Militao i Mbappé envien a la lona un Espanyol innocent

Al davant s’hi va trobar un rival millorat amb més bons elements i sense aquest futbol agònic que arrossegava. Quan un equip comença el curs omplint les alforges de punts, això opera un efecte beneficiós en el joc. Als de Manolo González se’ls nota en l’alegria amb què surten del darrere, en la determinació amb què van a les pilotes dividides i en l’audàcia que mostren Expósito, Dolan o Puado amb la bimba als peus. Ni tan sols els va intimidar el Bernabéu, on van ser els primers a rematar, a més de mantenir a ratlla el Madrid.

González va situar la defensa lluny de l’àrea en una franja d’uns 30 metres en la qual basculaven solidàriament els periquitos. Urko va començar pesant més al mig del camp que no pas Tchouaméni o Valverde. Xabi va sortir sense quaterback, ja que va deixar Arda Güler a la banqueta, i això el va condemnar a haver de buscar als passadissos interiors Mastantuono i Mbappé, a qui Gonzalo li feia la feina bruta. Vinícius, per la seva banda, aquesta vegada titular, s’acostava a la banda esquerra i Carvajal es feia càrrec de la dreta.

Puntada a la pissarra de Militao

El Madrid desplegava un joc massa previsible, massa parsimoniós, davant l’ordre de l’Espanyol. I per lluitar contra la falta de desbordament i màgia va aparèixer finalment Militao per guixar la pissarra d’Alonso al minut 22, amb una excursió a camp rival que es va acabar amb una fuetada des de 30 metres del brasiler que va entrar com un obús. Era el primer xut a porteria local. Xabi respirava alleujat, mentre que Manolo feia cops de cap resignat a un grapat de metres. Calero va estar a punt d’empatar en una centrada amb música d’Edu Expósito, i Mbappé d’ampliar la renda en una contra de Vinícius, però al descans s’hi va arribar així.

A falta de futbol associatiu, el Madrid va tornar a exhibir pólvora al cap de dos minuts de la represa. L’Espanyol va quedar malparat en una jugada en què va empènyer fort a dalt i la contra va acabar amb un xut sec llunyà de Mbappé que Dmitrovic va saludar quan li va passar per davant. Dos xuts a porteria, dos gols. El francès liquidava els periquitos. Dues canonades sentenciaven els de Manolo González, que patien del que els sobrava als d’Alonso: contundència a l’àrea rival. De fet, el Madrid ni va haver de posar els peus a l’àrea: ho va resoldre des de fora.

Notícies relacionades

Així estan les obres de l’Spotify Camp Nou

Laporta pressiona l'Ajuntament per reobrir ja el Camp Nou: "La pilota està a la seva teulada"

Els visitants es debatien entre la urgència i la resignació, i els locals, entre la cautela i la punta. Xabi va voler defensar la renda amb la pilota als peus fent entrar Guler i, a l’àrea rival, amb Brahim i Rodrygo per Mastantuono i un Vinícius a qui no li va agradar el canvi: es va espolsar de sobre Alonso quan va mirar d’explicar-li la decisió.

El partit deixa conclusions diferents. El Reial Madrid continua amb el que Xabi anomena "el procés". Genera més dubtes el seu futbol que la seva competitivitat. Per la seva banda, l’Espanyol no sembla que hagi de patir i les seves aspiracions europees dependran del fet que sigui més fi en les prestacions a l’àrea rival.