La feina incansable de Patri guia el Barça en el derbi català

Costa entendre que Patri Guijarro no estigui, com a mínim, al podi de la Pilota d’Or. Bé, i de qualsevol premi que ha de reconèixer el talent d’una futbolista. La migcampista és el cervell del Barça. La jugadora que ordena a l’equip en cada partit, que s’esgargamella perquè les línies no perdin la perspectiva ni es desorganitzin. La que vetlla pel conjunt. I contra l’Espanyol va tornar a firmar una actuació d’escàndol. El derbi, entelat per la greu lesió d’Amaia Martínez, va ser un partit on la superioritat del Barça va beure de les indicacions de Patri Guijarro.

Les blaugrana van assetjar la porteria blanc-i-blava des del primer instant, amb un inici intens i absolutament abocat en atac. I així poc tardaria a arribar el primer. El va firmar Alexia Putellas, aprofitant la passada de la mort de Graham Hansen que va donar l’empenta justa amb l’esquerra per ficar la pilota dins de la xarxa. Després del gol de la capitana blaugrana, l’equip va mantenir el pols, tot i que més còmode per davant al marcador.

I, en un Barça reconeixible i sòlid, cal fixar-se en una futbolista. La de sempre. La que es col·loca sempre al lloc que alliberarà espai per sortir amb la pilota fluida, la que marca la defensa i retrocedeix per marcar la línia de les centrals. Patri Guijarro es va fer un fart de pencar davant l’Espanyol. Sempre intensa, buscant l’espai i el toc, marcant el ritme de la sortida de pilota i controlant el partit. Perquè en el futbol, per més que els gols certifiquin victòries, el joc d’una futbolista com Patri marca èpoques. Es va convertir en la referència entre Irene Paredes i Laia Aleixandri i va consolidar l’equip darrere, davant els contraatacs de l’Espanyol. Es va interposar en les situacions per aconseguir la pilota i va regalar esclats de talent amb passades amb l’exterior i centres d’escàndol. Va acabar amb el braçalet de capitana. L’enèsim argument perquè el seu nom es tenyeixi d’or més aviat que tard.

Lesió esborronadora

El partit s’acostava al descans amb el Barça guanyant per la mínima quan el Johan Cruyff va emmudir. El crit de dolor d’Amaia Martínez va ressonar. La central basca va demanar a crits que les assistències entressin al camp. Sabia que s’havia trencat. Tot per una mala situació quan volia evitar la internada de Clàudia Pina a l’àrea i se li va quedar la bota dreta clavada a la gespa just abans de relliscar. El genoll se li va girar. I ho sabia. Després d’uns minuts en què els serveis mèdics van intentar examinar-la i calmar-la, va haver de ser retirada en llitera i entre llàgrimes. Tant per l’acció com per la reacció de la futbolista, el pronòstic pinta dur per a la central del conjunt periquito.

Notícies relacionades

Faustino Oro, el prodigi dels escacs: ‘Chessi’ és a dues normes de fer història amb 11 anys

Marc Márquez

En la represa i fins i tot amb cert malestar per la lesió d’Amaia, el partit va tornar al ritme normal. Les blaugrana atacaven mentre les periquites es mantenien estoiques amb una defensa densa i rocosa. La feina de Sara Monforte, que encara el seu segon any a la banqueta blanc-i-blava, s’està veient clarament en la cohesió i el treball de l’equip, que s’ha compactat i manté un nivell físic molt competitiu. Però no en va tenir prou. Perquè tot i que la seva opressió a les futbolistes blaugrana les va mantenir a ratlla una bona estona, Ewa Pajor es va rebel·lar. La polonesa va marcar el segon amb un xut creuat.

L’ajustat resultat va descriure a la perfecció com va ser el partit. El Barça va ser més sòlid i va estar més precís, però l’Espanyol va aguantar un equip llançat endavant sense contemplacions.