (5) per James (m. 82); George (s. q.) per Estevão (m. 82).
BARCELONA: Joan Garcia (5); Kounde (3), Araujo (3), Cubarsí (4), Balde (6); Eric Garcia (5); De Jong (4), Fermín (4); Lamine Yamal (5), Lewandowski (5), Ferran (4). Tècnic: Hansi Flick (4). Canvis: Rashford (5) per Ferran (m. 46); Raphinha (6) per Lewandowski (m. 62); Christensen (5) per Fermín (m. 62); Olmo (4) per Lamine Yamal (m. 80); G. Martín (s. q.) per Balde (m. 80).
GOLS: 1-0 (m. 27), Kounde, en pròpia puerta; 2-0 (m. 55), Estevão; 3-0 (m. 73), Delap.
ÀRBITRE: Slavko Vincic (7), eslovè
T. GROGUES: Araujo (2), Malo Gusto,
Notícies relacionadesT. VERMELLES: Araujo (m. 44).
ESTADI: Stamford Bridge (39.323).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- L’èxit de dues campiones del món Jenni i Esther conquisten Amèrica
- Joan Baltà, director de Barcelona Sagrera Alta Velocitat: "L’estació de la Sagrera encara necessita sis anys més d’obres"
- La torre de la Sagrada Família que va veure Gaudí fa 100 anys
- Nadia Comaneci: "Em van posar un 10, però sempre vaig pensar que ho podria haver fet millor"
- Baixa temporal Andreu Buenafuente abandona TVE de manera inesperada per prescripció mèdica: «He de parar una mica»
