El Girona guanya el València i per fi respira a la Lliga

I al cap de 144 dies, el Girona va tornar a guanyar. Abraçades d’alliberament, un ambient sa, gens tòxic, i una dosi de patiment afegida per l’àrbitre van permetre que el regust que va deixar la victòria contra el València, la primera de la temporada, fos fantàstic. Tres punts d’or i d’un valor increïble que han de servir per regar els brots verds mostrats durant les últimes jornades.

I això que quan el València va igualar el partit a la segona part després del gran gol de Vanat, ningú ho tenia clar. Tampoc quan, ja amb el 2-1 gràcies al gol d’Arnau, l’àrbitre va deixar els gironins amb deu en l’últim tram per l’expulsió d’Iván Martín.

No es podia parlar d’una final en la vuitena jornada, però sí que hi havia la sensació que, sobretot tenint en l’horitzó la visita que els espera al camp del Barça, tot el que no fos guanyar suposava fer un pas en fals molt perillós. Amb la por afegida de quedar enfonsats en la classificació, era imperatiu guanyar. Com fos.

El Girona va entrar molt bé al partit. Intens, agressiu i directe, volent córrer. Els de Míchel ho provaven i, a més, tenien la possessió de la pilota. El premi arribaria i Montilivi va esclatar quan Vanat va arreplegar una pilota morta deixada per Thierry i va clavar la pilota a l’escaire.

A la represa canviaria el guió. L’entrada de Javi Guerra no només va donar ales al València, sinó que va fer esporuguir els gironins. El migcampista visitant, objectiu del Girona la temporada passada, va fer fluir el València en atac. Després d’una assistència genial de Guerra a Diego López que va acabar amb un xut de l’extrem al travesser, arribaria l’empat. Una pèrdua de Vitor Reis va facilitar una bona centrada de Danjuma des de l’esquerra que Diego López aprofitaria per marcar. De sobte a Montilivi es va fer de nit. I veient com Tàrrega, Copete i Thierry s’acostaven al gol, tothom temia el pitjor. El que arribaria, però, seria una alegria, la que donaria Arnau després d’aprofitar un rebuig d’Agirrezabala. Amb suspens, perquè el VAR ho revisaria un cop rere l’altre.

Malgrat el patiment provocat per l’expulsió d’Iván Martín després de veure la segona groga i 10 minuts d’afegit que van ser 11, Montilivi, per fi, va respirar.

Girona 2-1 València

GIRONA: Gazzaniga; Arnau, Francés, V. Reis, Blind, A. Moreno; Witsel, I. Martín; Asprilla, Vanat i Portu. Tècnic: Míchel Sánchez. Canvis: Rincón per Francés (m. 23); Stuani per Vanat (m. 68); Bryan Gil per Portu (m. 83); Kourouma per Asprilla (m. 83).

VALÈN CIA: Agirrezabala; Thierry, Tàrrega, Diakhaby, J. Vázquez; L. Rioja, Pepelu, Santamaría, D. López; Danjuma i L. Beltrán. Tècnic: Carlos Corberán. Canvis: Copete per Diakhaby (m. 6); J. Guerra per Santamaría (m. 46); Ramazani per Thierry (m. 72); Hugo Duro per L. Beltrán (m. 72); D. Raba per D. López (m. 83).

GOLS: 1-0 (m. 18), Vanat; 1-1 (m. 57), D. López; 2-1 (m. 63), Arnau Martínez.

ÀRBITRE: Isidro Díaz de Mera.

T. GROGUES: V. Reis, L. Rioja, I. Martín (2), Portu, Arnau Martínez.

Notícies relacionades

DANIEL SOLSONA: "És clar que hauria jugat al Barça, tot i que jo sempre seré de l’Espanyol"

Bagnaia no pot més

T. VERMELLES: I. Martín (m. 80).

ESTADI: Montilivi. 10.867 espectadors.