Espanya cau amb agonia contra Anglaterra

De vegades, els finals no són feliços. Per molt que la història s’escrigui sola, que tot surti millor fins i tot del somiat. Quan arriba el capítol final, pot torçar-se tot. I és cruel. De vegades injust. I Espanya ha sigut la protagonista d’un conte de fades, en què les futbolistes han jugat i guanyat, però contra Anglaterra (1-1) no van poder. No es va tancar el cercle. Espanya no va poder amb la seva eterna rival i va caure en una final decidida en els penals.

Va ser un inici complicat. Possiblement premonitori, tot i que en aquell moment ningú s’esperava el que s’anava a viure. Espanya va tenir objeccions al sortir al verd, una mica temptejant el terreny. No hi havia pressa i el conjunt de Montse Tomé es va prendre el seu temps per refermar-se. Va agafar la pilota i a partir d’allà es va construir. Si bé Anglaterra va pressionar en la pressió i va deixar molt pocs espais pels quals combinar, Espanya va saber ser pacient. Sabia que tard o d’hora tindria més espais i, amb el domini absolut de la pilota, es va conformar (una bona estona) amb estar sobre la gespa. I és que Anglaterra no va tenir la intenció de disputar-li el futbol a Espanya. No era la seva lluita, així que es va abonar a crear incomoditat.

Davant una Espanya madura, conforme amb el que ha construït, només va poder fer això. Molestar fins que les espanyoles van batre Hampton. Es va giravoltar Aitana amb l’esfèric enganxat als peus en la frontal. Va filtrar una passada a Ona Batlle, que es va escorar fins a la línia de fons abans d’aixecar la pilota a l’espai on Mariona estava desmarcada. La de Felanix es va elevar i amb un cop de cap va avançar Espanya.

Mal auguri

Va somriure Mariona. El guió estava sortint com volien i la selecció espanyola pensava aprofitar-ho mentre durés. Per això, va tornar a adormir el partit.

No hi havia inquietud en el verd. Per part de cap de les seleccions, i això era un mal auguri. Les angleses tenien la seguretat que sobreviurien a l’envit inicial d’Espanya. I és que així ho han fet en aquesta Eurocopa. Sempre ha arribat aquesta passada, aquest gol, aquesta acció que ha desbloquejat un partit quan semblava perdut. Anglaterra hi creia i Espanya no va poder fer res davant això. Tomé va treure Alexia del camp per donar pas a Claudia Pina, en una decisió incomprensible per treure la dues vegades Pilota d’Or. Malgrat el desconcert, Espanya va intentar controlar la pilota, però l’ombra de l’irremeiable es feia més gran.

I va arribar. Malgrat tot, Anglaterra va igualar el marcador. Chloe Kelly va aparèixer de nou (després d’entrar per Lauren James lesionada) per ser decisiva. Ha sigut la dona que ha marcat la diferència per al conjunt anglès aquest torneig. Li importa un rave ser diferent, carregar-se l’equip a la seva esquena i agafar la responsabilitat. Ella soleta se la va crear per acabar una pilota preciosa perquè Alessia Russo la rematés amb un cop de cap poc estètic, però efectiu al cap i a la fi.

I és que semblava fet a posta. Aquesta ha sigut l’Eurocopa de les pròrrogues. Anglaterra n’ha jugat tres de seguides, a quarts, a semifinals i va forçar la de la final contra Espanya. Les de Montse Tomé també van haver de disputar el temps extra en semifinals amb Alemanya. I la final, amb 1-1, va quedar abocada a la pròrroga.

Amb presses

Espanya es va bolcar a l’àrea rival. Però ni Salma Paralluelo ni Vicky López van trobar el to. Les dues seleccions es van trasbalsar i les presses no són bones amigues en moments com aquests. No van aconseguir veure-ho clar i amb una densitat conseqüència del cansament, poc va passar fins al 120 del partit. I la final se’n va acabar anant als penals.

Cata Coll va aparèixer com la salvadora que va ser en semifinals i va parar el primer penal Beth Mead després d’haver de repetir-lo per tocar dues vegades la pilota. Tot es posava de cara, però Mariona es va equivocar en el seu llançament, massa fluix i clar per a Hampton. La portera anglesa també va endevinar el penal d’Aitana Bonmatí. Però Cata va aguantar Espanya aturant el següent, però no va poder amb Chloe Kelly, heroïna d’Anglaterra.

Notícies relacionades

Gimeno, decebut amb la plata en salt d’alçada: "Tornaré"

Piastri venç els elements i lidera un altre doblet a Spa

Dolorosa i probablement injusta. El final d’una història que no està a l’altura del que es mereixen aquestes jugadores. És un cop dur per a un vestidor que ha lluitat contra tot i contra tots. I l’aconseguit fins aquest diumenge no s’esvaeix per la derrota davant Anglaterra.

I és que de vegades el que sembla el final tan sols és un capítol més de la brillant història que està escrivint aquesta generació d’or.