Espanya, matrícula d’honor en la marxa i aprovat a la pista

Espanya va acabar en una històrica tercera posició al medaller fa dos anys en el Mundial de Budapest, aixecada per María Pérez i el retirat Álvaro Martín amb dos ors cada un en marxa (20 km i 35 km). Raúl Chapado, president de la Federació Espanyola (RFEA), va ser sincer i va admetre que això no significava que l’atletisme espanyol fos "el tercer del món".

El medaller cal prendre-se’l amb reserves, sobretot per la primacia dels ors. Si es fa una lectura merament matemàtica, Espanya ha completat un sensacional Mundial de Tòquio per la seva cinquena plaça gràcies als dos títols de María Pérez (20 i 35 km marxa) i el bronze del català Paul McGrath en la distància curta de la marxa.

Sol ser més realista la taula de posicions i allà Espanya apareix en desena posició amb 50 punts, a 16 d’Alemanya i la Gran Bretanya, a 12 d’Itàlia, a cinc dels Països Baixos i a un de França. A Budapest, l’equip espanyol va acabar setè en aquest llistat amb 55 punts i tan sols va ser superat en àmbit europeu per una intractable Gran Bretanya amb 102.

La realitat de l’atletisme espanyol presenta una dualitat tan perillosa com enganyosa. Els dos ors de Pérez i el bronze de McGrath han suposat les tres úniques medalles a Tòquio i d’aquests 50 punts de la taula de llocs, 33 corresponen a aquesta especialitat en perill de mort per les maquinacions de Sebastian Coe, president de World Athletics.

Els marxadors han tornat a vorejar la perfecció. Els veterans responen i els joves truquen amb força a la porta, sense oblidar que a la recambra apareixen ja noms com Sofía Santacreu, Aldara Meilán, Joan Querol i Dani Monfort, entre d’altres.

Si no fos per la marxa, Espanya estaria entorn de la 25a posició amb 17 punts. ¿Què passarà si l’amenaça de Coe amb la connivència del Comitè Olímpic Internacional acaba carregant-se aquesta especialitat que és sinònim d’èxits des dels temps del difunt Jordi Llopart i de Josep Marín?

La realitat de la pista ofereix figures i grans forats. Quique Llopis és una de les estrelles amb una quarta plaça en 110 tanques que ja va ocupar en els Jocs de París i va tornar a confirmar que està preparat per aconseguir la seva primera gran medalla universal després de ser plata l’any passat en els Europeus de Roma.

Cinquena plaça del 4x100

Notícies relacionades

El Barça balla a l’infern

Ferran i el mirall

El 4x100 femení va donar llustre al Pla Nacional de Relleus amb la cinquena plaça d’ahir (igualant la fita d’Eugene 2022), l’hispanomarroquí Mohamed Attaoui va vorejar el podi en 800 per repetir la cinquena plaça de París 2024, una gran Marta García va ser setena en 5.000 i van acabar vuitens Adri Ben en 1.500 i l’hispanocubà Lester Lescay en longitud.

Tot sense la triplista Ana Peleteiro. O amb absències com la d’un Mario García Romo en baixa forma (1.500), els lesionats Óscar Husillos i Iñaki Cañal (400) o la marxadora Laura García-Caro (covid persistent). No obstant, el fons i el 1.500 viuen un moment difícil... Per no parlar dels concursos i dels salts verticals.