Amb Lamine Yamal és més fàcil

La Reial Societat, probablement baixa de confiança, va posar un cadenat de la mida d’una grua i el Barça no va trobar la clau per obrir allò a la primera part. Va acaparar la pilota però no va saber gaire bé què fer-ne. Un domini lent com l’obra d’un estadi. La frustració la va expressar Dro, el prometedor centrecampista que es va estrenar oficialment amb el primer equip, que va colpejar la gespa quan va perdre una pilota al mig camp. Una gespa, per cert, en impecable estat.

Un Pedri hipnòtic

Odriozola va marcar l’únic cop que la Real es va atansar a saludar Szczesny en la primera part. S’havia complert mitja hora i fins aleshores el polonès ni se l’havia vist. Gairebé havíem oblidat que jugava. En vista de l’actitud dels donostiarres ja es podia haver alineat Joan Garcia amb el guix al genoll o Ter Stegen amb cicatrius a l’esquena.

El gol va espavilar les idees. Les de Roony, per exemple, que va començar a atacar el seu lateral, va injectar dinamisme i va vorejar el gol en un parell d’ocasions. I les de Pedri, sobretot les de Pedri, que va decidir que allò necessitava els seus millors serveis. El públic que va omplir Montjuïc va corejar el seu nom després de ballar una jota a l’àrea envoltat de defensors. I en el moment de ser substituït. Quan es posa a jugar, Pedri és hipnòtic.

Remiro, el porter donostiarra, va posar les coses difícils i va mantenir el seu equip en el partit. Va interposar les seves mans salvadores amb l’agilitat d’un crupier. Ja no va arribar a la rematada de Kounde després d’un córner d’un bon Rashford. Primer gol del francès de la temporada gairebé al descans. El forrellat s’havia obert.

Per trencar-lo del tot va ser necessari Lamine Yamal. És la clau mestra que espanya un blindat si convé. I ho fa en un tres i no res. Tot just un minut després d’entrar al camp en substitució de Roony, encara en fase de voluntariós, va retornar la màgia. Va encarar el lateral i amb la dreta la va posar a Lewandowski, que va segellar la seva quarta diana del curs.

La que havia de ser la cinquena, a sis minuts del final, es va estavellar al travesser. Costa imaginar que el polonès hagi desaprofitat una rematada més fàcil en tota la seva carrera. La jugada, és clar, va sorgir d’una cursa de Lamine Yamal.

Notícies relacionades

Europa conquista la Ryder Cup en una última jornada frenètica

Tornada a Montjuïc, de travessia a llar

Al començar el partit Lamine Yamal va mostrar el trofeu Kopa amb la brevetat dels èxits menors. No ho és pas, potser només per a ell, i per això va semblar enviar el missatge que per recrear-se amb els aplaudiments que el públic tenia ganes de regalar-li serà quan torni de París amb la peça de caça major, que és la Pilota d’Or. Juga a aquest nivell, com va tornar a demostrar amb el gol de Lewandowski. Va poder acabar de coronar la seva tornada amb una rematada que va veure porta, que li va ser anul·lat per un pam. Amb ell, certament, tot és més fàcil.

La Reial Societat es va descamisar en la recta final del partit i Kubo va estavellar una pilota al travesser. El nerviosisme va recórrer l’espinada dels 50.000 espectadors de Montjuïc. La cosa no va anar a més i es va poder celebrar el lideratge i el piromusical. Però que consti en acta que abans Lamine Yamal va il·luminar Montjuïc.