Un Ayuso decebedor s’enfonsa sense perdó a Andorra

Tots viuen a Andorra i per això sabien que Pal no era la part més difícil de la Vuelta, més aviat un port senzill, superable per a qualsevol corredor professional, dels que es col·loquen en la sisena etapa gairebé perquè hi hagi fuga a la vista i no s’enroqui la general. Per aquesta raó, no hi havia cap justificació per a l’enfonsament de Juan Ayuso. Un ciclista que aspira a ser una estrella mundial no pot despenjar-se del pilot de figures en un port amb més oxigen que desnivell quan queden 50 corredors al pilot.

Molt malament. No hi ha cap altra definició per a l’actuació d’Ayuso, que durant sis etapes va mantenir enganyada l’afició i els periodistes després d’haver justificat al cim de Pal que no havia vingut a guanyar la Vuelta ni a lluitar per la general; molt diferent del que va dir a Torí dos dies abans de l’inici de la carrera. "Espero estar bé en la general. La Vuelta és una oportunitat". Doncs l’ocasió, una més en la seva carrera professional, la va perdre a 5 quilòmetres de la cimera de Pal, quan es va despenjar d’un grup principal encara ple de corredors de segon nivell. "Des del dia u sabia que no estava per fer la general. Sabia què venia a fer; a guanyar una etapa i preparar el Mundial", va justificar. Qui pretén ser estrella del ciclisme espanyol no pot apuntar-se a la Vuelta per preparar un Mundial on el seu cap de files, Tadej Pogacar, posarà tots els ciclistes a lloc, ell inclòs.

La posició de Vingegaard

Un dia agredolç per a l’UAE, amb victòria de l’australià Jay Vine, el noruec Torstein Traeen es va col·locar líder de la general amb dos minuts i mig sobre Jonas Vingegaard, que va deixar córrer els escapats. Traeen, escapat, segon a Pal, té una història humana darrere. En un control antidopatge van detectar uns nivells estranys que no eren conformes amb les substàncies prohibides, sinó amb un càncer de testicles que va superar mesos després.

A Vingegaard li va ser igual el triomf de Vine, que coneixia el port com a andorrà d’adopció, com 150 professionals més. Es va dedicar a controlar els atacs de Giulio Ciccone i a vigilar que Joao Almeida, líder únic de l’UAE, no el deixés tallat als últims metres.

D’això, Ayuso no en va veure res. Ni un company d’equip es va quedar per escortar-lo. Va pujar a ritme pesat per perdre gairebé 8 minuts amb el grup de Vingegaard i companyia on ni hi era ni se l’esperava. Si no es trobava en forma, ¿per a què l’UAE el va portar a la Vuelta? No s’entén. Va venir com a reemplaçament de Pogacar, en un equip on no només l’astre eslovè el supera sinó també Almeida i fins i tot el mexicà Isaac del Toro. No val la seva presència a la Vuelta per guanyar una etapa. Un campió de veritat hi és per a missions més altes i no tenia cap sentit amagar les seves deficiències perquè una etapa de muntanya és com el cotó, que no enganya.

Es pot amagar un mal de panxa o els dolors després d’una caiguda, però si un ciclista no camina queda en evidència i molt més una suposada estrella mundial que massa aviat ha caigut de morros. I no val l’argument que li van dir molt tard que corria la Vuelta. Alberto Contador va guanyar el Giro el 2008 i el seu equip li va comunicar que el portaven a Itàlia quan estava de vacances.

Desastre total

Notícies relacionades

L’Espanyol paga 5 milions per Urko i tanca la plantilla

El Barça se cita amb Luis Enrique i Dembélé

Ayuso té 100 milions de clàusula, xifra més pròpia del futbol i inassumible per a qualsevol equip. Però veient la seva imatge a Pal ningú s’animarà a entrar en un regateig de mercat sabent, a més, que Pogacar no el vol al Tour, que Del Toro liderarà segurament l’UAE al Giro de l’any que ve i es veurà si d’aquí a 12 mesos el fenomen eslovè s’anima a córrer la Vuelta. No hi ha calendari per a Ayuso.

A Pal va arribar sent el segon de la general i de Pal va marxar ocupant la 43a posició en el que va ser un desastre en tota regla, sense perdó i abans que Cerler torni a animar l’etapa amb una arribada molt més dura que la que va turmentar Ayuso a Andorra.