Europa davant el rugit estatunidenc

A Bethpage Black, el camp municipal a 45 minuts de la ciutat de Nova York on es disputa des d’avui i fins diumenge la 45a Ryder Cup, els jugadors europeus han rebut unes instruccions precises: que dosifiquin o directament evitin gestos de celebració quan emboquin un putt. Millor no provocar, preferible aguantar-se el festeig. A aquestes altures ja se sap que l’ambient contra Europa serà hostil com un rugit.

Desenes de milers d’aficionats recolzaran l’equip estatunidenc com si anessin a Pearl Harbour. Veurem cavallers comportar-se com cosacs beguts. Animaran i bramaran, impulsats pel fervor patriòtic, perquè la Ryder Cup és així, una cosa que va més enllà de la passió, i en particular als EUA. És golf per a hooligans i cal estar preparats. Per això als golfistes europeus se’ls ha recomanat no caure en provocacions.

Els aficionats s’han escampat ja pel recorregut del camp durant les jornades de pràctiques i els europeus han provat el que els espera en aquest escenari. Després de cada cop una mica defectuós han sentit crits de "USA, USA". El nord-irlandès Rory McIlroy, pilar d’Europa, va ser dels més empipats i va aguantar el tipus. Quan comenci la competició s’esperen més de 250.000 assistents. Entre els quals, Donald Trump, un hooligan a la seva manera.

En les últimes cinc edicions sempre ha guanyat la selecció local, i ho ha fet amb substancials marges. Hi ha teories diverses sobre això, però potser la més estesa té a veure amb el pes de l’ambient. El golf, un esport de concentració, troba en la Ryder Cup una versió futbolizada, amb un públic vociferant a molt pocs passos del punt de colpejament. No és l’habitual, per això pot intimidar.

Defensa del títol

En qualsevol cas, Europa defensa el seu títol aconseguit a Roma el 2023 amb 12 jugadors capaços de revertir la tendència de la competició bianual, que com se sap es plantarà el 2031 a Girona. Allà a Bethpage Black hi ha McIlroy i l’espanyol Jon Rahm liderant l’equip, secundats pels anglesos Tommy Fleetwood, Justin Rose, Tyrrell Hatton i Matt Fitzpatrick; l’escocès Robert MacIntyre; l’irlandès Shane Lowry; el noruec Viktor Hovland; el suec Ludvig Aberg, el danès Rasmus Hojgaard i l’austríac Sepp Straka.

Al davant, una selecció estatunidenca encapçalada per l’indiscutible número 1 del món, Scottie Scheffler, de 29 anys, que arriba a la bategant cita amb sis victòries aquesta temporada, entre les quals, dos Grand Slams: el PGA i l’Open Britànic. Una bèstia.

Scheffler ha celebrat la presència de Trump, un malson logístic per als organitzadors. Al mandatari li ha donat en aquest segon mandat per acudir a les grans cites de l’esport. Va assistir a l’última final de l’US Open que va guanyar Carlos Alcaraz, a la Superbowl, a la final del Mundial de Clubs de futbol, a un partit dels Yankees, a combats d’arts marcials mixtes… I a tot arreu, els col·lapses provocats per la seva comitiva presidencial van ser monumentals. Però si d’alguna cosa és un apassionat és del golf. Té infinitat de camps arreu del món i s’hi passa el dia jugant. Abans es perdria la conferència de l’ONU.

Scheffler manté una bona relació amb Trump. "De vegades em truca o m’envia un missatge després d’una victòria. És un tipus que transmet confiança a tots els que té al voltant. És magnífic que vingui", assegura el jugador. El que hem dit, tot un patriota, que a més colpeja la bola com ningú. "Sento que estic el més preparat possible per a la Ryder Cup", va afirmar aquesta setmana.

Cobrar per jugar

Al costat de Scheffler, la selecció estatunidenca està composta per JJ Spaun, Xander Schauffele, Russell Henley, Harris English, Bryson De Chambeau, Justin Thomas, Collins Morikawa, Ben Griffin, Cameron Young, Patrick Cantley i Sam Burns. Un equip potent, tot i que amb quatre debutants i només tres dels 12 amb una Ryder Cup en el seu currículum.

Notícies relacionades

Marc Márquez trenca cinc anys de sequera i torna a ser el rei de MotoGP

Plantofada a un trist Reial Madrid

Per primera vegada cobraran per jugar, 500.000 euros per barba, tot i que diuen que més de la meitat ho destinaran a finalitats benèfiques. Els europeus no perceben res, només despeses de viatge. Els ha permès presumir que juguen per orgull.

Europa lidera l’històric amb 12 victòries, per 9 dels EUA i un empat. Els estatunidencs poden reduir diferències a Bethpage Black. Inaugurat el 1936, el 2002 es va convertir en el primer camp públic a allotjar el US Open. Ho va tornar a fer el 2009. I ara posa la catifa per a una competició única. Només el mal temps que amenaça a Nova York pot deslluir un espectacle que, de ben segur, farà soroll.