Tornada a Montjuïc, de travessia a llar

La marea blaugrana tornava a conquerir la muntanya a mesura que els aficionats s’anaven acostant a l’estadi. El sentiment general era tremendament neutre. Molts ja creien que tocaria tornar aquesta temporada a l’Estadi Olímpic i d’altres, amb certa resignació, anaven fent cua davant de l’Oficina del Barcelonista, situada just a les escalinates d’accés a l’estadi. El nou sistema per a l’emissió de les entrades havia complicat la vida a més d’un, mentre que altres culers no havien rebut les seves entrades tan sols una hora abans del partit.

Més de 50.000 persones

Mentrestant, les fileres blaugranes anaven descendint per les grades de l’estadi. "Està tot igual", se sentia a les cues per comprar una beguda abans del partit. A poc a poc es tornaven a omplir els seients d’aficionats que miraven la gespa amb ànsia. Malgrat que l’estrena a casa aquesta temporada de l’equip de Flick va ser fa unes setmanes, aquestes poc més de 5.000 persones que es van desplaçar al Johan Cruyff van quedar en res. Contra la Reial, 50.103 van disfrutar amb el debut real davant la seva gent.

En una gespa que encara no ha acabat d’arrelar, Pedri ja hi ballava amb la pilota enganxada als peus. Va rugir l’estadi i s’ho va passar en gran. Tan sols el gol desconcertant d’Álvaro Odriozola li va treure energia, que va recuperar quan el seu 10 va trepitjar el verd. Amb Lamine Yamal, tot va brillar més. Perquè ell va semblar que tampoc se n’hagués anat, que la seva absència en els últims partits hagués sigut una realitat incòmoda i fins a cert punt paral·lela. Perquè va sortir i va fer aixecar tot el món del seu seient. Va arrencar exclamacions amb les seves filigranes i va disfrutar al seu jardí. El que l’ha vist consolidar-se com el millor jugador.

Notícies relacionades

Europa conquista la Ryder Cup en una última jornada frenètica

Amb Lamine Yamal és més fàcil

Montjuïc es va retrobar amb el Barça. Aquest que sembla que l’estima, però que està desitjós de marxar. No perquè li porti mals records, totalment al contrari, sinó perquè anar-se’n de manera definitiva significarà alguna cosa més. El Camp Nou espera encara entre bastides i disputes.

Mentrestant, la muntanya màgica continua protegint els culers. Un lloc on semblava impossible arribar quan es va anunciar el trasllat ara s’ha convertit en un lloc còmode, ple de bons records. Els focs artificials que van tancar les festes de la Mercè amb un piromusical a mans d’Estopa van donar la benvinguda al conjunt de Flick. Que va tornar a casa.