Lewandowski, Flick i les primeres vegades a casa

En aquestes coses dels primers cops, Unai Simón pot atribuir-se la primera cantada. No va oferir maneres de porter internacional en el gol fet per Lewandowski. Tampoc en el de Ferran Torres, el segon, precedit de la primera assistència amb l’exterior de Lamine Yamal. En els dos casos, mà tova del porter vitorià.

El tercer, el de Fermín, que es mereixia el gol com ningú, se’l va perdre Joan Laporta, que encara disfrutava del descans a la llotja. Laporta va aparèixer pel Camp Nou ben aviat, més de dues hores abans del xiulet inaugural, caminant entre els aficionats, deixant-se abraçar i fotografiar, com si fos campanya electoral, que no ho és, segons ell. El president va trepitjar gespa molta estona, fins a la sacada d’honor, a càrrec de dos dels socis més antics.

Laporta va aconseguir fixar el relat de l’emotivitat en les hores prèvies al retorn entre grues. Els retards, la improvisació i els incompliments van quedar aparcats perquè es va acordar col·lectivament que no era el dia. Calia oblidar tot allò,si bé des de bastants seients van recordar la Grada d’Animació. "Avui reivindiquem l’alegria de viure", va dir el mandatari, que d’això en sap força.

Eric i Raphinha, corejats

Al nou Camp Nou, tan contingut i poc exaltat com sempre, es va corejar abans Messi que Lamine Yamal. La inèrcia de tantes vegades. Entre els jugadors en actiu, Eric Garcia sempre podrà dir que va ser el primer a qui se li va reconèixer una actuació al ser substituït. Molt eficaç com a migcampista. El segon a ser corejat va ser Raphinha. Se l’esperava amb ganes després de dos mesos de baixa.

Notícies relacionades

La fortuna somriu Sainz i Roma pateix una penalització

Flick fa brillar el Barça

Més primeres vegades. Sancet va rebre la primera vermella per una puntada de peu astuta a Fermín. Joan Garcia, que tornava a la titularitat, va deixar la primera porteria a zero. Primer doblet firmat per Ferran. I les primeres mostres d’ansietat, a càrrec de Lamine Yamal, que es va passar la segona part intentant fer gol, el seu trosset d’història, en el marc d’una actuació elogiable.

De colofó, a part de la pirotècnia, una frase sobre els somnis imaginats i que semblen impossibles de Hansi Flick. "Fa anys em van acomiadar d’un Tercera d’Alemanya i vaig venir al Camp Nou, i vaig pensar: ‘Un dia vull seure en aquesta banqueta’. I avui soc aquí. Un somni fet realitat. És la mostra que, si t’esforces molt, pots aconseguir qualsevol cosa". Una experiència personal que va voler convertir en missatge per als seus futbolistes sobre el valor de l’esforç i jugar com a equip.