La frustració dels penyistes del Barça davant el vaivé dels estadis: «És desesperant la manera en què ens tracten»

«El problema és de tal magnitud que fa inviable poder donar una sortida ràpida a les penyes. Necessitem una organització i comunicació prèvia per organitzar totes les persones que es desplacen a l’estadi. L’absoluta falta de comunicació provoca un daltabaix molt difícil de resoldre i ens fa sentir orfes, mancats absolutament d’informació», afirma Guil. L’anunci breu, verbalitzat després en diverses intervencions radiofòniques per Maria Elena Fort, vicepresidenta del club, deixava sense opcions els milers de penyistes que esperaven poder desplaçar-se a Barcelona per veure el partit. No obstant, avisen, aquesta situació no és nova.

«Aquesta junta directiva és molt donada a la improvisació i amb temes de llicències no es pot improvisar, perquè no són ells [els directius] qui tenen la paella pel mànec. Donar la informació amb comptagotes només provoca l’enuig de la massa social», assegura en la mateixa línia Joaquim Vall Llosera, president de la Federació de Penyes de Girona Sud. A més, afirma que el desconeixement en ferm de si es podrà aconseguir una localitat per al partit davant el València complica encara més les coses. «De les 6.000 localitats, la majoria seran compromisos, turistes i algun soci que aconsegueixi una entrada», afirma Vall Llosera.

Elevat preu de les localitats

En aquesta línia, gran part dels aficionats han manifestat malestar pel preu de les localitats. «No és normal que les entrades més barates superin els 40 euros i que pretenguin que pensem que és una recompensa per als que fa dos anys que donem suport a l’equip a Montjuïc. No sabem encara si ens activaran els abonaments en el pròxim partit i cada partit suposa una despesa que no podem anticipar. Almenys ens haurien de donar informació de quan se’ns cobrarà l’abonament, per exemple. Em nego a anar comprant entrades soltes»,afirma Jordi Casanova,soci blaugrana, després de renunciar a la seva localitat en el Cruyff davant la falta de previsió del club.

Preguntat aquest dijous pels mitjans durant l’ofrena Rafael Casanova, el president del Barcelona, Joan Laporta, va afirmar que la intenció de tornar al Camp Nou al més aviat possible és ferma. «Tornarem al Camp Nou al més aviat possible. En tenim moltes ganes», va afirmar. No obstant això, hi ha seriosos dubtes que es pugui arribar a temps per al partit davant del Getafe del dia 21, que podria tornar a disputar-se a l’estadi Johan Cruyff. En el club tenen l’esperança que la tornada pugui portar-se a terme el 28 de setembre en el duel davant la Reial Societat. Genera també incertesa l’emplaçament on disputar la Champions, el primer partit del qual com a local serà l’1 d’octubre contra el PSG. Si el club blaugrana no aconsegueix comptar amb els permisos per obrir, a més de la tribuna i el gol sud (la fase 1A, amb 27.000 espectadors), també el lateral del camp (fase 1B, amb 45.000) –requisit indispensable per a la UEFA per assegurar presència d’aficionats en el tir de càmera–, el duel podria disputar-se a Montjuïc. Però la incertesa és absoluta.

Notícies relacionades

Una denunciant retira l’acusació contra el futbolista Raúl Asencio després del pagament d’una indemnització per la difusió d’un vídeo sexual

Sis mil goles

La problemàtica ve de lluny. Des de fa anys, les penyes organitzen els viatges dels membres a l’estadi i durant els últims dos anys estan patint una sèrie de complicacions. «El canvi a Montjuïc ja va reduir dràsticament la capacitat d’aficionats a l’estadi. Vam haver de reorganitzar-nos i ajuntar diverses localitats per aconseguir que els autobusos sortissin rendibles. Les penyes tenim una alta capacitat resolutiva perquè, al final, el que volem és seguir el nostre club. Però sense informació ens deixen sense capacitat de reaccionar», sentencia Guil.

Des de l’organització de penyes afirmen que la relació amb el club és gairebé inexistent des que va arribar la junta directiva actual. «La relació de penyes amb el club en el format que ha dibuixat l’actual junta directiva impossibilita la relació. Ells pretenen relacionar-se amb les penyes una a una i això fa poc viable la comunicació interna entre nosaltres i complica la resolució de problemes. El nostre col·lectiu inclou més de 1.250 penyes, i sense una organització pel mig serà molt complicat poder defensar els nostres drets com a col·lectiu. Aquesta falta de comunicació debilita, disgrega i desestructura el moviment», conclou Guil.