María Pérez ja és l’atleta més premiada d’Espanya

"¡Som-hi, Espanya. Us estimooooo!", va cridar a la càmera després d’imposar-se per més de tres minuts i abans de ser mantejada pel trio masculí. Va ser un gran inici amb tres places de finalista més (Raquel González i Daniel Chamosa van ser sisens, amb Cristina Montesinos setena).

La prova es va trencar aviat, amb una estrebada de l’equatoriana Paula Milena Torres i una altra de la peruana Kimberly García León. Al seu costat, María Pérez, la xinesa Li Peng i la italiana Antonella Palmisano avantatjaven en 20 segons les seves rivals en el km 10 (46.33). García León era la que més es deixava veure, a imatge i semblança del que va passar fa dos anys al voltant de la Plaça dels Herois de Budapest, on l’andalusa va regnar en els 35 km i en els 20 km, igual que Álvaro Martín. El seu company en l’or del relleu olímpic a París (on María va ser també plata en els 20 km) va desitjar sort a l’equip a les seves xarxes.

María Pérez va començar a tirar i fer patir les seves acompanyants, però no va trigar a veure la primera targeta vermella amb condicions dures (27 graus i un 87% d’humitat). Tocava fer un pas enrere i, sense abandonar el capdavant, va abaixar el pistó i va deixar que passessin els quilòmetres. La que no es mostrava gaire era Palmisano, campiona olímpica precisament a Tòquio en 20 km (2020), vigent campiona europea de la distància curta i una de les grans derrotades als Jocs de París.

Històrica

La defensora del títol va tornar a la càrrega al pas pel km 20, deixant García León. I un altre canvi va deixar al capdavant María Pérez i Palmisano, dues rivals i bones amigues que fins i tot han compartit entrenaments en algunes concentracions.

Era qüestió d’esperar i María Pérez fins i tot va tornar a avançar el brasiler Caio Bonfim (cinquè) amb mil en 4:07. Posin la cinta de córrer a 14,8 i caminin. Va passar com una exhalació per davant de Kawano (va liderar mitja prova masculina) i es va imposar amb 2h:39.01, un or per a la història.

L’andalusa va avantatjar en més de tres minuts Palmisano (2h:42.04) i l’equatoriana Torres (2h:42.44). Encara faltava la grossa, amb Raquel González sisena als seus 35 anys (2h:45.41) i Cristina Montesinos setena (2:46.44).

Notícies relacionades

Un bon Espanyol cau amb dignitat contra el Reial Madrid

Sinner destrossa Zverev i lluitarà avui pel número u

En homes es va formar un trio en el km 11 (46.18) amb els nipons Hayato Katsuki i Masatora Kawano més l’alemany Christopher Linke. Per darrere viatjaven el canadenc Evan Dunfee (líder de l’any) i Bonfim. Quant als espanyols, Dani Chamosa era dotzè en el km 20, seguit per l’excampió mundial (de 20) Miguel Ángel López i amb Manuel Bermúdez divuitè. Kawano va plorar de dolor i Dunfee ja manava en el quilòmetre 30 (2h:06.59), però les rampes el van torturar en els dos últims milers. Va guanyar amb enorme patiment (2h:28.22), seguit per Bonfim (2h:28.55) i per Katsuki (2h:2h:29.15).

¿I Dani Chamosa? Entrenat per Jacinto Garzón després de més d’un lustre amb la catalana Montse Pastor, va acabar setè amb 2h:30.42 després de recollir molts cadàvers. Miguel Ángel López va ser 12è (2h:33.45) i Bermúdez tretzè (2h:35.19). Ah, Linke va acabar 14è i Kawano va ser divuitè després d’un calvari.