Ni Araujo ni De Jong

No hi ha camp més desagradable que Stamford Bridge. D’acord, el Barça ha viscut episodis dels que no s’obliden en aquesta cova blava del Chelsea, com l’exercici d’hipnotisme de Ronaldinho, la valentia d’un adolescent Messi davant les puntades de peu salvatges de Del Horno, i, és clar, el gol d’Iniesta. Però Stamford Bridge també remet al xiulet mut de Collina, a l’atrocitat defensiva de Gerard López i Oleguer, als estratagemes de Mourinho, als cops de colze a les costelles de Terry, a Drogba i la seva mirada de boig, a pupitres que semblen poltres de tortura i a un fred que es barreja amb l’ànsia de no tornar mai. De la parada dels monstres londinenca ja poden formar part Ronald Araujo i Frenkie de Jong, rostres ben visibles en aquesta desfiguració coral del Barça en la qual el 41 d’Estevao va imposar més que el 10 de Lamine. Els dorsals no guanyen partits.

Notícies relacionades

Araujo i el Barça se separen

La terrorífica nit de sempre

És inútil recrear-se amb les raons per les quals Araujo va pensar que, a un minut del final del primer acte, seria una bona idea carregar-se Cucurella sense adonar-se que ja duia a sobre una groga per protestar. Araujo, la vermella del qual fa dues temporades davant el PSG va aproximar el Barça de Xavi a l’infern, desgavellat un any després contra l’Inter quan Flick ja ensumava la Champions, porta incorporat el gen de la visceralitat. Alguns celebraven aquest entusiasme sense adonar-se que, sense qualitat ni seny en un lloc tan delicat com el seu, és l’equip el que cau. A Araujo el van renovar al seu dia perquè a Iñigo Martínez –ara a l’Aràbia Saudita– li va donar per lesionar-se. I semblava que el món s’acabava si es venia l’uruguaià. Aquí la conseqüència.

El cas de De Jong és una altra història. No hi ha tècnic del Barça que no li hagi confiat el mànec de l’equip. És disciplinat, polit i no s’amaga quan d’altres miren d’ocultar-se a qualsevol racó. Pedri no hi és. I no és senzill assumir que a De Jong, el gran capatàs al centre del camp, no li doni per mirar cap endavant, per treure un avantatge, pensant que amb un gir, una conducció lateral i una passada al costat podrà dormir en pau. Ningú ho va fer a Stamford Bridge, lloc al qual mai convé tornar.