Una Alèxia estel·lar escombra el Bayern

Poques maneres hi ha millors de tornar a començar que agradant-se. Oblidar les penes, esborrar els records, sobretot aquells que turmenten. Per a Alèxia Putellas, Lisboa va ser una dura clatellada. Com al vestidor, la va deixar fotuda. Però per a la capitana del Barça, la final va deixar un pòsit d’angoixa. Van passar els mesos i altres temes amb el seu nom van omplir portades. La seva possible sortida del Barça després de l’oferta del PSG va posar molta gent nerviosa, també dins del club. La pilota va tornar a rodar ahir en la Champions i tot va quedar en una ennuvolada reminiscència. Com si hagués passat fa dècades, va utilitzar la pilota com a via d’escapament. Va bolcar-hi tota la ràbia.

La capitana, líder

Va travessar l’emoció després de firmar una autèntica meravella des de la frontal de l’àrea. "No pot ser", es va sentir en el Johan Cruyff mentre la pilota es dirigia, bombada en una paràbola perfecta, des de la línia fins a l’escaire. Amb l’esquerra la va fer volar fins a colar-se en el fons de la xarxa. Quan s’hi va quedar, Patri Guijarro es va agenollar en una celebració que perfectament podria haver protagonitzat qualsevol culer davant la Reina. Perquè Alèxia sempre serà el Barça, per molt que alguns semblen (voler) oblidar-ho. Va celebrar amb les seves companyes i es va postrar davant l’afició amb una reverència que és sinònim de felicitat. Una imatge icònica, com ella.

La capitana va liderar. Va marcar el ritme i es va erigir com a eix central d’un equip que va disfrutar. Es va abonar al seu futbol, va construir, va arribar a la porteria rival i va començar a escombrar el Bayern de Múnic. Res van poder fer les alemanyes davant una Ewa Pajor estratosfèrica, que va firmar el segon després de recollir una pilota que va quedar traspaperada dins de l’àrea, empalmant-la amb una volea a mitja altura. El tercer va ser diferent i va tenir més de malabar que de força. Esme Brugts va regatejar dins del rectangle petit Ballisager per acabar de segellar el bany blaugrana en 27 minuts devastadors.

Doblet de Pajor

Notícies relacionades

L’era Laporta acumula 230 milions en pèrdues

El Barça només reobrirà el Camp Nou amb 45.000 persones

José Barcala es mirava des de la banda el seu equip estupefacte. Com pensant que a aquest Barça és bastant impossible fer-li mal. Pessigolles sí que van poder, amb el gol de Klara Bühl després d’un error de la defensa blaugrana. Tot i que el gol va acabar sent anècdota en una nit d’estrena que va sortir a cor què vols per al Barça. Alèxia va brillar, Pajor va marcar el seu doblet habitual [ella va firmar el cinquè] i Salma Paralluelo es va retrobar amb el gol. L’extrem està tornant a ser aquesta futbolista desequilibrant i amb confiança. Una que no aixeca el peu, que trepitja fins al fons l’accelerador i que confia que les coses sortiran bé. Va escampar les nuvolades amb un gol que bé semblava revenja, amb una rematada amb menyspreu al fons de la xarxa. Com qui se sacseja l’amargor i la resignació per tornar a creure.

I el Barça el va tancar amb una altra obra mestra. Una jugada maratoniana de Vicky López, que va travessar el camp, va deixar una pilota perfecta perquè Clàudia Pina l’acariciés per creuar-la fins dins de la porteria. Ella mateixa posaria el colofó, amb un altre gol en l’afegit, per tancar una nit dolça per a les blaugranes. Una d’aquestes que recordes amb un somriure, perquè va iniciar el camí cap a una cosa que sabies que podia ser gran.