Les grans estrelles del Mundial de Tòquio

Totalment reconstruït per als Jocs Olímpics de Tòquio, l’Estadi Nacional acull la vintena edició dels Mundials d’atletisme des d’aquest dissabte, 13 de setembre, fins al dia 21. La cita, carregada d’estrelles, trobarà a faltar, això sí, la gallega Ana Peleteiro (triple salt) en una expedició espanyola que té com a grans reclams la doble medallista en els Jocs de París María Pérez (que competeix en 20 i 35 quilòmetres marxa, on defensa els seus ors mundials de Budapest) i el vigent campió olímpic en triple salt, Jordan Díaz –15a marca amb un únic salt aquest any.

Noah Lyles.

Amb 27 anys, el de Florida és una de les grans figures de l’atletisme des que es va alliberar dels complexos fa dos anys al Mundial d’Hongria. Amb la feixuga etiqueta d’hereu d’Usain Bolt des que va córrer els 200 en 19,31 a Eugene 2022, els seus problemes amb la sortida li havien impedit batre els millors en una de les proves reines i potser la més espectacular de totes, els 100 llisos.

Al costat del Danubi, Lyles va igualar el triplet que va aconseguir Usain Bolt a Berlín 2009, a Moscou 2013 i a Pequín 2015. El nord-americà va millorar molt la seva posada en escena per regnar en els 100 amb 9,83 (cinc centèsimes menys que el botsuanès Letsile Tebogo), es va exhibir en els 200 amb 19,52 i va ser clau en l’or nord-americà en els 4x100.

El deixeble de Lance Brauman ho havia de confirmar a París 2024. Lyles es va penjar l’or a l’hectòmetre amb marca personal (9,79), tan sols cinc mil·lèsimes menys que el jamaicà Kishane Thomspon. El seu somni del triplet, però, es va esvair, ja que va ser bronze en els 200 per un virus (19,70) i no va córrer el relleu.

Lyles és el favorit en els 200, prova en què té la millor marca personal (19,31) i lidera la llista de l’any (19,63), seguit del seu compatriota Kenneth Bednarek (19,67), del jamaicà Bryan Lewell (19,69) i del botsuanès Letsile Tebogo (19,76). Ho tindrà molt més difícil en els 100, ja que és novè de l’any amb 9,90.

Jakob Ingebrigtsen.

La presència del noruec és una de les millors notícies, ja que fa bastants mesos que està martiritzat per uns problemes al tendó de Aquil·les. Participarà en uns 5.000 metres que domina amb mà de ferro i en els 1.500, el seu poltre de tortura. En un any difícil pel judici contra el seu pare (condemnat a 15 dies de presó per pegar a la seva filla petita i germana de l’estrella de l’atletisme, Ingrid), el mitjà dels Ingebrigtsen ja s’ha penjat ors en els 1.500 i els 3.000 als Europeus sota sostre d’Apeldoorn i als Mundials de Nanking. A més, el 13 de febrer va batre l’efímer rècord mundial del nord-americà Yared Nuguse en la milla amb 3.15,14 i el de 1.500 travessant la meta amb 3.29,63 (primer a baixar de 3.30).

En la prova dels 1.500 té tres mals precedents, ja que va perdre contra l’anglès Jake Wightman a Eugene 2022 i també contra l’escocès Josh Kerr a Budapest 2023. A París 2024 va acabar quart al darrere del nord-americà Cole Hocker, Kerr i Nuguse. En la lluita pel seu primer or, aquest noruec de 23 anys és setè de l’any (3.29,63), tot i que ningú s’ha acostat a la seva marca personal (3.26,73). Els seus rivals seran Kerr, el francès Azeddine Habz (3.27,49 aquest any) i el kenyà Phanuel Koech (3.27,71).

Armand Duplantis.

Amb 24 anys, el suec és la gran estrella de l’atletisme. El perxista nascut a Louisiana i forjat en una zona de salt al costat de casa seva va aconseguir pujar el 12 d’agost el seu rècord mundial a 6,29 a Budapest, al mateix estadi en què va regnar el 2023 per segona vegada en un Mundial després de ser plata a Doha 2019 al darrere del seu amic nord-americà Sam Kendricks (tots dos amb 5,97).

Des que va batre el rècord del francès Renaud Lavillenie el 2020 amb 6,17, Mondo l’ha millorat en 12 centímetres. Això sí, encara és lluny de Serguei Bubka, que el va batre a Roma el 1987 amb 5,94 i el va acabar deixant en 6,14.

Femke Bol.

Amb un potentíssim tren inferior, més d’1,80 d’alçada i una manera de córrer imponent que sembla que la faci flotar, la neerlandesa és un espectacle. Va ser una de les figures dels Jocs Olímpics de París amb una de remuntada increïble en els 4x400 mixt. Bol havia patit un sever KO en la seva prova (400 tanques), en la qual va desafiar la plusmarquista mundial nord-americana Sydney McLaughlin i gairebé perd el bronze. A Budapest 2023 va caure a la graella en els 4x400 mixtes, va guanyar els 400 tanques i va fer una altra remuntada per al record en els 4x400.

L’atleta d’Amersfoort (25 anys) té tots els punts per revalidar el títol de 400 tanques en absència de McLaughlin (serà en els 400 llisos). Bol no s’ha acostat aquesta temporada a la marca personal (50,95), però amb els 51,91 que va acreditar en la Diamond de Silèsia domina la llista mundial de l’any davant de l’absent nord-americana (52,07).

Faith Kipyegon.

Amb 31 anys, la kenyana mirarà de repetir el doblet en 1.500 i 5.000 que va aconseguir a Budapest i se li va resistir a París 2024 (plata en les 12 voltes i mitja rere la compatriota Beatrice Chebet). Té els rècords mundials dels 1.500 (3.48,68) i de la milla (4.07,63), a més de la cinquena millor marca de la història en els 5.000 amb 14.05,20.

Notícies relacionades

La Vuelta sobreviu a Valladolid

Martí Perarnau: "En aquest Barça han deixat enrere el caràcter poruc del català"

La petita de vuit germans, la Faith va néixer a la Gran Vall del Rift i somiava a ser futbolista fins que als 14 anys es va decantar per l’atletisme. La deixebla de Patrick Sang (tres vegades plata mundial de 3.000 obstacles) suma tres ors olímpics i mundials en 1.500 més un d’universal en 5.000. ¿Elevarà el palmarès en les dues proves?

L’atleta de Nakuru lidera ara mateix el rànquing mundial de l’any en el milqui amb l’esmentada plusmarca mundial que va batre en la Diamond d’Eugene amb una marca de 3.48,58. Les seves principals rivals haurien de ser l’etíop Diribe Welteji (3.51,44), la valenta australiana Jessica Hall (3.52,67 aquest any i 3.50,85 el 2024) i la impetuosa nord-americana Nikki Hiltz (3.55,94).