Vingegaard sentencia la Vuelta

El ciclista danès, que va estar refredat durant la segona setmana de carrera, va aconseguir la seva tercera victòria d’etapa, la primera vestit de vermell, un dia amb molts nervis i amb la presència de 1.500 agents, entre Policia Nacional i Guàrdia Civil que només van ser superats en la seguda propalestina a Becerril de la Sierra, a 17 quilòmetres de la meta.

Almeida, "al límit"

Abans, després d’un trànsit molt complicat de la caravana publicitària per Cercedilla, es va anul·lar el pas del pilot per aquesta localitat. Els ciclistes van anar per una variant en una jornada que va comptar amb un explosiu atac de Mikel Landa, primer en solitari i després amb l’italià Giulio Ciccone, neutralitzats a l’inici de l’ascens de tres quilòmetres a la Bola del Mundo.

L’organització volia que la Vuelta se sentenciés en els trams de formigó de la Bola del Mundo, rampes del 20%, on la bici s’agafa, és impossible aixecar-se del seient i deixar anar les mans del manillar. A un sol dia de Madrid no hi havia res resolt, ni tan sols que es pogués celebrar l’etapa de la Sierra de Guadarrama, amb una tremenda preocupació pel que pugui passar avui al circuit per Madrid.

"Vaig anar al límit durant tota l’etapa. Ho vaig donar tot. No vaig tenir el dia que volia", va reconèixer Joâo Almeida, que acabarà segon de la general amb un equip UAE que s’emporta set etapes, però que perd la Vuelta i amb això la possibilitat de derrotar el Visma en triomfs en les tres grans. L’UAE s’emporta el millor tros del pastís, el Tour amb Tadej Pogacar, però el conjunt neerlandès conquereix el Giro amb Simon Yates i la Vuelta amb Vingegaard. "Vaig anar còmode durant tota l’etapa. Mai el ritme que va imposar l’UAE em va castigar i com estava millor que altres dies vaig pensar que podia guanyar l’etapa", va reconèixer.

Vingegaard era el favorit per guanyar la Vuelta de la protesta propalestina, en la qual molts manifestants van sol·licitar dia rere dia l’expulsió de l’Israel Premier Tech, una cosa que l’organització no podia fer, només l’UCI. El conjunt israelià no només desfilarà avui per Madrid, sinó que pujarà al podi final amb el nord-americà Matthew Riccitello, com a guanyador del jersei blanc, el que identifica el millor corredor menor de 25 anys classificat en la general.

La 20a etapa va circular per les localitats i punts on la protesta per Palestina havia realitzat convocatòries, custodiats per la Policia Nacional o per la Guàrdia Civil, agents antiavalots en tots els casos. Sempre de forma pacífica, sense intervenir en la carrera, el públic va cridar contra l’Israel Premier Tech i va exhibir banderes i pancartes. Tot es va desbordar en una rotonda de Becerril de la Sierra. Uns 30 manifestants van realitzar una seguda. Es van aturar els cotxes que precedeixen els ciclistes; hi havia un buit. Per allà va passar Landa que era cap de carrera i, a poc a poc, tots els ciclistes. El gallec Carlos Canal, del Movistar, va ser el que pitjor ho va passar quan els manifestants, de forma perillosa i injustificada, es van llançar cap als ciclistes, fet que podria haver ocasionat un greu accident. Va haver d’actuar la Guàrdia Civil.

Atrapats

Els cotxes dels jutges, l’organització i els equips van quedar atrapats fins que va ser desembarassada la calçada, en la principal nota negra de la Vuelta 2025, ja que les cancel·lacions del final d’etapa a Bilbao i Mos es van fer abans de l’arribada dels ciclistes, que anaven a uns 45 per hora quan els manifestants van irrompre en la prova.

Notícies relacionades

María Pérez ja és l’atleta més premiada d’Espanya

Flick critica De la Fuente per tornar Lamine lesionat

Vingegaard mai es va distanciar d’Almeida, després de l’impuls dels companys de l’UAE. A 1,1 quilòmetres del cim va canviar el ritme, va marxar cap al triomf d’etapa i Vuelta i no el van tornar a veure fins al podi de Navacerrada.

Aquest diumenge acaba una Vuelta, encara pendent de les protestes, en la qual per primera vegada en la història no hi haurà un corredor espanyol entre els deu millors de la general. El català Abel Baldestone, 13è de la taula, serà el millor entre els ciclistes locals en una edició moguda socialment i dominada per un doble vencedor del Tour que era el gran favorit a la sortida d’Itàlia, que sembla que hagi sigut el segle passat.