De Jong surt i mana; Eric Garcia serveix per a tot, fins i tot per marcar gols

El Barça estava espès perquè no tenia fluïdesa en el seu futbol, amb un desorientat Dani Olmo, sense pes en el partit, mentre Pedri se sentia sol i Marc Casadó no arribava a tot arreu. En aquell moment, el Madrid estava una mica lluny (a cinc punts a causa de l’1-0 d’Alberto Reina aprofitant aquesta primera cantada de Joan Garcia) i li tocava intervenir Hansi Flick. Tenia l’alemany que reactivar, sí o sí, el seu ofuscat grup de jugadors que no s’imaginaven un escenari així.

Frenkie porta l’ordre

Llavors, el tècnic va ordenar un canvi que va canviar l’equip. Va treure Casadó i va posar De Jong. Immediatament es va reordenar el Barça. I Pedri es va retrobar amb la pilota, mentre Eric Garcia, el noi per a tot, deixava un altre catàleg de la seva espectacular polivalència. Anava molt més enllà del seu gol («vaig seguir la pilota fins al final», va explicar després el defensa blaugrana que no va abandonar fins al que la pilota va rebotar, capritxós ell, en el pal esquerre de l’Oviedo) perquè Eric s’ha convertit en un jugador absolutament estructural per al Barça. I per a Flick, que ordena la seva defensa en funció de l’exjugador del City.

De Jong va sortir i va canviar el partit. Però Eric va obrir el camí de la remuntada anotant l’1-1, producte d’una jugada estranya en un estrany partit. Amb Araujo disfressat d’extrem esquerre –¿què feia allà l’uruguaià?– inventant-se un gran centre servit després de regat i centre amb l’esquerrana, manejat amb l’ofici de davanter centre que irradia Ferran i trobant recompensa la seva perseverança.

Eric, un pilar per a Flick

El central destre inicia la jugada des del costat esquerre i el lateral dret l’acaba com un caçagols. Va començar Eric, que ha sigut titular en sis dels set partits del Barça, a la banda dreta i va acabar sent el lateral esquerrà en un Barça que va acabar amb cinc centrals al camp. El mai vist fins ara.

Va tenir Eric un impacte al Carlos Tartiere que transcendeix les seves posicions. Fins 102 tocs va donar a la pilota, fregant el 90% d’encert en la passada tenint la neteja per bandera. Ni una sola falta va cometre el futbolista que es va retrobar amb si mateix a Montilivi. De la mà de Míchel va afegir registres nous al seu joc, mentre Flick, que va frenar el seu retorn a Girona, li ha injectat una confiança descomunal. La defensa és Eric i tres més.

A més no existeix defensa a la Lliga que hagi marcat més gols en totes les competicions que Eric des que va arribar Flick al Barça a l’inici de la temporada passada. Suma sis gols. I la seva influència en l’equip ha crescut de tal manera que és intocable per a l’alemany perquè li serveix per a tot. Va ser, per exemple, central destre titular davant del Getafe.

Dies més tard, i al Carlos Tartiere, va servir per exercir de lateral a les dues bandes, afegint, alhora, aquest gol decisiu, pròleg de la decisiva aportació de Frenkie de Jong, que se sent, ara sí, l’amo de l’equip, tal si hagués connectat amb aquell Frenkie de Jong de l’Ajax.

Notícies relacionades

Lamine Yamal anuncia la seva reincorporació a l’equip: «He tornat»

Sergio Busquets anuncia la seva retirada als 37 anys

«És molt important, igual que Pedri. En la segona part hem tingut més control i més ritme del partit. Això ha fet el partit més difícil per a l’Oviedo», va admetre l’entrenador blaugrana, que no va dubtar a qualificar que els canvis (De Jong per Casadó i Lewandowski per un cansat Raphinha) van arribar en el «moment oportú».

Va centrar el neerlandès, transformat en el cap del Barça amb Pedri, i amb el cap va tocar la pilota el polonès amb violència per segellar la remuntada amb l’1-2. I De Jong va marxar d’Astúries deixant unes estadístiques impecables: 64 passades bones de 65 realitzades. O sigui, un 98%.