María Pérez engrandeix la seva llegenda amb una exhibició per a la història

«¡Som-hi, Espanya. Us estimooooo!», va cridar a la càmera després d’imposar-se per més de tres minuts i abans de ser mantejada pel trio masculí. Va ser un gran inici amb tres places més de finalista (Raquel González i Daniel Chamosa van ser sisens, amb Cristina Montesinos setena). Espanya lidera la taula de posicions

La prova es va trencar aviat, amb una tirada de l’equatoriana Paula Milena Torres i després amb la de la peruana Kimberly García León. Al costat d’elles, María Pérez, la italiana Antonella Palmisano i la xinesa Li Peng ja avantatjaven en 20 segons les seves rivals al pas pel km 10 (46.33).

García León era la que més es deixava veure, a imatge i semblança del que va passar fa dos anys entorn de la plaça dels Herois de Budapest, on l’andalusa va regnar en els 35 km i en els 20 km igual com el ja retirat extremeny Álvaro Martín. El seu company en l’or del relleu va desitjar sort a l’equip a les seves xarxes.

María Pérez va començar a tirar i va fer patir les seves acompanyants, però no va tardar a veure la primera targeta vermella amb condicions dures (27 graus i un 87% d’humitat). Tocava fer un pas enrere i, sense abandonar el capdavant, va abaixar el pistó i va deixar que passessin els quilòmetres. A Budapest, va marxar poc després del 20.

La que no es mostrava massa era Palmisano, campiona olímpica precisament a Tòquio en 20 km, vigent campiona europea de la distància curta i una de les grans derrotades en els Jocs de París. Sense canvis en el 16 (1 h:13.53), amb un parcial de 36.28 en els últims vuit i 37.25 en els primers.

Mentre Cristina Montesinos (13a) i la veterana Raquel González (14a) lluitaven per darrere, a la deixebla de Jacinto Garzón se la veia molt forta malgrat l’esmentada vermella (la tercera suposa una parada en el ‘pit lane’ i dir adeu a qualsevol opció de medalla). Per cert, que l’equatoriana Torres ja en portava dues.

La defensora del títol va tornar a la càrrega al pas pel km 20, deixant García León i una Paula Torres que no es rendia i va tornar a contactar amb el capdavant. I un altre canvi va deixar al capdavant María Pérez i Palmisano, dues rivals i bones amigues que fins i tot han compartit entrenaments en algunes concentracions.

Amb dos avisos, Torres va tornar una vegada més. La d’Orce se’n va adonar i va augmentar tant el ritme que es va situar a l’estela de Caio Bonfim (sisè masculí) quan la va doblar. Freguin-se els ulls, perquè al km 24 (1 h:50.00) ja avantatjava Palmisano en 16 segons i Torres, en 19.

Era qüestió d’esperar i María Pérez fins i tot va tornar a avançar Bonfim (cinquè) amb un mil en 4:07. Posin la cinta de córrer a 14,8 i caminin. Va passar com una exhalació per davant de Kawano (va liderar mitja prova masculina) i es va imposar amb 2h:39.01, un or per a la història.

L’andalusa va trencar l’empat a dos títols mundials amb Álvaro Martín i amb Abel Antón, avantatjant en més de tres minuts Palmisano (2 h:42.04) i l’equatoriana Torres (2 h:42.44). Encara faltava la grossa, amb Raquel González sisena als seus 35 anys (2h:45.41) i Cristina Montesinos setena (2:46.44).

Regna Dunfee i Chamosa, setè

En homes es va formar un trio en el km 11 (46.18) amb els nipons Hayato Katsuki i Masatora Kawano més a l'alemany Christopher Linke. En el 19 ja no hi havia el teutó i se’ls va unir l’equatorià David Hurtado, a qui dirigeix José Antonio Carillo (artífex dels èxits d’Álvaro Martín).

Per darrere viatjava el canadenc Evan Dunfee (líder de l’any) i el brasiler Caio Bonfim. Pel que fa als espanyols, Dani Chamosa era dotzè en el km 20, seguit per l’excampió mundial (de 20) Miguel Ángel López i amb Manuel Bermúdez divuitè.

Notícies relacionades

Flick critica De la Fuente per alinear Lamine Yamal lesionat

El Barça fa debutar Dabone, el nen de 13 anys cridat a fer història en el bàsquet espanyol

Hurtado va acabar en el ‘pit lane’ al caire de les dues hores, deixant el comandament a Kawano (impressionant com es colpejava el pit), seguit per Katsuki i amb Chamosa vuitè. Kawano plorava i Dunfee ja manava en el quilòmetre 30 (2 h:06.59), però les rampes el van torturar en els dos últims mils. Va guanyar amb enorme patiment (2 h:28.22), seguit per Bonfim (2 h:28.55) i per Katsuki (2 h:29.15).

¿I Dani Chamosa? Entrenat per Jacinto Garzón després de més d’un lustre amb la catalana Montse Pastor va acabar setè amb 2h:30.42 després de recollir molts cadàvers. Miguel Ángel López va ser 12è (2 h:33.45) i Bermúdez tretzè (2 h:35.19). Ah, Linke va acabar 14è i Kawano, va ser divuitè després d’un calvari.