Laporta deixa sol Florentino

El Madrid es queda sol amb la Superlliga perquè el seu aliat, l’únic que encara li quedava, el Barça, va viatjar a Roma juntament amb els 800 clubs afiliats a l’EFC. A Joan Laporta el va rebre amb afalacs Nasser al-Khelaïfi, el president de l’organisme. El dirigent blaugrana també estava convidat al sopar de gala, al qual també assistirà Aleksander Ceferin, el president de la UEFA.

Aquell projecte de la Superlliga que impulsaven 12 clubs –tres espanyols, sis anglesos i tres italians– ha quedat com una idea grotesca des del moment en què Florentino Pérez va presentar el seu naixement el 2021 en un programa de televisió nocturn.

Deu anys de guerra

Vuit clubs van sortir d’estampida i amb prou feines s’ha mantingut Laporta fent companyia al dirigent blanc, el gran rival, sense que mai s’hagin donat raons prou poderoses per justificar aquesta afecció, insòlit per als seguidors blaugrana. El president barcelonista va trobar refugi sota l’ala de Florentino en el seu particular enfrontament amb la UEFA des que al club se li van imposar multes per l’aparició de banderes independentistes a la final de la Champions de Berlín. Han passat deu anys d’aquell episodi –va continuar amb diverses multes més rebudes en partits al Camp Nou–, quatre de la irrupció de la Superlliga, i el Barça s’ha anat allunyant del Madrid per anar tornant, a poc a poc i discretament, a la cleda del poder uefo.

Oficialment el club blaugrana no ha renunciat a la Superlliga però desitja que ho sembli. No ha abominat de la idea ni les conseqüències que ha provocat, entre elles que la UEFA reformés la competició i que multipliqués els guanys dels clubs. Fonts de l’entitat expliquen que el Barça no ha sortit formalment de la Superlliga, però fa mesos que estreny llaços amb Ceferin per tancar els fronts oberts. Laporta ha aprofitat les trobades amb el dirigent eslovè –a les finals de la Champions femenina– per reconstruir els ponts de diàleg bombardejats en l’inici del seu segon mandat.

Sobre la terra cremada, Laporta va mirar de sembrar llavors de concòrdia durant mesos. El Barça valora com a fruits de la tasca diplomàtica que la UEFA no s’hagi oposat al partit de Miami o que pogués ser laxa amb el canvi d’estadi de Montjuïc al Camp Nou al mig de la lligueta de la Champions, un favor que ja no fa falta demanar. I, sobretot, que la multa de 60 milions per incomplir les normes financeres s’hagi limitat al pagament de 15 milions.

L’acostament a Ceferin es va donar per consumat dimecres passat, amb la presència del màxim mandatari del futbol en el Barça-PSG. També hi havia, per descomptat, Al-Khelaïfi. El milionari qatarià és un dels principals opositors de la Superlliga; entre altres raons, perquè ell i el seu club es van veure exclosos per l’acotat club dels 12. Igual que va passar amb els alemanys.

Els primers dissidents

Notícies relacionades

El Barça activa el passi de temporada per a Montjuïc i el Camp Nou: calendari i pagaments

LaLiga confirma que el Vila-real-Barça es jugarà a Miami

Al-Khelaïfi va adquirir una posició dominant en el futbol davant la deserció de Florentino i Laporta i el desinterès dels multimilionaris presidents de clubs anglesos i altres corporacions multipropietàries, i es va impulsar a la presidència de l’ECA. Curiosament, l’avui ben considerada ECA –l’EFC- va ser el primer moviment dissident contra la UEFA. El seu germen se situa l’any 2000 amb el G-14, amb clubs de set països.

El Barça se sent satisfet amb els canvis aplicats en la Champions i gratificat per haver sigut reacollit per Ceferin i Al-Khelaïfi. Els esforços per reparar les relacions han donat resultat. A l’octubre ha obtingut el que més desitjava a l’agost. Davant les càmeres de la CNN, va assenyalar: "Felicito el president Ceferin per com ha millorat la competició. Sap de futbol i disfruta i segur que li agradarà veure un partit entre el Barça i el PSG. Espero que tinguem aquesta oportunitat la temporada vinent". Va ser dimecres.