Entre terra cremada i calma tensa

¿Què més li ha de passar a la Vuelta? El danès Jonas Vingegaard, sempre líder, sembla fatigat, igual que el portuguès Joao Almeida, segon classificat, que perd dos segons davant el ciclista danès, que tampoc treu la bravura en el cremat cim d’El Bierzo. Tots creuen que el millor que li pot passar a la cursa, sempre en l’aspecte esportiu, no social, és que s’arribi com més aviat millor a la meta de Madrid diumenge.

No hi ha cap ciclista espanyol lluitant per la general. I se’n ressent la cursa, que creu, cap a les 11 del matí, que no es podrà acabar al cim d’El Morredero. El vent bufa a 50 per hora, la boira ho tapa tot, plou i fa fred. Amb la humitat fa pudor de cremat i sembla que hi hagi més guàrdies civils que espectadors. Els que denuncien la presència de l’Israel, i de passada el genocidi a Gaza, prefereixen quedar-se a Ponferrada. Els corredors avancen mirant de cua d’ull si tornen els incidents. A la sortida demanen que, si hi ha revoltes, si veuen perill, es neutralitzi la cursa. Però ni hi ha ultimàtum, ni paraules malsonants, com miren d’anunciar els que es troben molt lluny de la prova.

Banderes lusitanes

Les úniques banderes que es veuen a El Morredero són les portugueses, les dels seguidors d’Almeida, que esperen d’aquest dijous un record infinit, que el seu corredor, bon contrarellotgista, desvesteixi Vingegaard de la preuada peça vermella. Saben, però, que el danès té la mà trencada en una disciplina, en una crono per Valladolid que es disputarà sota extremes mesures de seguretat. Els corredors, entre ells els de l’Israel, competiran un a un i no poden anar, per raons competitives, excessivament protegits per les motos policials. Anar a rebuf dona un avantatge exquisit.

Per una vegada, els déus del ciclisme s’apiaden de la Vuelta. És molt millor que es contempli l’horror dels incendis a Castella i Lleó que un intent de boicot a la cursa. I apareix el sol, beneït sigui, afluixa el vent. Hi ha pujada. Hi ha vida. Hi ha carrera, tot i que no aparegui ni un sol ciclista espanyol entre els millors del dia amb Mikel Landa, exhaust de l’esforç sense fruit per Galícia, i amb Juan Ayuso més desconnectat de la Vuelta que un telèfon mòbil sense bateria. Així que guanya Pellizzari, primera victòria professional, que arriba després que l’italià s’aprofiti del marcatge dels favorits, que deixen passar la penúltima oportunitat a la muntanya i més aviat aposten per la contrarellotge d’aquest dijous, si no hi ha maror a Valladolid.

Garantir la seguretat

De moment, l’organització va decidir ahir a la nit retallar l’etapa, que era un dels punts clau en la lluita per la classificació general. La contrarellotge va quedar retallada a només 12,2 quilòmetres, en virtut de garantir la seguretat en la cursa, un traçat que amb prou feines provocarà canvis en la classificació general.

Inicialment estava programat un traçat de 27,2 quilòmetres que, a part de recórrer els carrers de la capital castellana, passava pels afores de la ciutat en el que era un perímetre massa complicat de controlar tant per la Guàrdia Civil com per la Policia Nacional i la municipal. Ara els corredors només competiran pel centre.

La Vuelta de la revolució popular, la que porta els aficionats a omplir les cunetes de banderes palestines, sobreviu als sobresalts. Entre el vent, el cansament i les emocions variades que provoquen tots els aldarulls, els corredors es desinflen. Fins i tot parlen Vingegaard i Almeida, xerren en lloc d’atacar-se durant la pujada a El Morredero. Està tot dit, senyories. "No ha sigut el meu millor dia, i per això me n’alegro de no perdre temps", reconeixia ahir el líder.

Notícies relacionades

Flick se surt amb la seva: de l’avís dels egos al triomf d’«un equip»

El Barcelona enlluerna el València en una capsa de sabates

L’ascens es redueix a dos atacs d’actors de repartiment, i sort encara que un d’ells, el nord-americà Matthew Riccitello, no acaba agafant un paper més protagonista. És l’autor de la primera ofensiva, però també el cap de files de l’Israel-Premier Tech. ¿I si arriba a guanyar? ¿Si puja al podi, tot i que estigui gairebé amagat per culpa del vent?

El conté Pellizzari, amb ell i amb el Red Bull que publicita, no hi ha problemes més enllà de recordar que el jersei li dona ales per imposar-se en la 17a etapa de la Vuelta. Riccitello paga l’esforç. Se’n va de l’Israel a final de temporada, com el canadenc Derek Gee, la seva altra figura. Tenen tot just 17 ciclistes per a la temporada vinent. Amb ironia es podria preguntar allò de per què deu ser.