El model de club que pretén Florentino per al Reial Madrid: via lliure per a ‘palanques’ sense treure poder al soci

Florentino Pérez va pronunciar aquestes paraules en l’última Assemblea General del Reial Madrid, celebrada el 24 de novembre de l’any passat. Aquell dia va verbalitzar en públic la voluntat d’escometre el que segurament sigui el seu últim gran projecte com a president del club blanc, amb un mandat que expira el 2029. Un canvi en el model de propietat que faci compatibles la propietat social de l’entitat amb l’entrada d’inversors externs com a finançadors de la seva activitat.

La quadratura del cercle

No està sent senzill, perquè l’objectiu final seria poc menys que obtenir la quadratura del cercle: que els socis del Reial Madrid continuïn sent els amos de l’entitat, com passa amb els clubs esportius, posant al mercat una part de la propietat de la societat, com passa amb les societats anònimes esportives (SAD).

En reunions amb socis compromissaris fa un any, Florentino va esmentar el ‘model alemany’ o ‘model Bayern’. Consisteix en el fet que la majoria accionarial del club es reserva als socis, obrint un màxim de 49% a empreses externes i ha servit d’inspiració recurrent al Bernabéu, però xoca amb la legislació espanyola, que no preveu un híbrid com aquest: o s’és un club esportiu, amb un vot per soci, o s’és una SAD, cosa que obre la porta al fet que qualsevol pugui aconseguir accions fins a, ulteriorment, tenir el control total de la societat.

Experts en dret societari esportiu consultats per aquest diari descarten la possibilitat d’una societat mixta similar a la de clubs de la Bundesliga. Perquè al que no renunciarà Florentino Pérez és a la cultura social del Reial Madrid, en la qual l’obtenció de la condició de soci no és transferible i només és adquirible, en l’actualitat, per als fills i nets d’altres socis.

Una solució intermèdia

Als despatxos del Bernabéu fa almenys un any i mig que busquen la via més adequada per encaixar totes les peces. El guru financer de confiança de Florentino Pérez, Anas Laghrari, és partidari de la creació d’una filial mercantil que vehiculi certes línies de negoci del club, com va avançar ‘Vozpópuli’. És a dir, que el Reial Madrid mantingui la seva estructura social actual, posant al mercat una part de la seva activitat mercantil.

El Reial Madrid ja té una societat mercantil, anomenada Real Madrid Estadio SL, creada el 2021 per a la gestió de diversos aspectes vinculats al Santiago Bernabéu. Aquesta societat, per exemple, és al seu torn propietària d’Aparcamientos del Santiago Bernabéu SL, creada per a la construcció dels pàrquings l’adjudicació dels quals per part de l’Ajuntament de Madrid ha sigut revocada per la Justícia ja en dues ocasions.

Les palanques del Barça

Aquest model, en el fons, no seria gaire diferent del que, amb dificultats, ha explorat Joan Laporta en els últims anys per salvar de la fallida el FC Barcelona. L’entitat blaugrana té les mercantils Barça Innovation Hub SL, Barça Produccions SL (més coneguda com a Barça Studios) i Barça Licensing & Merchandising SL (aquesta última creada en l’època de Bartomeu).

Amb la venda d’una part minoritària d’aquestes línies de negoci, Laporta ha anat obtenint el finançament que necessitava per cobrir despeses ordinàries del club i mantenir la seva activitat ordinària. És a dir, per aconseguir palanques,com s’han conegut populars aquestes operacions mercantils del Barça en els últims anys.

La sensació és que Florentino no pretén tant la venda immediata d’actius del club com la preparació de l’entitat per a aquest hipotètic escenari futur de necessitat. És a dir, que si el dia de demà el Reial Madrid necessités capital extern per mantenir la seva activitat conservant la seva competitivitat en el mercat, totes les eines per aconseguir-ho estiguin perfectament llestes arribat aquell moment, a diferència del que li està passant al Barça.

El precedent de Legends i Sixth Street

Fins ara, el Reial Madrid només ha recorregut a una operació d’aquest calibre. Va ser la venda a Sixth Street i Legends del 20% del benefici del negoci del Bernabéu durant 20 anys a canvi de 360 milions d’euros, que van ser destinats a la construcció de l’estadi. El negoci per si mateix (i per descomptat l’estadi), no obstant, continua sota propietat íntegra del Madrid.

Notícies relacionades

Jordi Alba: «Em motiva més l’Hospi que continuar jugant. Tant de bo arribar a Primera»

El Bisbal Bàsquet denuncia «que algú enregistrava les jugadores mentre es dutxaven»

Tot això, sense oblidar que la reforma del Bernabéu ha tingut un cost declarat fins ara d’uns 1.400 milions d’euros, que l’explotació dels aparcaments subterranis ha sigut revocada per la Justícia i que està molt en dubte que el camp pugui tornar a acollir concerts en un futur pròxim després de la rebel·lió dels veïns de Chamartín.

L’obsessió de Florentino, com la de qualsevol madridista, és que en el futur el club continuï tenint la capacitat de ser el millor equip del món en un context de voracitat inversora a la Premier League i de ‘clubs-estat’ com el PSG i el Manchester City. Per això a les oficines del Bernabéu s’estigui perfilant aquesta operació, de cara a ser presentada en la pròxima assemblea del club, que s’hauria de celebrar al novembre o a principis de desembre, però que encara no ha sigut convocada.