La primera cantada de Joan Garcia

L’exporter de l’Espanyol, que està tenint un bon rendiment en l’arrencada de la temporada, va cometre el seu primer error amb la samarreta del Barça. Va sortir al tall bé, però en l’entrega de la pilota es va equivocar. Després va tenir algunes oportunitats per rescabalar-se.

Cubarsí i Joan Garcia, ahir a la nit al Carlos Tartiere.  | DANI BARBEITO

Cubarsí i Joan Garcia, ahir a la nit al Carlos Tartiere. | DANI BARBEITO / Dani Barbeito

2
Es llegeix en minuts
Albert Guasch
Albert Guasch

Periodista

ver +

A la sisena jornada va arribar la primera cantada de Joan Garcia com a porter del Barça. De vegades un error tan flagrant serveix per reafirmar prejudicis, un regal per a aquells amb ganes de desmerèixer un fitxatge, de dir "t’ho vaig dir". No és el cas. La contractació de l’exporter de l’Espanyol ha rebut felicitacions generals. Ràpidament ha sigut beneïda per crítica i públic. Per això l’atabalada acció amb què va servir amb safata el primer gol de l’Oviedo hauria de ser considerada com un d’aquells infortunis que es produeixen a les millors cases. Una taca que no avala a ningú.

Joan Garcia ha après una manera nova de jugar. Que sota la porteria es mou amb reflexos ja va quedant acreditat. No ha sigut en aquesta zona on va cometre l’espifiada. Ara se li demanen noves comeses i una consisteix a estar atent i sortir al tall per protegir l’esquena de les seves defenses. I atent ho va estar, però a l’hora de l’entrega li va fallar la precisió, com si se sentís desorientat tan lluny de l’àrea. Impecable va ser llavors el xut de Reina.

Opció de rescabalar-se

Segurament a l’Espanyol hauria clavat una puntada a la pilota, sense cap mena de contemplacions, com més lluny millor, i s’hauria guanyat copets de felicitació i una ovació de la grada. Però està en el Barça i es va obligar a continuar la jugada en lloc de trencar-la, a ser porter modern, dels que sap actuar amb els peus. Una autoexigència que li va costar car i al ser enfocat de prop se li van veure les ganyotes d’enuig. La vida gossa del porter, abatiment solitari en la contrarietat.

Notícies relacionades

L’Oviedo li va donar algunes oportunitats de rescabalar-se. Gairebé totes les va resoldre posant bé el cos, engrandint-se davant el xut, fent valer el seu 1,91 i la seva tècnica de posició i rebuig. I el més important, els seus companys van minimitzar l’error amb la remuntada de la segona part. A la fi, un bateig anecdòtic i la revelació que hi ha un aspecte del joc que segurament ha de practicar.

Hansi Flick li va disculpar l’error. "És l’estil que volem. Pot passar. Al final, l’important és que és un porter fantàstic. Ell és el protector de l’última línia, ha de sortir, és el que li demanem, i aquest és un error que es pot produir, i res més. El més important és que hem acabat guanyant. Ens hem calmat en la segona part i ho hem fet millor", va sintetitzar l’entrenador blaugrana.