La marxa és un orgull

A més de l’enorme èxit de la millor atleta espanyola femenina o masculina de tots els temps, la gallega Antía Chamosa va aconseguir un sensacional setè lloc. María Pérez s’ha convertit en la quarta de la història que ha aconseguir els dos mateixos ors en dos Mundials seguits. Els altres tres noms són Carl Lewis, Mo Farah i Usain Bolt. Ho hauria aconseguit també la kenyana Faith Kipyegon després del seu or en 1.500, però ahir va ser plata en el 5.000, per darrere del seu compatriota Beatrice Cheber (Kipyegon va guanyar les dues proves a Budapest-2023).

Fins a 27 atletes han aconseguit dos ors individuals en un mateix Mundial, i l’espanyola és una. La pupil·la de Jacinto Garzón va anar al pas pel quilòmetre 16 per regnar amb 1:26.55, seguida a 12 segons per la mexicana Alegna González i a 24 per la japonesa Nanako Fujii.

Després de l’epopeia de María Pérez, els 20 km masculins van oferir un sensacional bronze de Paul McGrath, el prodigi de Gavà de 23 anys, de pare escocès i mare espanyola, i una vuitena plaça del madrileny Diego García, amb el brasiler Caio Bonfim (or) i el xinès Zhaozhao Wang (plata) traient profit en l’últim quilòmetre de la segona paleta vermella que va veure el deixeble d’Alejandro Aragonés.

McGrath continua trencant motllos i destrossant les previsions de la Federació Espanyola, que el tenia molt present com una realitat de cara als Jocs de Los Angeles. No obstant, el seu talent, la seva capacitat de treball i la seva valentia li van permetre penjar-se ja la plata en 20 km en l’Europeu de Roma (2024) i debutar com a olímpic a París (17è).

La prova, una de les més espectaculars dels últims temps, va ser un examen per al barceloní. McGrath va assaborir l’or fins que va veure la segona paleta vermella i, en un exercici de maduresa, va optar per assegurar-se el podi en lloc d’anar a buscar l’or amb el risc de quedar-se sense res. Bonfim es va imposar amb un estil molt discutible en l’últim quilòmetre (1:18.35), Wang va ser plata a vuit segons i l’espanyol es va penjar el bronze amb 1:18.45 malgrat la pressió de Quinion (a quatre segons).

Totes les mirades de la nit a Tòquio van anar després cap al càntabre Moha Attaoui, un atleta de 23 anys que va fer parlar l’any passat en l’Europeu de Roma una plata i uns sensacionals 1:42.04. A més, és un prodigi de senzillesa i arribava després de meravellar amb una victòria en la semifinal i una imatge de gran suficiència. No obstant, va cometre errors tàctics en una final duríssima. No va ser lent ni de bon tros (1:42.21), però no va veure bé els forats.

L’hispanomarroquí va sortir dels últims mentre que, primer el canadenc Marco Arop (23.76 en el 200)i després el kenyà Emmanuel Wanyonyi (49.26 en el 400), imposaven un ritme duríssim. Com va fer en semifinals, va començar a progressar, però per dins. I, és clar, es va veure tancat i va haver d’intentar sortir per força amb dos tocs que li van restar forces en la recta. Allà va serrar les dents i va acabar cinquè amb la segona millor marca de la seva vida (1:42.21), per darrere de Wanyonyi (1:41.86), de l’algerià Djamel Sedjati (que competeix sempre de meravella; 1:41.90), d’Arop (1:41.95) i del sorprenent irlandès Cian McPhillips (1:42.15).

Marta García, 7a en 5.000

En el 5.000, Marta García va protagonitzar una sensacional actuació que la va fer quedar setena (15:01:02), la millor espanyola de la història en aquesta prova després de les dues plates seguides de la controvertida Marta Domínguez a Edmonton-2001 i París-2003.

Notícies relacionades

Aíto García Reneses: "Ara faig fotos a ocells. M’hivaig aficionar en un viatge a Sud-àfrica"

"Tot el que ens ha passat és negatiu", es lamenta Míchel

Quan al 4x100 femení, és l’estrella del macroprojecte federatiu Pla Nacional de Relleus. Després de la històrica cinquena plaça en els Mundials d’Eugene-2023, les espanyoles van aconseguir el pas a la final d’avui (14.10, TDP) a l’acabar segones amb 42.53 (sisenes del global i a prop dels 42.11 del rècord nacional) amb Esperança Cladera, una excel·lent Jaël Bestué, Paula Sevilla i Maribel Pérez. I en el 4x400, més de quatre mesos després de regnar en els World Relays, Espanya va quedar fora de la final malgrat competir molt bé amb Eva Santidrián, Carmen Avilés, la debutant Ana Prieto (en lloc de Paula Sevilla) i Blanca Hervás. Jamaica va guanyar la carrera (3:22.77) i les espanyoles van quedar cinquenes amb 3:24.76 (segona marca de sempre, a prop del rècord nacional, 3:24.13).

La catalana María Vicente va tornar a sentir la màgia de la gran competició en l’heptatló quatre anys després per les lesions. I ho va fer a bon nivell, malgrat anar curta d’entrenaments. La deixebla de Ramón Cid va tancar amb 44,58 en javelina i amb 2:16.80 en 800 per acabar dotzena amb 6.207 punts, a 97 del seu rècord nacional que batrà l’any que ve, si tot va bé.