Lliçons d’una derrota

En la derrota, la primera de la temporada, el Barça va descobrir les seves limitacions. O més aviat va ser el PSG, actual campió d’Europa, qui va retratar totes aquestes disfuncions que havien quedat ocultes en aquests dos primers mesos de competició. L’obra, rodona, ferma, sòlida, plena d’ambició, amb cames que no s’apaguen mai, de Luis Enrique sobreviu fins i tot a l’absència del seu trident d’atac titular.

En la segona meitat, i malgrat que el gol inicial de Ferran Torres havia alimentat l’esperança, el conjunt francès es va aixecar amb enteresa fins a aixafar el Barça de Flick, que no va trobar respostes al greu problema tàctic.

Passaven els minuts i el Barça no tenia respostes tement que el gol del PSG acabés caient pel seu propi pes. Va arribar en l’últim minut de joc gràcies a una centrada de Hakimi, només cavalcant per la banda dreta, perquè Gonçalo Ramos, un nou astut, tombés els blaugranes en l’últim sospir sense que ni un sol central -Christensen va arribar tard– rondés al territori que havia de vigilar. No hi ha més drama que mirar el manual d’instruccions i no trobar una pàgina en què hi hagi la solució adequada.

Luis Enrique intervenia a cada moment. Alliberat Nuno Mendes de la segona targeta groga per una claríssima entrada sobre Lamine Yamal, va ordenar un canvi en els seus. Va posar Lucas Hernández de central i va avançar Nuno per evitar-li el risc que marxés abans del previst.

"El PSG va passar per sobre"

I, a més, el PSG, com va reconèixer després Gerard Martín, "va passar per sobre" al Barça. Li va passar tàcticament. Li va passar per energia. Van acabar extenuats i sense oxigen algunes peces clau com Pedri, amb Flick acabant un partit de Champions dissenyant un inusual centre del camp integrat per De Jong, Casadó i Marc Bernal. "És un bon partit per saber on som", va confessar després el neerlandès.

I el Barça està ara en un pla inferior al PSG, que li va treure tot els seus atributs. Li va treure la pilota (va governar la possessió en la segona meitat amb un inapel·lable 64%) i li va treure, sobretot, la seva essència. La seva pressió, l’arma més genuïnament flickniana, va començar bé, però va acabar després.

Arribant tard, amb un desordre tan estrany com erràtic que estava, en realitat, condicionat pel nivell, alt nivell del PSG, que va col·locar els blaugranes al seu lloc. Van acabar cansats i superats, prenent ja aquesta primera derrota com una lliçó. Una lliçó que arriba a l’octubre amb tot el temps del món per resoldre el laberint en què es va submergir l’equip, simbolitzat en el decreixent partit de Lamine Yamal. Va entrar com un tro, esquivant el poderós Nuno Mendes, deixant una meravellosa jugada. Però en la segona meitat ni rastre de la jove estrella.

L’equip de Flick va aixecar la bandera blanca, fins i tot amb l’1-1. Va ser llavors quan el tècnic alemany va treure un esllomat Pedri del camp quan encara quedaven 11 minuts per al final del partit per injectar energia nova amb els Marc (Casadó i Bernal), però no li va funcionar res.

Notícies relacionades

Abner Lloveras, lluitador MMA: "Hi ha universitaris que lluiten en les MMA professionals"

Tensió en el futbol andorrà

El Barça es va desplomar. "Hem perdut l’estructura en la segona part i el partit s’ha tornat una mica boig, amb molts contraatacs, tenint, a més, una davallada física", va confessar Ferran Torres. Va ser tan simple com inevitable. "Això és un tòpic", va replicar Luis Enrique. "¿Com es diu en francès? És un clixé. Si no hem tingut temps ni per entrenar-nos aquest estiu", va recordar l’asturià, que va modificar el rumb de la nit a Montjuïc amb la seva intervenció decisiva en el descans. "És entre els candidats a guanyar la Champions. No tinc cap dubte que el Barça hi serà. Hi ha pocs equips que tinguin aquesta identitat. Però això acaba de començar", va sentenciar Lucho.

Per adquirir aquest rang real de candidat, Flick ha de recuperar l’esquelet –"amb l’1-1 has de tenir millor estructura en defensa, no l’hem tingut, sobretot, en la segona part, n’hem d’aprendre", va confessar– per a un Barça que es va desfigurar. "S’ha vist el nivell que té el PSG i estic segur que nosaltres hi podem arribar, però cal aguantar els 90 minuts, ho hem d’aprendre i millorar. Has de jugar amb una mica d’intel·ligència al final del partit i això no ha passat", va admetre Hansi. I el Barça continua sense governar, com si estigués encara a San Siro, en aquells minuts finals.