El Girona sufoca la seva gent, no el sol abrasador ni el Rayo

Els fogots van arribar per l’equip, no per la temperatura. Les cares van envermellir per la vergonya que va oferir l’estrena, més que per la calor que feia –37 graus quan els equips van sortir a escalfar-se, 34 al començament del partit–, i no tant pel sol abrasador.

Cent graus sent Gazzaniga

Cent graus devia sentir al cos Paulo Gazzaniga, que va trobar refugi al vestidor quan va ser expulsat per haver comès el penal del 0-3 abans del descans a l’intentar un regat erroni. Ja s’havia equivocat en el primer gol pretenent donar continuïtat a una cessió amb una mala passada que va entregar a De Frutos. El txec Krejci, potser marejat al forn que era Montilivi, mentrestant, es va estovar en una disputa amb el davanter, cosa que va agreujar la catàstrofe que planava sobre el terreny i que no disculpa l’absència de futbol. Un joc ple de passades ineficaces, sense dinamisme ni idees, que no s’explica per la por que va irradiar sobre gironins.

Míchel no va presentar ni un fitxatge en l’onze de sortida si com a tal no es considera Joel Roca, del planter, que va jugar cedit la passada campanya al Mirandés. El més jove va ser el més agosarat i va obtenir el premi del gol per distingir-se dels altres en l’única jugada de Tsygankov. Va ser el mateix Girona de l’any passat, que només es va salvar amb els gols de Stuani.

S’acaben els regals

Miovski va jugar de davanter centre per les absències de Stuani, a l’Uruguai per la mort del seu pare, i d’Abel Ruiz, lesionat, i va marxar juntament amb Gazzaniga perquè entrés Krapyvtsov, que va evitar el 0-4 en els set minuts que va allargar el partit Javier Alberola per fer més llarga la vergonya.

Notícies relacionades

Kounde renova i 11 milions per Trincao

Un Barça al límit defensa el tron

Tampoc va ser gaire original Iñigo, amb l’única novetat de l’exbètic Luiz Felipe. Encara que no ho semblés, es tractava d’una nova temporada i amb els privilegis intercanviats: és el Rayo qui volarà per Europa. Va demostrar que està per damunt del Girona, molt ben armat i molt concentrat a no desaprofitar qualsevol error del contrari o a mirar de forçar-ne.

Quan es va esgotar la caixa dels regals de benvinguda, el joc es va equilibrar. La diferència es va retallar en el marcador amb una jugada iniciada per Tsygankov, que encara no s’assembla a qui va ser, i en el joc. El Rayo va afluixar i va calcular els esforços enmig de la canícula; el Girona va donar per oberta la Lliga, massa tard, amb l’aparició dels fitxatges (Hugo Rincón, Vitor Reis, Thomas Lemar) i l’angoixa que sempre provoca el vell Portu.