Martín ja disfruta "com un nen"

Jorge Martín estava ben bé al mig de la polèmica, però tenia una lesió seriosa. Molt seriosa de debò. La situació que s’havia generat era realment esperpèntica. Sense haver provat gairebé l’Aprilia de MotoGP, Martinator volia deixar l’equip o, com a mínim, alliberar-se del segon any de contracte; és a dir, no volia haver de córrer amb la fàbrica de Noale (Itàlia) el 2026.

Algú el va convèncer que amb aquesta posició no aniria enlloc perquè tot estava en contra seu. Aprilia contestava amb indiferència o, encara pitjor, amb un contundent "s’adonarà de l’error, tornarà amb nosaltres, nosaltres el rebrem com la família que som i, quan hi sigui de nou, tot canviarà". El representant del pilot, però, deia que s’havia trencat tot. Tot.

El discurs, el llibre d’estil de l’equip que dirigeix Massimo Rivola, que va comptar, per descomptat, amb el suport de Carmelo Ezpeleta, màxim responsable del Mundial de motociclisme, es va acabar imposant, finalment. Martín, en efecte, va tornar a Aprilia, va assenyalar que ho feia molt il·lusionat i va prometre que, des del primer dia que tornés, treballaria de valent per recuperar, sobretot, el bon ambient al box.

Notícies relacionades

Aitana Bonmatí estarà cinc mesos de baixa i es perdrà el que queda de temporada

De Jong, baixa contra l’Atlètic per un procés febril

Tot el que vam presagiar alguns s’ha acabat complint. Si Martinator no ens enganya –i ara, sens dubte, no té cap necessitat de fer-ho–, el que ens va explicar dilluns a Misano és la pura realitat. Tindrà alguns matisos, però el pilot de San Sebastián de los Reyes, de 27 anys, reconeix que és la persona més feliç del món i que encara ho pot ser més, quan torni a lluitar, "aviat, molt aviat", pel podi.

"Ningú es pot imaginar com vaig patir, ni tan sols la meva família", assenyala Martín, a la sala de premsa de Misano. "Vaig estar a punt de morir i, per descomptat, vaig arribar a pensar que no tornaria a pujar a una MotoGP en ma vida. I aquí em teniu ara fent passos per tornar a ser competitiu". I, sí, respecte a la seva segona vida a Aprilia, tot és una meravella. "Professionalment, no puc estar en més bon lloc. Estic molt content de continuar sent pilot d’Aprilia. Encara més, disfruto cada dia com si fos un nen, m’ho passo molt i molt bé, ric moltíssim i treballem, tots plegats, com bèsties de la manera més humil que sabem".