Sis mil goles

En aquesta nostra Barcelona que viu apressada pels problemes de l’habitatge, on els joves han de marxar a viure fora de la ciutat, compartir pis o pagar lloguers impossibles, sembla una ironia (alhora amb certa lògica) que l’equip masculí de futbol del Barça no tingui una llar per jugar el partit de lliga contra el València. Després de dos anys vivint de lloguer a Montjuïc, la possible tornada a l’Spotify Camp Nou suposava un retorn parcial, on 27.000 aficionats tornarien a una casa a mig construir. D’acord: la gespa, els seients i els lavabos i part de la decoració estarien per estrenar –primeres marques, escolta–, però amb les bastides i les grues a la vista, i la pols de ciment a l’atmosfera. De moment, doncs, la solució temporal serà quedar-se al lloc on s’entrena i es practica, el Johan Cruyff, una solució no tan diferent dels autònoms que, per falta d’un sofà propi, acaben fent la migdiada sota d’una taula al coworking.

L’estranyesa d’aquest nou escenari ofereix una incògnita difícil de predir. ¿Quin tipus de públic serà el que es desplaci fins al Johan Cruyff per animar el Barça? L’aforament arriba només als 6.000 aficionats, 6.000 goles, però haurien de fer-se sentir com si fossin 60.000, com el dolby sensurround dels millors cines.

Notícies relacionades

Un bon Espanyol cau amb dignitat contra el Reial Madrid

Sinner destrossa Zverev i lluitarà avui pel número u

L’experiència del Gamper a l’agost no ens serveix, ja que en aquesta ocasió l’afició era majorment turística. El club ha comunicat que tindran preferència els socis que pujaven incansablement Montjuïc, i és un bon premi a la constància barcelonista. Però ¿i si no n’hi ha prou? ¿I si amb tan poc temps l’assistència punxa?

Per evitar el ridícul la solució és a Barcelona, davant els nostres ulls. Es tracta de viure el partit amb tota l’emoció d’un equip de barri, amb l’afició a sobre del rival, i per a això ja sabem que els millors són els 6.000 aficionats del Sant Andreu, que fan bullir cada diumenge el Narcís Sala, i els prop de 4.000 de l’Europa que s’esgargamellen al Nou Sardenya. Que el Johan Cruyff sigui per a ells: ¡entrada lliure i goles al vent.