Pau Cubarsí: "M’agrada estar tranquil, no sortir a tot arreu, ser jo mateix"

El central del Barça (Girona, 2007) serà capital en els dos següents partits de la selecció espanyola contra Geòrgia (dissabte) i Bulgària (dimarts). La baixa de Huijsen li donarà la titularitat i el català confia a deixar encarrilat el bitllet per al Mundial. Cubarsí va atendre Prensa Ibérica a Las Rozas i va pronunciar un discurs autocrític amb la situació que viu el FC Barcelona, que està convençut que revertiran. A més, defensa el seu company Ronald Araujo: «Hi ha gent que va en contra seu, encara que no hagi fet res».

Pau Cubarsí: "M’agrada estar tranquil, no sortir a tot arreu, ser jo mateix"
4
Es llegeix en minuts
Jordi Gil
Jordi Gil

Periodista.

Especialista en esports

ver +

¿Com va la seva tornada a la selecció després de viure uns dies durs a Barcelona?

Sempre va bé canviar una mica el xip després d’una mala dinàmica, agafarem energies i anirem amb tot quan tornem.

Aquí en la selecció té un repte gran com seria jugar un Mundial amb només 19 anys...

Sempre és espectacular disputar un Mundial, i si ho puc fer amb 19 anys, doncs encara millor.

¿Està preocupat per la dinàmica del Barça?

No s’ha d’estar preocupat, hi ha hagut dos partits en els quals no ens han sortit bé les coses. Després de l’aturada, tornarem amb tot per donar el cent per cent. Sempre el donem, encara que de vegades no ens surti bé.

¿Estan del tot convençuts que reaccionaran?

Reaccionarem de ben segur, sempre ho intentem fer i ho farem per tots els culers.

¿Han fet molta autocrítica per aquestes dues derrotes contra el PSG i el Sevilla? ¿Potser els han tornat de cop a la realitat?

Les derrotes cal afrontar-les en el sentit que ens puguin ajudar. No ens agrada perdre, però ens pot ajudar potser no tant a reaccionar, perquè no estem tan malament, però sí a corregir algun error que hàgim pogut tenir.

La paraula que més es repeteix és intensitat.

La intensitat és fonamental per al nostre joc, també anàvem una miqueta cansats, però no hi ha excuses, crec que tornarem a recuperar la identitat.

¿Què li va semblar el toc de Deco dient que només amb la qualitat no n’hi ha prou?

Deco és aquí per ajudar-nos, és una autocrítica que ens pot anar bé.

¿Com analitza el fenomen de Lamine Yamal?

És un jugador espectacular, que et resol partits per ell sol. Ara es troba amb una petita lesió i tornarà al més aviat possible.

També em referia al soroll que es genera al seu voltant, tot el que surt, la premsa rosa trepitjant-li els talons... ¿Com ho viu?

Lamine sap aïllar-se, estar tranquil i no fer cas del que diguin perquè ell sap que és molt bo, tots ho sabem. La gent que no vol que li vagi tan bé en la seva vida intenten desestabilitzar una mica des de fora, però ell és fort mentalment i no pensa en tot això.

A vostè, que és de la mateixa quinta del 2007, també li ha tocat madurar aviat.

La meva família m’ha ajudat a madurar, no t’has de fixar gaire en el que diguin des de fora, no són entrenadors ni hi són per ajudar-te en res, no és necessari recollir massa els elogis ni que t’afecti tampoc si et diuen quatre coses que siguin dolentes.

Des de fora fa l’efecte que a vostè no li agrada exposar-se gaire. ¿És així?

A mi el que m’agrada és estar ben tranquil, no sortir a tot arreu, ser jo mateix.

¿La humilitat que va aprendre a La Masia?

A La Masia diuen que ensenyen no a jugadors, sinó a persones, i t’ajuden a suportar-ho.

¿Diria que troben molt a faltar Iñigo Martínez?

Iñigo va ser un pilar fonamental al camp i al vestidor. Però amb la seva sortida, també tenim molt bons centrals i plantilla per fer la mateixa temporada.

A vostè li ha tocat caure en el perfil esquerrà, ¿què li sembla aquesta variació?

Iñigo m’ha ensenyat amb la seva experiència en partits i accions. He hagut de passar a l’esquerra i això no m’impedeix res. Si el míster vol que jugui allà, ho faré al cent per cent per ajudar l’equip.

¿No costa l’adaptació a un canvi de perfil d’aquest tipus?

A la dreta em sento més còmode, però a l’esquerra també.

El que manté és aquesta passada filtrada des del darrere, marca de la casa

Això és una cosa que mai es perd, m’ho han ensenyat des de petit per executar-ho i va molt bé en la nostra filosofia de joc.

Fa l’efecte que funciona molt bé la parella olímpica, de vostè amb Eric Garcia, ¿oi?

No havíem coincidit en anteriors vestidors, però sí que ho vam fer en els Jocs i els últims anys. Tenim la similitud de ser de La Masia, catalans i que ens agrada la filosofia del club. Crec que ens complementem molt bé.

¿Creu vostè que Araujo ho està passant molt pitjor?

El Ronald és un noi que té una mentalitat molt bona, la gent vol posar-se en coses que no deu, van en contra seva, tot i que no hagi fet res, la gent de fora no pinta res i no ha de fer cas. No serveix el que diuen. Ha d’estar tranquil i jugar amb la confiança del míster.

Anem, aïllar-se totalment.

Allò de fora no és important, no t’ajuda en res.

¿Què són pitjors, els elogis o bé les crítiques?

Molts elogis tampoc són gaire bons, has de ser fort mentalment per assimilar-los perquè et pot sortir malament. Les crítiques poden doldre, però la veritat és que no se n’ha de fer gaire cas.

Notícies relacionades

¿Li ve de gust jugar el partit de Lliga contra el Vila-real a Miami?

És cosa de LaLiga i els clubs que s’han de posar d’acord, nosaltres som els jugadors, els que donem l’espectacle. Jo vull jugar a Miami o a Barcelona... Ells decideixen.

Temes:

Eric Garcia PSG