"No vaig tenir un bon comiat de la F1; vaig buscar en la música un racó on amagar-me"

De petit, ¿era dels que cantaven al cotxe?

Sí, sí, sí. I, en aquella època, vaig veure una pel·lícula que va marcar la meva vida. Es diu Fantasia. És de Walt Disney i la recomano a nens i a adults. Són animacions que recullen les millors obres clàssiques de la història: Mozart, Bach, Beethoven... Això per a un nen petit és com una allau de sensacions i sentiments. La mirava constantment.

¿Quantes vegades l’ha vist?

Més de 30. Cada estiu, el meu pare me la posava. M’embadalia. Tots els personatges de Walt Disney tenien una activitat. Una acció. Cada una es relacionava amb una història tècnica de la música. Era impressionant.

¿S’identificava amb algun personatge en concret?

Suposo que sí [rialles]. Sempre tens un preferit. Mickey Mouse era inquietant. Feia la funció de L’aprenent de bruixot, però després l’acabava espifiant. Eren èpoques màgiques que ja no es viuen. Sense pantalles ni tants videojocs.

¿Quin paper va jugar la música en la seva adolescència?

Aquella va ser la millor etapa de la meva vida. Tota la joventut la vaig passar a Eivissa. Estiuejava allà. La meva relació amb l’illa estava molt vinculada amb els meus amics. Practicàvem esport a l’aire lliure: motocròs, kàrting... Compràvem discos, ens ensenyàvem la música que teníem i debatíem sobre qui tenia la cançó més maca. Teníem un garatge on guardàvem de tot. Hi havia una cabina de dj, una taula de mecles i giradiscos [dibuixa les formes amb les mans].

Amb 16 anys va fer la seva primera sessió com a ‘dj’. A Eivissa, precisament.

Sí, va ser gràcies a un amic. Ell era major d’edat. Em van deixar posar una cançó i va ser la primera vegada que vaig sentir la importància del dj. Va ser un punt d’inflexió per entendre que m’agradava molt la música i, sobretot, per entendre’m una mica més a mi mateix.

¿Ho va aconseguir?

Vaig entendre que la música té un impacte increïble en l’ésser humà. És una religió. Ens uneix. I que era més gran que el meu ego i la meva voluntat de ser pilot de cotxes.

¿Li hauria agradat que el seu pare li regalés un piano, en comptes d’un kart, als 7 anys?

El meu pare volia un fill pilot. Suposo que a tots els pares els fa il·lusió que el seu fill es dediqui al que a ells els atreu. A mi també em feia il·lusió. M’encanten els cotxes i em van agradar molt durant la meva etapa com a professional. Però no pots lluitar contra una cosa que entra en la teva vida, que t’agrada i que és superior a tu. Fer música és art.

Un dels seus noms artístics és DJ Squire. En espanyol, squire significa escut. ¿S’ha hagut de posar escuts en la vida?

Molts. Però ara ja no. Quan ets un personatge públic, l’opinió social t’afecta i és molt important tenir un escut. Que no es violi la teva privacitat. Sobretot per la teva pròpia confiança. De sobte arribes a la F1 i la gent assumeix una opinió de tu que pot ser totalment falsa. Llavors t’adones de què va la vida i has de mantenir una mentalitat dura, resistent i forta. Quan em vaig retirar estava molt dolgut amb el que m’havia passat en la F1.

¿Diria que és més necessari protegir-se en el món de la música o bé en el de la F1?

En tots els móns de la vida. He après dels errors que vaig cometre i el que em va passar en la F1. Vaig aterrar-hi molt aviat i em van passar moltes coses. Però no em penedeixo de res. Va ser un aprenentatge radical i interessant.

Sense la música, ¿què seria diferent per a vostè?

La vida no tindria sentit. Quan parlem de música ens referim a freqüències. Ara mateix n’hi ha algunes: la meva veu, el so ambient... Quan les juntes, crees un sentiment que va més enllà de tot. El cervell genera el plaer d’escoltar-la. No és una cosa que sigui comparable a conduir un cotxe ràpid.

¿Com es treballa l’ego en aquesta indústria?

És el principal rival de tots els artistes i de l’ésser humà. Pensar que som superiors és una tonteria. Formes part del sistema, però has de fer-ho sense que t’intoxiqui. És un equilibri. Cadascú ha d’entendre que no existeix el món perfecte. Després d’arribar a l’acadèmia de Red Bull no entenia per què no podia continuar amb un cotxe competitiu. Però la vida no és el que de vegades esperes.

¿Està en pau amb el món de l’automobilisme?

Molt. Tinc clar que el treball que vaig fer va ser plusquamperfet. Probablement hauria pogut millorar la meva actitud fora del cotxe. Gestionar la frustració. Fa anys que Fernando Alonso no guanya. La seva mentalitat és acceptar-ho, però jo no admetia que la meva posició fos 14è o 15è. Quan quedava 7è o 8è ho sentia com una victòria. Però no era la meva posició real.

¿Van ser injustos amb el seu acomiadament?

Em va costar anys entendre aquesta decisió. Però has d’actuar de manera madura i entendre que la vida continua. Tampoc és just que Carlos Sainz, amb quatre carreres guanyades amb Ferrari, no estigui entre els 15 primers pilots del Mundial. La vida és ondulant, com deia Josep Pla. La diferència la fa el cap. Per això m’agrada tant el golf. És el millor esport a nivell mental. Et posa al teu lloc. Jugues contra el pitjor enemic: el teu ego.

¿Canviaria alguna cosa d’aquella època?

No vaig disfrutar la meva estada en la fórmula 1. Tenia sempre una angoixa interna. Actualment ho hauria gestionat diferent.

¿El què?

Declaracions, premsa... Tenia una bona imatge fora de l’equip i la gent veia els resultats. Però sentia que algunes persones de Red Bull Racing no m’apreciaven. Tinc la consciència molt tranquil·la. Vaig donar el 120% amb aquell cotxe.

Ara, ¿pensa mai en la F1?

Diria que cada mes tinc entre 5 i 10 somnis de nit relacionats amb la F1. Són molt estranys. Encara penso que condueixo i competeixo. Però veig una carrera i se’m passa. Em vaig dedicar en cos i ànima a aquest esport des dels 9 anys. No vaig tenir un bon comiat de la F1 i vaig buscar en DJ Squire un racó on amagar-me. A nivell psicològic no estava bé. Vaig necessitar ajuda.

¿Ha superat com va marxar de Toro Rosso?

Està acceptat, però el trauma sempre hi serà. El que va passar en la fórmula 1 i aquell acomiadament estarà en la meva vida. Al meu cor. Em sap greu trobar-me gent pel carrer que es pari i em digui: "Quina pena el que et van fer». No vull que ho vegin així, perquè va estar molt bé. Podria haver anat millor, però no vull culpar ni assenyalar ningú.

¿En què és millor el Jaime Alguersuari d’avui que el d’ahir?

Intento estar més en pau que ahir. Per mi, això és millorar. Tots tenim els nostres issues [problemes], però saber-los identificar i entendre’ls està bé per tirar endavant.

¿Té por que algun dia la seva passió per la música es dilueixi?

Mai es dissiparà, per diversos motius. La música no és una competició, i és molt subjectiva. En canvi, l’automobilisme és més matemàtic. Vaig perdre l’amor per ell. Per la fórmula 1 o pel sistema de la fórmula 1. És veritat que la música també el té. Però és terapèutica, i quan estàs trist o content sempre pots recórrer-hi.

¿Què és per a vostè l’amor?

Sentir que estàs connectat a alguna cosa. A les coses. A la vida. A allò que et faci feliç. Per exemple, Max Verstappen és el millor pilot de la història. Han creat un animal, però no sé si és feliç.

¿Per què?

Quan te’l trobes, és una persona que només respira F1. No hi ha res més en la seva vida que baixar del cotxe, anar-se’n a l’hotel, estudiar la telemetria i ficar-se en un simulador per saber com pot anar una mil·lèsima més ràpid. Potser no necessita res més, però jo no vull ser això.

Ara, quan va al cotxe conduint, ¿què escolta?

De tot. Primer, depèn del camí. Si estic en un poble perdut, si plou o si fa sol. Són unes situacions diferents, uns sentiments diferents. La clau és pensar que sempre hi ha una cançó per a cada moment.

Notícies relacionades

La guerra de Gaza enterra el futbol: «Vaig recuperar les samarretes del Barça dels meus fills després de rescatar-los de la runa»

Manresa i València es rebel·len contra els equips israelians

Si hagués de posar una banda sonora a la seva vida actual, ¿quina creu que seria?

La de Fantasia.