La Superlliga agonitza

Els acords de la UEFA amb els grans clubs europeus i la lletra petita de les sentències judicials del litigi han reduït a la mínima expressió el projecte de competició rupturista, avui relegat a un paper de lobby que agonitza per la seva falta de suports.

"¿Què volien la majoria de grans clubs quan van llançar l’envit de la Superlliga? Guanyar més diners i tenir veu i vot en com s’aconsegueixen i es reparteixen aquests diners. Doncs ara ja ho tenen. La UEFA, més enllà de la seva furiosa reacció inicial, en va prendre nota i en aquests quatre anys ha trenat una aliança sòlida amb aquests grans clubs, tret de Madrid i Barça, a través de l’ECA i Al-Khelaïfi, que és el millor soci que té Ceferin ara. La Superlliga ja no existeix, només se’n parla a Espanya i perquè Florentino Pérez és qui s’ha entossudit a tirar-la endavant d’alguna manera".

Aquestes paraules, pronunciades per un advocat amb àmplia experiència laboral en despatxos de l’elit del futbol europeu, resumeixen el punt mort en el qual es troba el projecte de la Superlliga. El que va començar com una amenaça de lliga semitancada de 12 clubs, al marge de la UEFA i la FIFA, és avui un ens indeterminat, més semblant a un loby de pressió que a una competició incipient. El Barça de Laporta és l’únic suport que, sobre el paper, li queda a Florentino. I el seu acostament a l’ECA deixa aquest presumpte suport en quarantena.

Una curta vida

En realitat, la Superlliga va morir al cap de 48 hores del seu estrambòtic naixement, la nit del 19 d’abril del 2021. L’enterramorts va ser el llavors primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, que a l’empara de la massiva reacció contrària dels aficionats anglesos a causa del caràcter elitista del projecte, va obligar els sis clubs de la Premier League a abandonar immediatament el vaixell de Florentino. En total, nou de 12, entre els quals l’Atlètic, hi van renunciar. Fa un any, també ho va fer la Juventus, que va deixar sols Madrid i Barça, que no han sumat cap soci addicional en aquests anys. Des d’aquella renúncia massiva, la Superlliga mira de mantenir les constants vitals, però sap que sense clubs anglesos no hi ha competició supranacional possible.

L’estratègia traçada per Anas Laghrari i Bernd Reichart, els executius a qui es va encarregar el projecte, es va basar en dos pilars per sobreviure. El primer, desposseir la Superlliga del seu caràcter egoista amb la resta de l’ecosistema europeu, creant un nou model de competició obert i mirant de seduir els aficionats amb la promesa de futbol gratuït a les seves televisions. El segon, confiar que la justícia els aplanés el camí.

Notícies relacionades

El primer dels propòsits s’ha anat transformant en fins a tres alteracions en la proposta de format de competició fins acabar convertir-lo en un succedani de la Champions i la resta de competicions que organitza la UEFA. L’última proposta, de fet, consisteix a introduir petits matisos en l’actual Champions, com va avançar Mundo Deportivo. L’hi ha ofert a la UEFA, però caurà en sac foradat, ja que no hi haurà canvi de format per al cicle que arrenca el 2027, cosa que quedarà negre sobre blanc dilluns que ve, quan surtin a licitació els drets de TV per a aquest cicle.

La justícia tampoc va donar a la Superlliga el que esperava. Li va concedir una victòria parcial, després de la inesperada resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el desembre del 2023, però aquest triomf va quedar lluny de ser suficient per avalar un projecte rupturista.

Temes:

Florentino Pérez Champions FIFA

Inicia sessió 0 Comentaris

Pogacar desafia el mite de Coppi a la Llombardia

La dana Alice marca el partit que es juga a Elx