Els socis ja només aporten el 3,2% a l’economia del Barça

Les fonts d’ingressos s’han diversificat en uns pressupostos del club cada vegada més elevats i el pes de l’aportació de la massa social s’ha minimitzat/ Durant l’última dècada, la contribució amb prou feines ha passat del 10%

Els socis ja només aporten el 3,2% a l’economia del Barça
3
Es llegeix en minuts
Albert Guasch
Albert Guasch

Periodista

ver +

Si es mira molt enrere, per exemple el 1978, quan Josep Lluís Núñez es va fer emperador del FC Barcelona, el pes dels socis en els ingressos del club superava el 60%. Eren temps en què es deia que el club no podia ni pagar la llum. "Es devien diners als bancs, als jugadors, als treballadors i vam demanar ajuda als socis. No va ser una derrama, sinó un avançament, ja que a l’abonat se li va descomptar un 20% del preu del carnet en les cinc temporades següents. I la gent s’hi va bolcar. Era millor que vendre patrimoni", rememora a aquest diari l’economista Carles Tusquets, tresorer d’aquella junta i "inventor" de la mesura.

Com consta en l’exercici econòmic que la directiva de Joan Laporta presentarà demà a l’assemblea de compromissaris, els socis i abonats aporten avui dia tan sols un 3,2% dels 986 milions dels ingressos recurrents. Ja gairebé no se’ls necessita per sostenir l’entitat. Els pressupostos s’han engrandit i el flux de diners que entren s’ha diversificat.

Els drets de televisió, els acords de patrocini i la venda de marxandatge esclafen el soci en importància econòmica. I a ningú se li ha acudit curar les penúries actuals amb un avançament o una derrama. Ferran Olivé, tresorer del Barça, va desestimar la idea, segons va revelar en una entrevista a EL PERIÓDICO. "No vam voler passar al soci la solució dels problemes del club. Vam optar per vendre part dels drets televisius".

En l’última dècada, l’aportació del soci i abonat no ha anat més enllà del 10% (2022), amb una davallada notable el 2020, l’any de la pandèmia, quan el carnet blaugrana es va deixar de cobrar i va cobrir només el 2,2% dels ingressos. En els últims tres cursos ha sigut del 3,7%, el 3,9% i ara el 3,2%. Els dos últims són de Montjuïc.

Possiblement creixerà en els pròxims exercicis, quan el Camp Nou funcioni a ple rendiment, fins i tot en un context de pressupostos rondant els mil milions. Dependrà de si es produeixen pujades de quotes potents.

A Montjuïc, amb molts socis hibernant, els presumptes propietaris del club han deixat en caixa entre 30 i 32 milions. El 2018, per exemple, va arribar a ser el doble. "Si som capaços de tenir un compte de resultats folgat, no caldrà apujar proporcionalment els abonaments, que ara mateix són dels més barats de la Lliga. Tot dependrà de quants ingressos siguem capaços de generar", exposa Ferran Olivé.

L’increment anunciat recentment en el passi de temporada, d’entre el 10% i el 34%, és un avís per a navegants. De moment, ja ha protestat la plataforma Suma Barça. "Apujaran els preus de manera desmesurada, amb la qual cosa canviarà la fisonomia de l’abonat", augura Tusquets.

"Ja se’n visualitza un augment progressiu, ens preparen per a la tornada al Camp Nou, un augment que, si és desproporcionat, pot produir una bretxa social, amb l’expulsió de molts socis que no podran pagar. Estarem, com ja passa, canviant socis per turistes", assenyala Jaume Barroso, jurista i activista barcelonista.

Nou grup

Barroso va participar en l’impuls recent del grup Fem Barça, que propugna situar el soci a centre de les decisions. En l’acte de presentació es va denunciar un canvi en el model social. "El club actua com una societat anònima i la pèrdua de poder del soci i la seva desactivació és intencionada", lamenta. "Estem allunyant els socis, prioritzant els turistes, però alguns lluitarem perquè el model social no canviï", va denunciar Víctor Font a Catalunya Ràdio.

Notícies relacionades

Segons les veus recopilades, l’assemblea, de nou telemàtica, seria un símptoma evident d’aquesta frontera interposada amb el soci. La pujada dels abonaments sense explicació en seria un altre. Se n’esmenten més: la desintegració de la Grada d’Animació. La ruptura del moviment de les penyes. Els 24.800 de 45.000 seients assignats només per a abonats en el retorn al Camp Nou. ¿Conseqüència del 3,2%? ¿Hi ha un menyspreu pel menor pes econòmic? A alguns barcelonistes en l’oposició els resulta temptador creure això.

Però no és el que preocupa a Fem Barça. "L’alternativa és una pujada de preus que la gent no vol. Em preocupen més les competències que puguem tenir els socis i el model de govern. Som cada vegada més insignificants", critica Barroso. I llança una advertència: "Hi ha més descontentament social del que sembla".