Pascual torna a casa, "a un tren que va a 200 per hora"

Sap on són tots els interruptors del Palau. Res ha canviat al pavelló blaugrana deu anys després. Ni tan sols el pressupost, que ha de ser el mateix que tenia fa una dècada, devaluat pel cost de la vida i insuficient per armar un grup de màxim nivell com el que va tenir.

Xavi Pascual torna al lloc on va néixer com a entrenador d’elit perquè la secció, també envellida, no acabi per emmalaltir. Quatre dies ha trigat a començar el seu segon mandat –dijous es va anunciar el seu fitxatge–, i tornar al Blaugrana, saludar vells coneguts i nous companys, i acudir al despatx de Joan Laporta, igual que la primera vegada, per firmar el contracte.

"Serà especial el primer partit a casa, el Palau el sents com estar a casa", va explicar Pascual, que recuperava les enyorades sensacions de conduir fins al pavelló, tot i que va detectar ahir les reformes de les oficines. Aquest partit a casa serà el 26 de novembre.

Quatre dies. Un sospir comparat amb els nou anys i sis mesos transcorreguts des que va ser acomiadat sense la renovació del contracte. Res ha canviat al Palau, excepte les persones (el president Josep Maria Bartomeu) que van prescindir dels seus serveis després de dues temporades en blanc (2014-2016).

Conduir l’equip

Repetides de nou dues temporades en blanc (la 2023-2024 amb Roger Grimau i la 2024-2025 amb Joan Peñarroya) i camí de la tercera, els que van confiar en ell tornen a entregar-li la plantilla: Joan Laporta, el president, i Josep Cubells, el responsable de la secció. Ells tampoc són els mateixos. Ni Juan Carlos Navarro ni Jordi Trias, que han pujat de la pista a la llotja.

"Hem de conduir l’equip cap al camí que volem, que no és un altre que fer feliços els aficionats i estar a prop de disputar tots els títols, com no pot ser de cap altra manera en el Barça", va explicar el tècnic després de firmar el contracte que li va tornar la sensació de vertigen: "Això és un tren que va a 200 per hora i al qual cal pujar en marxa sense que pari i conduir-lo a poc a poc".

Reapareix Pascual amb 53 anys, més savi, més expert i més prestigiós després d’haver dirigit el Panathinaikos (2016-18) i el Zenit St. Petersburg (20-25) per assumir unes condicions esportives molt similars a les que va assumir quan va debutar com a primer. L’única diferència és que era l’ajudant de Dusko Ivanovic quan el montenegrí va ser acomiadat el febrer del 2008 després de cinc derrotes seguides i un ambient enrarit per queixar-se de la qualitat de la plantilla. De la plantilla també se’n podria discutir avui.

Va ser nomenat de forma interina mentre la junta guanyava temps buscant un nom. No el tenia Xavier Pascual Vives, de 35 anys, nascut a Gavà, un enginyer industrial que treballava a Viladecans però que desitjava ser entrenador. En el seu currículum apareixien clubs com el Barça B, el Cornellà, el Santfeliuenc, l’Olesa i l’Aracena; en el seu historial brillaven tres ascensos i un parell de lligues EBA. Les bases adquirides li van servir per demostrar a Laporta i Cubells i l’afició culer que era innecessari buscar més.

El temps ho va corroborar. Va marxar amb quatre Lligues ACB, tres Copes del Rei i quatre Supercopes (2009, 2010, 2011 i 2015). I, sobretot, l’Eurolliga del 2010.

Notícies relacionades

Operació Miami

199 € per a les entrades més barates; 1.500 € per a les VIP

Va acabar aquella primera temporada classificant l’equip tercer i ficant-lo a la final de l’ACB, perduda contra el Tau Cerámica. El Baskonia de tota la vida. El que va caure aquest diumenge (91-83) contra Óscar Orellana, l’ajudant de Peñarroya i amb qui no s’ha repetit el conte del 2008.

Pascual era lliure des de l’estiu passat i Laporta no ha volgut esperar al pròxim, amb el Barça novè a l’ACB i sisè a l’Eurolliga, per donar-li l’equip. Ja l’hi ha entregat fins al 2028.