Gaudu sorprèn el dia que li roben la bici a Vingegaard

Dormia plàcidament Jonas Vingegaard al Novotel de Torí, als afores de la capital del Piemont. Potser descansava en un dels hotels que més s’identifica amb l’essència del Tour, dels que més ocupen els ciclistes durant la disputa de la ronda francesa. En altres pisos es trobaven els corredors del Movistar i els del Lidl Trek. Ningú es podia figurar, entrada la nit, que els lladregots es mourien amb cautela, però sabent molt bé el que feien. Es van emportar 18 bicis del conjunt Visma, el del líder de la Vuelta, un botí en material ciclista de 250.000 euros.

Al Cofidis li van fer una jugada semblant al Tour. Per més forrellats que posin als camions, més cadenes a les bicis, sempre hi ha el llest que es barreja els dies previs entre els curiosos que observen la feina dels mecànics; uns per admirar la tasca dels auxiliars i d’altres per prendre nota de com robar en plena nit.

A Vingegaard, per això, no el frenen, encara que hagués de córrer a peu. Van tres etapes, ja n’ha guanyat una i fins i tot es permet sumar quatre segons de bonificació més en un carrer en pujada, catalogada com un port de quarta categoria, on un altre danès, Mads Pedersen, apuntava a favorit, tot i que un francès, David Gaudu, al qual li va molt millor la Vuelta que el Tour, va voler donar la sorpresa. I ho va aconseguir. Va aconseguir el triomf abans que la carrera travessi els Alps del seu país.

La solidaritat

Feina de la bona van tenir els mecànics del Visma. Si el robatori afectés un equip modest, ho haurien passat malament per reunir les set bicis necessàries perquè els seus corredors afrontessin la setena etapa. Però si hi ha una cosa que li sobra al Visma són diners i material. Les bicis són de la marca canadenca Cervélo i, tal com sol ser habitual als equips d’alt nivell, no només reben les bicicletes gratis, sinó que cobren per exhibir-hi la firma del fabricant.

Els mecànics del Movistar i els del Lidl es van oferir per ajudar-los en el tragí d’armar noves bicis. Va obrar la solidaritat davant la desgràcia aliena. Que tot fossin mans, que si Vingegaard perd la Vuelta sigui perquè n’hi ha hagut un altre de més fort en el combat per la general, però no perquè uns lladres li hagin birlat la bici.

En pla Pogacar

Notícies relacionades

L’Espanyol fitxa el central alemany Riedel fins al 2029

"A la haka els vaig dir: ‘Accepto el repte’"

La història de l’etapa es va resumir en una fuga consentida en la qual el que més es va resistir va ser el californià Sean Quinn, amb cognom cinematogràfic, i que en un passat va ser campió de ruta dels Estats Units. Va ser un altre dia perquè Vingegaard demostrés la seva destresa, amb la bici que fos, tercer de l’etapa, bonificació al sac, igual com la classificació de la regularitat i la d’equips, imitació total del seu bon amic Tadej Pogacar.

En la jornada d’avui es travessen els Alps, fita històrica per a la Vuelta, abans d’un esprint anunciat, un trasllat a l’aeroport de Grenoble i un vol cap a Girona perquè la carrera, després de la seva disfressa italiana i francesa, viatgi un parell de dies acompanyada per la llengua catalana.