L’era Laporta acumula 230 milions en pèrdues

El club blaugrana va donar a conèixer l’exercici econòmic de la temporada passada, la 2024-25, per ser aprovat a l’Assemblea de Compromissaris del pròxim 19 d’octubre, que tornarà a ser telemàtica. Com s’havia avançat, dona pèrdues de 17 milions.

La novetat, segons els comptes firmats per l’auditoria Crowe, és la devaluació obligada de Barça Studios (ara anomenada Barça Produccions), que engloba la producció audiovisual, actius digitals i del metavers. El club ho va valorar al seu dia en 408 milions d’euros. Va ser una palanca per inflar els ingressos davant LaLiga i poder inscriure nous jugadors.

Va vendre una part a inversors i proveïdors, com ara Aramark, Socios.com i Vestigia, però no va tenir a penes rendiment econòmic i ara s’ha establert que el seu valor és de 178 milions. El 53,4% pertany al Barça. Crowe adverteix del risc que el seu valor podria arribar a ser inferior.

Aquesta devaluació ha repercutit també en l’exercici de la temporada 2023-24. Crowe assenyala al seu informe que les pèrdues no van ser de 91 milions, tal com va aprovar l’Assemblea de Compromissaris l’any passat, sinó de 180. Uns números que empitjoren la gràfica de la segona era de Laporta, saldada amb unes xifres molt vermelles entre ingressos i despeses. Els 230 milions esmentats.

Són cinc exercicis de balanços molt dispars, marcats per la controvertida decisió de depreciar futbolistes al tancament de la primera temporada. Això va comportar el registre d’unes pèrdues de 481 milions, que van empitjorar el panorama ja per si mateix ombrívol després de la pandèmia i la gestió de Josep Maria Bartomeu. Una decisió que va condicionar a foc la capacitat d’inscriure futbolistes a LaLiga en les successives campanyes.

"El pitjor mandat"

Els alts i baixos també s’atribueixen a la venda d’actius, les denominades de manera eufemística palanques. "És el pitjor mandat econòmic de la història", sentencia l’economista Iván Cabeza a consultes d’EL PERIÓDICO.

"Porta un negatiu de 230 milions després d’haver-ne rebut uns 800 amb vendes de patrimoni. Si no arriba a avançar ingressos de futur, tipus drets de televisió, seients VIP, una part del digital i altres actius de menys valor, el mandat rondaria els mil milions de pèrdues globals", remarca Cabeza.

L’informe auditat del club del curs passat dona algunes pistes. Els ingressos ordinaris han arribat als 994 milions d’euros, 100 més dels previstos. Això es deu, fonamentalment, a l’acord amb Nike, a l’excel·lent funcionament de la venda de marxandatge i a l’augment del taquillatge de Montjuïc. En la segona temporada a l’Estadi Olímpic Lluís Companys s’ha produït un increment d’ingressos de 39 milions gràcies al bon rendiment de l’equip de Hansi Flick, que ha atret més públic, respecte a la primera.

El club pot presumir també d’un augment en l’àrea de patrocini, un nou màxim històric de 259 milions d’euros, impulsat per l’esmentat contracte amb Nike i altres acords estratègics menys admirables com amb el Congo. En el negoci de marxandatge el fort increment permet assolir els 170 milions d’euros (més d’un 55% respecte a la temporada anterior) i consolida BLM (Barça Licensing & Marxandatge) com la mina del club.

Notícies relacionades

El Barça només reobrirà el Camp Nou amb 45.000 persones

Honey Thaljieh: "Els clubs han de recolzar causes per aturar el genocidi"

Els números del passat exercici no es desboquen gràcies a la venda dels 475 seients VIP sota la fórmula de PSL (Personal Seating Licenses) a New Era Visionary Group, la companyia del moldau Ruslan Birladeanu, i a l’empresa qatariana Fort Advisors Limited, que ha reportat uns ingressos extraordinaris superiors als 70 milions d’euros per una explotació de 30 anys.

La massa salarial, de 424 milions, 27 més que l’any anterior, està controlada, al situar-se en el 54% dels ingressos ordinaris. Quant a les ombres, el deute creix fins als 1.900 milions. El patrimoni net negatiu s’eleva als 153 milions..