El Madrid genera el doble d’ingressos que el seu gran rival per socis i abonats

El Barça ni tan sols va ser el segon club de LaLiga en aquest concepte. Aquesta posició en el rànquing correspon a l’Atlètic de Madrid, amb 50 milions per quotes de soci i abonaments de temporada en l’esmentat curs 2023-24. El club català va ser el tercer, a molt poca distància dels 26,2 milions ingressats per l’Athletic, el club que històricament més s’ha recolzat en les aportacions econòmiques dels seus socis.

El Reial Madrid, que té pendent la convocatòria de la seva assemblea anual (sol celebrar-la al novembre), no ha publicat encara el detall dels seus comptes anuals de la temporada 2024-25 i en el pressupost aprovat fa 11 mesos incorpora aquests conceptes en un assentament comptable més genèric, que inclou la resta d’ingressos que genera per la seva activitat en el Bernabéu (venda d’entrades en general, activitats no esportives, museu...). És a dir, no és possible encara la comparació amb l’últim exercici comptable.

Sí que sap el Barça que, almenys, el curs 2024-25 va mantenir la seva posició al podi de la competició. Els 31,6 milions per socis i abonats que sotmetrà a votació en l’assemblea telemàtica d’aquest diumenge superen els 26,9 que registra l’Athletic.

El pitjor percentatge de Primera

On el Barça empal·lideix, ja no només davant els grans clubs, sinó en el conjunt de Primera Divisió en general, és en el que suposa percentualment la partida d’"ingressos per socis i abonats" respecte al seu "import net de la xifra de negoci". Ja que els dos conceptes figuren a la plantilla comptable que els clubs han de remetre a LaLiga, la comparació és exacta entre les 20 entitats. Segons dades obtingudes per aquest diari en les memòries de la temporada 2023-24 dels clubs, els socis i abonats només van aportar el 4% del pressupost blaugrana, xifra que es troba per sota fins i tot d’equips que històricament han tingut una dependència residual per aquest concepte, com Vila-real, Getafe i Rayo.

Notícies relacionades

El Tour 2026 es decidirà a Alpe d’Huez

Esgarrapada de Verstappen a Austin inou cop als McLaren

És més que previsible, a falta que molts clubs publiquin els seus comptes, que aquest fanalet vermell quedés reforçat en el curs 2024-25. Entre altres coses, perquè la recuperació d’ingressos del Barça va rebaixar el pes relatiu de les quotes de socis i els abonaments sobre l’import net de la xifra de negoci fins al 3,3%. El trasllat temporal a Montjuïc (uns 50.000 seients) a causa de la reforma del Camp Nou és la principal causa de la caiguda d’ingressos per aquest concepte i del seu pes relatiu en l’economia del club. En l’última temporada al seu estadi, la 2022-23, el Barça va ingressar 65,5 milions davant els 51 d’un Reial Madrid que, això sí, no disposava de l’aforament complet del renovat Bernabéu. Proporcionalment, aquesta quantitat tenia un pes pressupostari dos punts superior a favor del Barça: 8,24% davant el 6,35% del seu màxim rival. Percentatge, no obstant, condicionat per la caiguda d’ingressos que afecta el Barça en l’últim lustre.

Les últimes dades veritablement comparables entre les dues entitats, ateses les reformes dels seus respectius estadis, són les de l’última temporada prèvia a la pandèmia, la 2018-19. Llavors, el Barça va ingressar 62 milions per socis i abonats (un 5,92% dels seus 1.047 milions d’ingressos totals) i el Madrid es va quedar en 54 (6,57% de 822). La diferència de vuit milions s’explica tant per l’aforament més gran del Camp Nou respecte al Bernabéu (una cosa més de 15.000 seients més), com pel preu de les quotes de socis, exclòs l’abonament que dona dret a un seient. En l’actualitat, ser un adult amb veu i vot al Madrid costa 180 euros a l’any, mentre que en el Barça val 219 euros.