Anàlisi
Laporta, ni sense Florentino ni amb Al-Khelaïfi (per ara)
El president del Barça continua vivint en la corda fluixa, que és on més li agrada estar. El problema és que, potser, un dia caurà.

Es coneix com instint de supervivència. D’altres en diuen populisme i propaganda. D’altres, murrieria o, simplement, haver viscut grimpant i haver extret tot i més del futbol, un escenari, un esport, perdó, un negoci, molt propici per a aquesta mena de personatges. Només cal fer una ullada a la història, fins i tot a la història del FC Barcelona, per adonar-se que només en la política i en el futbol hi ha personatges així.
Joan Laporta, president del Barça, acaba de protagonitzar un altre més difícil encara i, una vegada més, ha fet un triple salt mortal sense xarxa, i de tan ufà i orgullós que va tornar del seu viatge llampec a Roma, un altre cop ha tornat a caure dret.
Però abans de continuar amb aquesta reflexió estaria bé, seria oportú, que per entendre aquesta nova pirueta protagonitzada pel president blaugrana tinguéssim en compte que, malgrat que tots els portaveus presidencials l’han donat ja com a guanyador del seu pols no se sap bé amb i contra qui, bé, pot ser, "¡contra tots i contra tot!", no oblidem, com recorden des de la companyia A22, promotora de la Superlliga, que Laporta ni ha sortit del projecte de la Superlliga ni tan sols, per més abraçades que es fes a Roma amb el qatarià Nasser al-Khelaïfi, l’amo del PSG i capitost de la nova European Football Clubs (EFC), antiga Associació Europea de Clubs (ECA), ha decidit (encara) tornar a aquesta associació.
Com un intermediari
És a dir, com sempre, Laporta continua en la corda fluixa, que és on millor es mou fins que, potser, un dia caigui. Des de l’A22, companyia fundada pel banquer francès d’origen marroquí Anas Laghrari, l’amic dels diners que Florentino Pérez va deixar a Laporta perquè li trobés inversors i bancs que li prestessin els 1.500 milions d’euros per finançar l’Espai Barça, sempre han tolerat que Laporta es convertís en una mena de negociador amb la UEFA d’un possible pacte amb la Superlliga, però poca cosa més.
Tant l’A22 com Laghrari com, per descomptat, Florentino Pérez, impulsor únic de la Superlliga, són conscients que Laporta ha utilitzat, per solucionar els seus problemes domèstics, els seus plets amb la UEFA i les seves enormes necessitats econòmiques, el seu paper de mediador davant el màxim organisme europeu, que havia d’autoritzar el negoci del Vila-real-Barça de Miami, l’encaix del nyap de l’Spotify Camp Nou al calendari de l’actual Champions i, per descomptat, l’elevada multa de 60 milions per irregularitats en els comptes, que encara està vigent, sobretot després de conèixer l’últim balanç deficitari que presentarà el més que un club.
Ni Florentino Pérez ni Anas Laghrari, que s’ha reunit diversos cops, ell sí com a autèntic representant de l’A22 i la Superlliga, amb Theodore Theodoridis, secretari general de la UEFA, es van fiar mai de Laporta. Si d’algú tem res l’ésser superior és de Javier Tebas, president de LaLiga.
El president del Madrid fa molt que no espera res de Laporta i tampoc està penedit d’haver-li deixat Laghrari; al cap i a la fi, això és un negoci, i gran. L’amistat (i dependència) que Laporta té de Tebas, sí, inquieta Florentino, que pensa que la fragilitat del Barça, per a alguns en fallida tècnica i, per tant, amb nul·la independència econòmica, fa que, de moment, no sigui un rival a tenir en compte en els grans escenaris futbolístics o del negoci de la pilota.
Florentino, que veu amb mala cara que Laporta sigui ara tan amic de Ceferin, president de la UEFA, i d’Al-Khelaïfi, dos personatges amb qui l’ésser superior està enemistat, creu que els moviments, els canvis de criteri i amistats del president blaugrana es deuen més a la seva delicada situació davant determinat barcelonisme que a un autèntic desig de bufetejar-lo públicament rebutjant un projecte al qual Laporta encara està lligat.
Una cortina de fum
Les crítiques que ha rebut Laporta, entre els barcelonistes, per acabar als braços de Florentino per tirar endavant el préstec de l’Espai Barça, la proximitat de l’assemblea de compromissaris, la presentació, per segon any consecutiu, d’un balanç amb dèficit, els incompliments de terminis i el ridícul provocat per les obres del Camp Nou, els anuncis mai compliments i, potser, la crisi esportiva que, sorprenentment, està patint l’equip de Hansi Flick, podrien ser, són, prou arguments per crear aquesta magnífica cortina de fum amb la qual guanyar temps. Qui dia passa, any empeny.
Notícies relacionadesEls que coneixen bé Florentino, que en l’última assemblea de socis del Madrid va defensar la relació amb el Barça "perquè, malgrat que el Madrid sigui el club més gran del món, ens va bé anar a alguns llocs acompanyats del Barça", creuen que l’ésser superior mai ha esperat res de Laporta. I els que mantenen la flama de la Superlliga, especialment l’A22 del tan esbombat Laghrari, negocien directament al marge del president blaugrana amb el secretari general de la UEFA.
Ningú nega, en el si de la Superlliga, que el desenllaç més lògic d’aquest pols, per cert, amb totes les lleis i dictàmens a favor del projecte impulsat per Florentino, serà un pacte, un acord, entre l’A22 i la UEFA. De moment, el que no es pot negar a Pérez i a Laghrari és que van aconseguir que la UEFA canviés el format de la Champions i repartís moltíssims més diners del que repartia.
- Laura Lobo, advocada experta en herències: “No s’ha de donar per fet que els nebots hereten del tiet solter i sense fills”
- Intestí i cervell Nous estudis connecten la microbiota amb la salut mental: «ja hi ha psiquiatres que recepten probiòtics»
- Polítiques d’estrangeria El Govern expulsa 10 estrangers reincidents cada setmana a Catalunya
- SALÓ DEL CARAVÀNING a LA FIRA DE BARCELONA Catalunya lidera la febre per les autocaravanes
- Compte enrere en el sector bancari La prima de l’opa tanca en el 3% sense donar una pista clara sobre el desenllaç
- Els joves normalitzen la teràpia mentre els adults continuen veient-la com un recurs per a casos greus
- Desigualtat econòmica El nou municipi de Barcelona en el top 3 dels més rics de Catalunya: té més de 66.000 euros de renda personal anual
- Ciclisme Pogacar desafia el mite de Coppi a la Llombardia
- demà A LES 21.30 (lA sEXTA) L’escàndol Goodyear
- MÉS CONTRATEMPS La mala sort de Dani Olmo