Les dones no manen en l’esport

"Al Barça no m’he sentit mai diferent pel fet de ser dona. Soc activista i no soc una persona que calli. Sempre he exercit el meu barcelonisme des de totes les àrees, en igualtat en el grup en què he estat. Però externament en el moment en què tinc un càrrec, sí que m’he hagut de guanyar el reconeixement", relata Elena Fort, vicepresidenta institucional del Barça, a EL PERIÓDICO. "Soc una rara avis perquè soc portaveu de la junta i la directiva responsable d’Espai Barça. Hi ha una visió masculinitzada i masculina que se sorprèn i li costa d’encaixar una figura femenina en determinats espais en el futbol. És un problema cultural. Em sento com les futbolistes dels anys 70, com les pioneres, que vas picant pedra perquè d’aquí a uns anys es vegi molt més normalitzat", afegeix la directiva que, en efecte, és de les poques dones que té un càrrec de gestió no lligat a l’àrea social en els clubs de Primera Divisió.

Dels 20 clubs que integren la Primera Divisió, només nou –FC Barcelona, Reial Madrid, Vila-real, Athletic Club, Getafe, Sevilla, Celta de Vigo, Llevant i Reial Societat– tenen dones en els òrgans de govern, com a vocals, vicepresidentes o responsables executives. I només quatre superen aquest llindar: Reial Societat (2), Llevant (3), Celta de Vigo (3) i Athletic (5). En canvi, Atlètic de Madrid, RCD Espanyol, Betis, Rayo Vallecano, Elx, Alabès, Osasuna, Mallorca, València, Reial Oviedo i Girona no tenen cap dona en la directiva.

"Quan he fet de portaveu, de vegades sí que he notat, fins i tot amb els mitjans de comunicació, que la sensació és de “si ho diu ella...”. Quan et mous pel món i ets en una taula amb 20 persones, soc l’única dona moltes vegades. La visió és de: “Mira, és aquí”", explica Fort, present en dinars de directives i molts actes institucionals on ella és l’única dona. "Al Barça també tenim un president que és molt president. Si al seu lloc hi va una altra persona, tot i que sigui un home, tampoc agrada. Sempre estimen el president. Però en el fons penso que quan hi vaig jo se senten doblement traïts o tristos. “No ve el president i a sobre envies la dona de la junta”. Quan em diuen: “Ens fa molta il·lusió que vinguis”, llavors penso: “Ja està, ja sé per on va. No els ha agradat tant”", confessa la vicepresidenta del Barça.

Les causes, estructurals

La foto fixa de les juntes directives del futbol espanyol masculí el 2025 continua mostrant un fort desequilibri de gènere. Malgrat els avenços institucionals i del creixent protagonisme de les dones en la gestió esportiva, l’elit del futbol masculí continua sent un espai de poder majoritàriament masclista. Els plans d’impuls o les campanyes perquè les dones entrin als despatxos continuen sent un projecte en desenvolupament més que no pas una via d’incursió. Moltes troben barreres insalvables, traves i prejudicis amb què han de lluitar cada dia. Són moltes les qui ho intenten, però tan sols unes quantes aconsegueixen situar-se en llocs de decisió.

Les raons d’aquest desequilibri són estructurals. La majoria dels clubs professionals van ser creats seguint lògiques de gestió masculina i les posicions de poder han tendit a reproduir-se per afinitat i herència. I el canvi, a més de començar per reformular això, és equilibrar però no creant nous espais per a elles per relegar-les, sinó qüestionant els poders establerts. No és posar una cadira per a elles a la taula; és replantejar-se les ja ocupades.

En alguns casos, com el Barcelona, la presència femenina està consolidada. Elena Fort, vicepresidenta institucional, és un dels rostres més reconeixibles del club i el seu lideratge simbolitza una nova generació de directives. Fort és la cara visible i la veu de l’entitat en temes discutits com el Camp Nou. "Jo tinc el meu espai i el meu poder l’exerceixo igual que els altres en les seves àrees, fet que sovint no passa", assenyala Fort. Al Reial Madrid, la jurista Catalina Miñarro Brugarolas manté la posició com a vocal en la junta de Florentino Pérez, a més de ser una de les patrones de la fundació blanca. La seva presència, però, és més aviat testimonial.

Tan sols hi ha un club a Primera que té una presidenta al capdavant del consell o de la junta directiva (es tracta de Marián Mouriño al Celta de Vigo), però el més estès en la majoria de clubs és que les dones que participen en els òrgans de decisió solguin ocupar càrrecs relacionats amb la gestió institucional, l’administració o l’àrea social, més que no pas amb la direcció esportiva o financera.

"A mi tampoc em serviria una junta directiva en què fos 50-50, elles fossin un gerro i no tinguessin poder real. Més m’estimo que siguin dues i que tinguin poder i exerceixin les seves funcions per la seva vàlua i meritocràcia. En l’àmbit de la junta directiva tinc la meva veu, el meu espai, la meva personalitat, i l’exerceixo sense cap problema. Sense que ningú em miri diferent pel fet de ser dona. Crec que m’he guanyat que m’escoltin i em valorin les opinions. Fa molts anys que treballo en el món del futbol. Però sí que és cert que quan em trobo fora és...", assumeix Fort.

Notícies relacionades

Xabi Alonso confirma que no va parlar a soles amb Vinícius

Clyburn completa l’obra d’art de Shengelia a Belgrad

El Consell Superior d’Esports i la Lliga han impulsat els últims anys plans d’igualtat i programes de lideratge femení. No obstant, la traducció d’aquestes polítiques als òrgans executius continua sent insuficient. Per exemple, en el Comitè de Direcció de la Lliga, les dones ocupen el 37% dels llocs (molt per sobre de la mitjana europea, que se situa en un 23,6%), però sense arribar a la paritat. Si ens fixem en les federacions esportives, les xifres són semblants.

El 2014, sobre un total de 972 membres en les juntes directives de les federacions esportives espanyoles, hi havia només 194 dones (un 19,95% del total). El percentatge s’ha duplicat en una dècada i actualment és un 40%. Aquest increment és fruit de la política d’igualtat que el Consell Superior d’Esports en què es recull la necessitat d’aquest grau de representació com a requisit per a la concessió de les subvencions ordinàries. Actualment, de les 66 federacions esportives espanyoles totes compleixen el requisit de tenir més de 40% de dones en les juntes tret de dues (motociclisme i pàdel).