El Girona suma un altre punt en la seva lenta recuperació

Lenta és la recuperació del Girona, que va aixecant el cap puntet a puntet. Va fer un pas endavant conservant la porteria a zero per primera vegada i va sumar per fi davant l’afició de Montilivi, que només havia vist derrotes, quatre, en el catastròfic inici de Lliga. Va acabar conformat el Girona, com també l’Espanyol, que ha alentit la seva trajectòria en els últims tres partits (derrota al Bernabéu i dos empats). No va fer més mèrits un equip que l’altre per sentir-se dolgut o frustrat pel resultat.

El canvi tàctic de Míchel per protegir-se més i millor darrere (és l’equip més golejat de la Lliga) va resultar en vista del marcador, però no va reportar cap seguretat ni va estalviar feina a Gazzaniga. El meta ja s’ha redimit de la seva nefasta nit inaugural contra el Rayo. Aquells tres punts es van perdre pels seus errors, però ja els va recuperar amb les parades a San Mamés i en el derbi durant el primer temps, quan l’Espanyol va saber burxar en la inseguretat dels locals, evident en l’inici.

Malgrat que el Girona va presentar tres centrals i dos carrilers, que van defensar més que van atacar, l’Espanyol va rematar gairebé totes les centrades que van caure a l’àrea i va totalitzar 20 rematades. Moltes de les penetracions periques van arribar per la banda esquerra gràcies a l’espai que es creava entre Rincón, Francés i Iván Martín.

Ounahi, el referent

No van compensar aquest dèficit amb la seva producció ofensiva, entre altres raons perquè el Girona no es va desplegar amb prou rapidesa. Amb massa homes darrere de la pilota, amb prou feines tenia un referent. No era Vanat, abraçat tota la nit per Calero, que no va tenir Cabrera al seu costat, sinó Riedel, en la seva segona titularitat. Aquest referent era Ounahi, un vers lliure que va apel·lar al seu instint per buscar-se la vida.

L’interior marroquí va sobresortir amb les seves accions individuals. Va semblar el més adaptat dels sis fitxatges que van dominar l’alineació (Rincón, Reis, Moreno, Witsel, Vanat i ell), tot i que és el que té menys serveis defensius i el que cobreix un radi d’acció més petit.

Un equip en construcció

Notícies relacionades

Simeone posa a prova en el derbi el Madrid de Xabi Alonso

Trobar-ne de pitjors

El Girona està en construcció, mentre que l’Espanyol ha acabat aquest treball d’adaptació malgrat que va renovar més de mitja plantilla. Va fitxar molt, però va fitxar aviat, ja que havia identificat clarament els seus objectius, i González ha quallat al grup. Arribada la fase delicada dels últims 20 minuts, desaprofitades dues oportunitats per banda –Romero va fer els dos xuts de l’Espanyol–, el Girona va canviar la composició amb l’entrada d’Asprilla i Bryan Gil i suprimint un defensa.

Va redoblar l’aposta Míchel amb l’entrada de Stuani, a la qual va replicar González amb Kike, i cap dels dos ariets, especialistes en els instants decisius, van tenir una trista pilota per alimentar la seva llegenda.