L’EVOLUCIÓ

Lamine, versió 3.0

El jove davanter, convertit ja en el líder indiscutible del Barça, afegeix ara registres nous al seu màgic futbol

«És fantàstic, l’ajudaré a créixer de la manera correcta», diu el tècnic alemany

Lamine, versió 3.0
5
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

A la seva edat, ningú. A l’edat de Lamine Yamal (va complir 18 anys el 13 de juliol) ningú presentava tals números. Ni havia desencadenat un impacte tan poderós al Barça. Ni ha exercit un lideratge futbolístic tan exclusiu. Ni tan sols la dimensió comercial que ha absorbit, i amb tota naturalitat, el nou amo del 10 blaugrana. Ningú és ningú. Ni tan sols Leo Messi, el jugador més important de la història del club, per sobre de mites com Kubala.

Però ha arribat el nen que va deixar la por en un parc del barri de Rocafonda (Mataró) per transformar-se en l’indiscutible líder del projecte de Flick, capaç com està sent, a més, de reinventar-se en el seu joc salvatge i, sobretot, cada vegada més eficaç, adequant el seu futbol al salari de megaestrella mundial que rep des de finals de maig després de firmar la seva renovació fins al 2031.

No se’l veu superat per l’escenari. Ni per la responsabilitat de ser el rostre del projecte de Flick. Ni l’emblema del renascut Barça, que ha fugit, ara sí, de l’orfandat que va provocar la sortida de Messi. "Té 18 anys i és un jugador fantàstic, jo l’ajudaré a créixer de la manera correcta i això és el més important", va pregonar Flick hores abans de jugar a València, i contra el Llevant, la segona jornada de la Lliga, un campionat del qual Lamine ja és el crac, superant fins i tot Mbappé.

Feliç enmig del soroll

El jove davanter viu feliç aquest tron que ocupa, sense sentir-se atabalat per la pressió, capaç de superar fa mesos (va passar l’abril) la frontera dels 100 partits amb el Barça, fita per a la qual Messi va necessitar tenir 20 anys i 248 dies. Lamine ja ho va fer amb 17 anys i 292 dies. Ara, des de la recent majoria d’edat, i després de la marxa d’Iñigo Martínez, el líder silenciós, al futbol àrab deixant orfe Flick, aquest paper l’assumeix ell. I amb tota naturalitat.

És el nano que inclina, i cada vegada de manera més descarada, el futbol d’atac del Barça cap al flanc dret, absorbint el protagonisme ofensiu, intel·ligent i creatiu en la creació d’espais (n’hi ha prou de veure la seva assistència a Raphinha en el 0-1 a Mallorca), a més d’anar afegint registres diferents del seu meravellós futbol. El 0-3 a l’equip d’Arrasate és un gol tantes vegades vist –se’n va cap a dins i deixa anar una fuetada endimoniada amb la seva imparable esquerra– que sembla mentida que cap defensa ho detecti. ¡I què dir dels porters! Saben on anirà la pilota, però no saben com creuar-se en la seva diabòlica trajectòria que desafia les lleis de la física. A Lamine li encanta el soroll i no s’espanta per exhibir-se a través de les seves xarxes socials.

Candidat a la Pilota d’Or

Quan més es debat sobre la seva agitada vida social després de la seva polèmica festa per commemorar el 18è aniversari, més energia troba per respondre al camp tots aquells que el miren amb recel. Dilluns, sense anar més lluny, va aprofitar el dia lliure concedit per Flick per viatjar a Mònaco i difondre unes imatges en les quals se’l veia treballant al gimnàs d’un luxós vaixell. A més enrenou, més feliç se’l veu. I sobretot més relaxat, transformat, i ja de manera definitiva, en el cap del Barça. Mana Lamine. Mana un adolescent de tot just 18 anys que han dinamitat tots els rècords de precocitat, lluitant amb Dembelé per la Pilota d’Or, trofeu per al qual va ser nominat per primera vegada Messi quan tenia 19 anys. El 22 de setembre es coneixerà el diagnòstic definitiu de la revista France Football, però el blaugrana, mentrestant, ha començat aquest curs com va acabar l’anterior, el que el va dur a la consagració mundial.

És un Lamine 3.0, un davanter, malgrat que pugui resultar contradictori per la seva edat, encara més madur, capaç de governar el joc des del costat destre. S’enganxa a la calç per atraure i hipnotitzar els seus rivals, mentre detecta, gràcies a la seva privilegiada visió panoràmica, el tresor en qualsevol lloc del camp, per llunyà que estigui Raphinha o pròxim es trobi Lewandowski, els seus companys de l’atac.

Ells acaten submisos la dictadura del nou 10, trencat de manera absoluta l’indissimulat desglaç que va tenir en els seus inicis amb el nou polonès. Ara tot són bromes, xiuxiuejos i escenes de complicitat del futbolista veterà (té 37 anys, acabats de fer dijous) cap al jove.

1a jornada, assistència i gol

I Flick, que ha exhibit una postura extremadament vigilant en l’inici del segon capítol del seu projecte, somriu feliç quan veu Lamine, amb impacte immediat. Debut a Mallorca, assistència i gol, amb una hiperproductivitat en la rematada (allà hi ha un dels grans canvis) ja que va fer nou xuts –vuit des de fora de l’àrea–, tres a porta. El seu regat sembla conegut, però és indetectable. Sis bons de nou intents a Son Moix demostren la seva vigència.

Notícies relacionades

El tècnic assumeix amb orgull el paper de tutor, convençut que pot reeditar la ruta que va traçar Rijkaard amb Messi, tot i que fos molt més lent i no amb el vertigen i la celeritat que provoca Lamine amb unes estadístiques mai vistes abans.

En la seva primera versió, i després de trepitjar set minuts el vell Camp Nou contra el Betis l’abril del 2023 (tenia 15 anys, 9 mesos i 16 dies, i es va erigir en el jugador més jove de la història del Barça a debutar en la Lliga), Lamine va tenir continuïtat amb Xavi. Va jugar molt (50 partits), va marcar poc (7 gols) i va fer nou assistències. En el Lamine 2.0, amb Flick a la banqueta, va elevar el seu futbol a un altre nivell amb xifres espectaculars. Va jugar més partits (55) i més minuts (4.555 en la temporada 24-25; 2.957 en la 23-24). Va doblar la producció ofensiva amb 18 gols i quasi va triplicar les assistències (25). I ara s’entreveu el devastador Lamine 3.0, a qui l’alemany vol ajudar a "créixer" en la via correcta per no perdre ni un gram de la màgia en el camí.